“El futur és dels qui gosen donar un pas endavant i la majoria de passes són de dones”, ha afirmat el president del Gremi de Llibrers, David Cases, que defèn que “són les dones qui fan possible que premis com aquests existisquen”. Així ho han corroborat les dones que han guanyat els diversos premis lliurats.
Rosa Miró i Pons ha guanyat el Primer Premi de la XV Edició de Literatura per a Dones pel seu relat “Des de WLM”. Un relat de ciència-ficció sobre les missives que s’envien dos dones científiques i triomfadores, en un futur llunyà. Segons la guanyadora, es tracta d’una història “molt llunyana en el temps però molt pròxima en tot allò que conta”.
“Per a mi, la literatura és un record constant de la nena que duc dintre meu”, ha dit Amparo Romero abans de llegir una poesia pròpia que “expressa el que sent quan no sé expressar-me”. Amparo Romero ha guanyat l’Accèssit d’Associacions per l’obra “Que valga, que sea cariñosa”, una obra sobre una immigrant peruana que treballa temporalment cuidant ancians fins que troba un treball fixe en un sex-shop. Allí, un fet accidental tornarà a posar-li difícils les coses.
“Res no m’agrada tant”, d’Eli Llorens Perales ha rebut el premi d’Accèssit Lliure per una història d’una néta i una àvia que, mitjançant els poemes d’Estellés, descobreixen juntes coses, l’una de l’altra, que no sabien. Per a l’autora, el relat és “un reflex de tantes i tantes dones que han donat tota la seua vida per la seua família i pels seus ideals”. Ella, que seguirà escrivint fins que puga, assegura que “qui no sap d’on ve no sap on va i eixa és i serà la constant de la meua literatura”.
