Agressions dels ‘blaveros valencians’ a la nostra llengua

Catalunya Religió / Montserrat

Cal recordar que els Premis Crítica Serra d’Or no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d’una serreta d’or, de solapa, que representa la distinció, a càrrec del director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAMSA), i de la revista Serra d’Or, Josep Massot i Muntaner.

Josep Massot ha començat la seva intervenció en l’acte recordant les persones vinculades a Serra d’Or que ens han deixat recentment: Max Cahner, Albert Manent, Josep M. Castellet, Sebastià Benet i Modest Prats.

Precisament quan ha honorat la memòria d’aquest últim, que estava “especialment preocupat, com a bon lingüista i com a excel·lent coneixedor de la història de la literatura, pel futur de la nostra llengua i de la nostra cultura”, Massot ha insistit en un tema que “cada vegada resulta més complex i més urgent”.

“Ens neguitegen les agressions constants al català per part d’organismes estatals i per part del mateix Ministeri de Madrid que hauria de vetllar per totes les llengües i no només per la que, per un dret de conquesta iniciat al segle XVIII i refermat durant el segle XX, es considera ‘lengua común’ ”, ha dit el director de Serra d’Or.

“Ens sorprenen desagradablement episodis esperpèntics com la creació d’un estrambòtic ‘lapao’ –que vol substituir el nom de català de la Franja de Ponent– o la campanya del PP balear per trencar la unitat de l’estàndard oral i per dinamitar el consens en matèria lingüística que s’havia aconseguit, a base de concessions mútues i de paciència infinita, a partir de la mort del general Franco. Ens intranquil·litzen les maniobres inacabables dels ‘blaveros’ valencians, que ara fins i tot voldrien suprimir o domesticar una Acadèmia que no ha servit per a consagrar la suposada independència de la llengua valenciana, que alguns ignorants voldrien fer venir d’un suposat mossàrab i de la qual desconeixen la rica història, una història mil·lenària que ens ha fet conèixer a Europa a través d’homes com Ramon Llull, Ausiàs March, Joanot Martorell o sant Vicent Ferrer”, ha continuat el monjo benedictí.

_{Josep Massot}

“Com sempre, doncs, el nostre panorama cultural i nacional està carregat de boires i de núvols amenaçadors. Però alhora és un panorama esperançat, en el qual hi ha moltíssima gent que demana uns canvis radicals i un conjunt d’intel·lectuals responsables i ben preparats com mai no havíem tingut. La festa que celebrem avui és una bona mostra que la cultura catalana continua viva, que hi ha escriptors importants en totes les matèries, que hi ha excel·lents il·lustradors i homes de teatre, que hi ha editors que s’arrisquen a continuar empreses que duren des de fa temps o que tenen el coratge d’iniciar-ne de noves, i que hi ha un públic interessat en aquests camps, encara que no sigui tan ampli ni tan potent com desitjaríem i necessitaríem”, ha conclòs el director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que ha donat l’enhorabona a tots els premiats, als seus editors o promotors. “Que la nostra cultura pugui continuar donant mostres de vitalitat i que fem passes endavant amb coratge i amb imaginació, sense deixar-nos endur pel pessimisme ni pel desànim que massa sovint s’encreuen en el nostre camí”, ha afegit per acabar Josep Massot.

Els guardonats d’aquest 2014

Els guardonats han estat Josep M. Fonalleras, que ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or 2014 de Novel·la per l’obra Climent. Carles Camps Mundó s’ha endut el de Poesia per L’oració total; Mercè Ibarz el de Narració per Vine com estàs; Antònia Tayadella, el d’Estudis Literaris per Sobre literatura del segle XIX; i Dolors Udina el de Traducció, per La senyora Dalloway, de Virginia Woolf. Aquests són els cinc guardonats de la categoria de Literatura i Assaig.

Dins l’apartat de Recerca, el Premi Crítica Serra d’Or 2014 de Recerca (Humanitats) ha estat per l’obra Francesc Pelai Briz: entre la literatura i l’activisme patriòtic, de Ramon Panyella i Ferreres; el de Recerca (Altres Ciències) per a Devots i descreguts. Biologia de la religiositat, d’Adolf Tobeña; mentre que el de Catalanística és per a Jad Hatem, per El temps en la poesia catalana contemporània.

Els premiats en la categoria de Teatre han estat per a Magí Sunyer, que s’endú el de Teatre al text de teatre català donat a conèixer per l’estrena o l’edició de Safira; el de Teatre a l’espectacle teatral per a Llibert de Gemma Brió, dirigit per Norbert Martínez; i el de Teatre a l’aportació més interessant a La Mostra d’Igualada – Fira de teatre infantil i juvenil.

Finalment, els guanyadors en la categoria Literatura infantil i juvenil han estat: l’obra Salvador Espriu, amb text de Pep Molist i il·lustració de Jordi Vila Delclòs, que s’emporten l’Infantil; Pau Joan Hernández ha estat premiat amb el Juvenil (Creació) per La balada del funicular miner. I M. Carme Bernal i Carme Rubio han aconseguit el Juvenil (Coneixements) per la col·lecció Tant de gust de conèixer-lo, senyor…

Els jurats de les quatre categories

El jurat de l’apartat de Literatura i Assaig ha estat format per Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal, Vinyet Panyella i Josep M. Ripoll. El de l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Joan B. Culla, Manuel Jorba, Santiago Riera i Tuèbols i Joandomènec Ros. Joan-Anton Benach, Francesc Massip, Juan Carlos Olivares, Anna Pérez Pagès i Núria Santamaria han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Montse Ginesta, Teresa Mañà, Joan Portell i Núria Ventura.