-Què és l’Ateneu?
-L’ Ateneu Popular és un espai associatiu. Allà tenen la seua seu social tres entitats: la Societat Cultural i Recreativa, que és l’associació més antiga del Parc, l’ACR Utopia XXI i la Xarxa Social. A l’Ateneu es duu a terme un conjunt de programes culturals, socials i de dinamització comunitària.
-Què ofereix l’Ateneu Popular?
-Doncs allà es fan tot tipus de programes i actes com ara exposicions, nadals solidaris, repartiment de joguets als xiquets més necessitats o el menjador social per a xiquets i xiquetes; també el repartiment solidari de roba, el voluntariat del valencià, les classes de recolzament escolar, i tallers de voluntariat, de formació comunitària, de dinamització i animació social…També tenim una Batukada; intentem fer coses pel nostre barri i per la gent que més ho necessita.
-Quan es va fundar?
-L’Ateneu Popular naix l’any 2011 quan l’ACR Utopia XXI evità que la Cultural i Recreativa del Parc es veiés obligada a tancar el seu local. L’ACR, s’encarrega de la gestió de l’espai i de la programació del seu local, des d’Octubre de 2011. Des de llavors, s’ha aconseguit capgirar la situació crítica i generar una nova dinàmica tot reinventant l’espai i creant l’Ateneu Popular. La Xarxa Social s’incorporava poc després. Així s’ha aconseguit un treball cooperatiu, posar les bases per remuntar l’anterior situació i dur a terme un ample calendari d’activitats.
-Què es pretén amb l’Ateneu Popular?
-Es va fundar amb la intenció de recuperar la tradició ateneista valenciana al nostre entorn i convertir un espai amenaçat de desaparició, en un espai viu i comunitari, en un espai al servei del barri, un Ateneu Popular, un lloc de trobada i d’activitats culturals i socials. Una plaça, en el sentit grec, on es posen en comú iniciatives i es coopera per a dur-les a terme.
-Com es financia?
-Amb les aportacions de les entitats membres, el treball del voluntariat i l’esforç i aportació d’un xicotet grup de persones que porten la gestió de la cafeteria i de l’espai, i ho fan possible. L’Ateneu Popular i les seues entitats no han rebut cap ajuda institucional, cap, ni tan sols de l’ajuntament d’Alfafar, municipi al qual pertany…És més, les entitats de l’Ateneu Popular pateixen una situació de discriminació en el tracte per part de l’Ajuntament alfafarenc respecte del que dóna a la resta d’associacions: som les úniques entitats que ens paguem el local i les despeses generals sense cap ajuda oficial. I sense cap ajuda tampoc per a les activitats que fem. Bé, amb alguna excepció: recentment hem rebut el reconeixement i el premi que atorga la Fundació Horta Sud, Caixa Popular i la Fundació Ugarte als projectes interassociatius.
-Com es relaciona l’ Ateneu Popular amb les altres associacions de la Comunitat?
-Uns mesos després de la seua fundació, va nàixer la plataforma d’associacions d’Alfafar (PASALF), que impulsem, junt a més de 20 associacions de tot Alfafar. La PASALF agrupa el 95% de les entitats socials, culturals, festives i cíviques del Parc i, pràcticament el 70% de les entitats de tot Alfafar. Hem fet ja moltes coses junts, és la primera vegada en decàdes que el 95% de les associacions del Parc i d’Alfafar estan unides i treballant en comú.
-Quina és la situació actual?
-El principal handicap és el finançament, la situació de discriminació municipal que patim. Mantindre el local i mantindre l’espai obert de 9 del matí a 9 de la nit, sis dies per semana és un gran esforç humà i econòmic. Però som durs, amb o sense ajuda oficial, l’Ateneu Popular és una realitat viva, hem vingut per a quedar-nos.
-Com es pot ajudar a aquest espai?
-Participant, col·laborant…de mil maneres diferents.
-Quanta gent hi ha hui a l’Ateneu Popular?
-Al seu voltant es mouen unes 200 persones entre el diferents programes i entitats que formen part. Per a nosaltres la participació és essencial. No basem la pertinença a l’Ateneu Popular en un sistema de quotes, sinó de participació.
-On es pot assabentar la gent d’allò que es fa?
-Disposem d’una pàgina en Facebook i també una pàgina web ateneupopularparc.jimdo.com. Tant l’Ateneu Popular com la Xarxa Social tenen una vida molt activa a Internet. Però sobretot volem que la gent passe pel local, que s’hi integre i hi participe.
-Quins beneficis es trauen fent això?
-Materials cap, humans moltíssims. Perquè ens sentim compromesos amb el nostre barri, amb el nostre poble. Perquè hi ha necessitats que es poden cobrir des del moviment associatiu i des de la societat civil, des de la participació activa de la gent. Perquè fent això creixem com a persones i recobrem el ple sentit de ser ciutadans.
