El Congrés, sota el lema “De la memòria a la innovació”, s’ha plantejat com un espai obert en el qual han participat més de 5.000 persones i una intensa discussió estratégica que desemboca en tres escenaris possibles: reforç del bàsic, societats de serveis i comunitat creativa. El treball preliminar, realitzat per l’àrea de Recerca en Economia de la Cultura i Turisme de la Universitat de València (Econcult) coordinada pel professor Pau Rausell, conclou que “donar suport a les societats musicals no és només correspondre justament als enormes efectes externs que provoquen sinó que respon a imperatius estratègics” encara que “les polítiques públiques no van en aquesta direcció”.
En els denominats “vectors de tensió”, l’actitud cap als processos de transformació és “prudent” encara que destaquen les preferències, no excloents, per tendir a models educatius orientats a la formació permanent i amb finalitat amateur enfront de la professionalització, diversificar els recursos propis enfront de l’aportació de l’Administració, i obrir-se a altres disciplines artístiques davant l’especialització musical.
Les enquestes revelen les tendències per a dissenyar el projecte d’un col·lectiu que es mostra optimista davant el futur: un 84% dels enquestats considera que la seua societat musical estarà dins de deu anys millor, molt millor o igual que ara, un 87% ho creu respecte a la FSMCV i un 74% respecte al moviment associatiu. No obstant açò, els factors de risc per a la sostenibilitat de les societats musicals han d’afrontar-se, segons els enquestats, amb equips directius més formats, capaços i competents (49%), una major implicació de les persones associades (34%), més recursos de les administracions públiques (31%), la professionalització de la gestió (27%), més recursos de les aportacions privades (26%) i un major reconeixement per part del municipi o del barri (23%).
Josep Francesc Almeria i Serafín Castellano
Josep Francesc Almeria, president de la FSMCV, va instar el Govern espanyol i valencià a “potenciar el suport públic i a redissenyar la Llei de Mecenatge per a incentivar la inversió privada d’acord amb països europeus com França, Itàlia, Regne Unit… o com l’aprovada pel Govern de Navarra, a Espanya, recentment.”
A més, ha assegurat que “l’impacte social del col·lectiu és molt superior al 21% que rep de les administracions i molt inferior al 100% del finançament que perceben altres moviments associatius similars”.
Serafín Castellano, conseller de Governació i Justícia, va assegurar que és molt important “la coordinació de les activitats musicals que en matèria musical es desenvolupen en els diferents departaments de la Generalitat” i va anunciar la confecció d’un calendari valencià “De les Bandes de Música” per a 2015 amb la dates més significatives del món de la música. Manuel Tomás, director de CulturArts, que va assistir en representació de Maria José Català, consellera d’Educació, Cultura i Esport, va manifestar que anaven a seguir amb les “polítiques de suport al sector” i que “anem a estar al vostre costat amb fets” i amb el “màxim suport” de Català.
