Josep Giner: 'Si el gas injectat al Castor no troba espai, pot reactivar la falla'

L'ACN revela el gràfic de les injeccions diàries de gas al magatzem submarí entre els mesos de juny i octubre de 2013 que demostra la correlació amb els sismes
14 maig 2014 01:00h
Giner ha estudiat les dades públiques del projecte Castor i creu que el model geològic de l'empresa promotora és erroni.
Anna Mayor / Jordi Marsal / ACN / Amposta
 

"Entenc l'interès mediàtic i de la societat pels terratrèmols. Però des del punt de vista tècnic és secundari. Són conseqüència d'alguna cosa que ha passat al magatzem. Què ha passat perquè a l'injectar gas doni com a resultat els terratrèmols? Ningú s'ho planteja ni ho estudia. Quin tipus de magatzem és? Quina reacció provoca i què passa quan s'hi injecta?", es pregunta el geòleg. Amb més de 30 anys d'experiència internacional en el món del petroli, Giner coneix perfectament el tema: va treballar per a la multinacional holandesa Shell quan encara explotava el jaciment Amposta, reconvertit anys després en el magatzem de gas Castor. Durant els últims temps ha estudiat el projecte amb les dades públiques disponibles.



Certament, reconeix, l'informe de l'IGN esbossa alguns aspectes importants per a la comprensió dels fets al voltant del Castor, més enllà de relacionar de forma directa terratrèmols i injeccions. "Aporta més dades i descarta que els sismes no siguin d'origen tectònic: s'han mogut falles. Els situa en falles petites a l'est de l'oriental d'Amposta. També determina la fondària a la qual es produeixen: l'origen està dins del magatzem", assenyala. Una falla aparentment desconeguda, que fins aquests moments no havia estat cartografiada.


Unes constatacions, des del punt de vista geològic, que afegeixen preocupació davant els retrets als promotors i a les administracions per manca de rigor en l'avaluació del risc sísmic i geològic en el disseny, construcció i operació del projecte.

Segons Giner, les responsables podrien ser falles que es troben a la part superior de l'estructura del magatzem. "Si, quan injectem gas, les fractures s'obren, obrim una vàlvula de seguretat, augmenta la pressió i s'escapa per les falles. El gas i, possiblement, el petroli que arrossega, actua com a detonant del moviment de la falla", indica.



Com es va arribar a produir això? És el que hauria d'acabar d'esclarir l'informe de l'Institut Geològic i Miner (IGME), que el Ministeri encara manté ocult, i els dictàmens demanats a la Universitat d'Stanford i al Massachussets Institut of Thecnology (MIT). El ministre, José Manuel Soria, assegura que si corroboren la vinculació entre sismes i injeccions, tancarà el Castor. Però el gràfic d'Indústria sobre injeccions diàries entre juny i setembre de l'any passat al Castor, divulgades pel llibre 'Castor: la bombolla sísmica' i que reprodueix ara l'ACN, apunta encara més enllà d'aquesta correlació.


 

Prova d'injecció al màxim



Després d'haver injectat màxims d'entre dos milions de metres cúbics diaris i 3,3 fins a finals dels mes d'agost, Escal UGS va practicar una prova de càrrega del magatzem els dies 5 i 6 de setembre, entaforant prop de huit milions de metres cúbics -un 147% més del màxim fins llavors- cadascun dels dos dies. Era el valor d'operació acordat amb el govern espanyol, que li exigia aquest test per poder obtenir els permisos definitius. Ho va fer de forma sobtada, sense monitoritzar valors intermedis. És, precisament, a partir del dia 5 quan comencen a produir-se els terratrèmols: fins aquell moment, l'IGN no n'havia registrat cap a la zona en tot el 2013. Malgrat això les injeccions van continuar, com la promotora preveia, fins al dia 16 -arribant de nou als huit milions de metres cúbics diaris el dia 12-.



"Està molt clar que des de juny, quan comencen a injectar petites quantitats, no passa res. És en el moment que s'injecten huit milions de metres cúbics quan comencen a produir-se terratrèmols. La injecció es fa en dos períodes diferenciats. Quan mirem la distribució dels terratrèmols també trobem dos períodes de màxima intensitat. És la mateixa distribució que les injeccions, però desfasada en el temps, perquè la resposta del magatzem va retardada", explica Giner. 



És a dir, els màxims cabals de gas entaforats al magatzem es corresponen amb les intensitats dels terratrèmols més importants registrats posteriorment, entre finals de setembre i principis d'octubre. El catedràtic d'Enginyeria Geològica de la Universitat Complutense de Madrid, Luis González de Vallejo, recorda que els fluïds a pressió generen fractures a les roques, que s'engrandeix i propaguen fins connectar amb la falla generant moviments sísmics. "La permeabilitat depèn del temps", diu a 'Castor: la bombolla sísmica'.



Ni coves ni cavitats


Giner sosté que aquest fenomen està vinculat a una concepció errònia del model geològic amb el qual es va dissenyar el projecte del magatzem, "diferent al que tradicionalment empra la indústria que treballa als pous del Mediterrani". Explica que, habitualment, són jaciments amb molt poca porositat -els espais de les roques on ha d'anar a parar el gas injectat-, però amb molt bona permeabilitat perquè presenten fractures. En canvi, Escal UGS parla d'un model totalment diferent: amb grans coves i cavitats que permetrien que el gas, l'aigua i el petroli que hi queda circulessin lliurement, sense barreres, per l'interior.



"Si el seu model és correcte, a l'hora d'injectar-hi gas no ha d'haver problema: es desplaça l'aigua amb el gas a pressió. Però s'ha injectat només un 7% del gas i ja hi ha problemes. Crec que les coves no existeixen. Hi ha un magatzem amb fractures i una porositat del 2%. S'hi pot injectar, però al fer-ho el gas no troba espai, augmenta la pressió, no troba camins per moure's i ha de trobar una sortida per on sigui. Normalment, és pels punts més dèbils de l'estructura, que són les falles actives, reactivant-les", relata. El gas, doncs, podria acabar també escapant-se per aquestes fractures.



A tot això hi afegeix diversos problemes de producció que tampoc s'haurien previst. Com l'existència de 55 milions de barrils de petroli residuals, amb una alta viscositat i densitat, que no es poden extreure però que podrien acabar dificultant el moviment del gas per les fractures. Giner també ha constatat que el petroli actual que queda al Castor, a diferència del que extreia la Shell fa més de 30 anys, s'ha desprès parcialment d'elements pesants que es podrien haver precipitat dins del jaciment produint barreres per a la mobilitat dels fluïds al seu interior.



Inviabilitat tècnica i econòmica


La tesi de Giner posa en dubte no només la seguretat tècnica de tot el projecte, sinó també la seva viabilitat econòmica. "Quan un projecte de recursos energètics falla per la geologia té difícil solució. És la que és i no es pot canviar. Es poden plantejar alternatives: injectar gas a cabals més baixos. Però llavors traslladem el problema: de tipus geològic a econòmic. El projecte necessita injectar i produir unes quantitats diàries. Si no són capaços d'injectar i produir aquestes quantitats s'ha de revisar la seva viabilitat econòmica", addueix. Això podria també infondre seriosos dubtes als inversors que, a través d'una emissió de bons del Banc Europeu d'Inversions, van finançar amb 1.400 milions d'euros el projecte Castor -que Escal UGS haurà de tornar en bona mesura a partir del 30 de novembre-. 



Atesos aquests condicionants, Giner veu molt difícil la continuïtat del Castor. Un projecte, recorda, que s'ha gestionat "tipus constructora", amb més d'un centenar de subcontractes per cobrir les diferents tasques i estudis.

Tot i que Escal UGS ha treballat amb reconeguts experts internacionals, recorda el geòleg que la seva gestió requereix una gran capacitat de coordinació i integració de les dades aportades pels diferents contractistes per evitar contradiccions i mancances. Un aspecte clau a l'hora de delimitar responsabilitats sobre possibles negligències, que poden determinar la indemnització, garanteix que la concessió de 2008 a la promotora si el projecte s'acaba tancant -el govern espanyol calcula un cost total per sobre dels 1.700 milions d'euros, sense incloure el desmantellament, uns 300 més-.



Procés judicial?



"Si això acaba als tribunals pot ser molt divertit veure-ho. Cap geòleg professional pot garantir res al 100%, tot seran aproximacions probabilístiques i difícilment es podrà entrar en una situació de blanc o negre. Els matisos i interpretacions seran molt lliures. Per això és important conèixer el projecte, les evidències sísmiques, les diagrafies o la geoquímica quan es fan afirmacions determinades. Hi ha coves? Molt bé: quina és l'evidència? Les dimensions? Tot això ha d'estar basat en dades objectives o entrem en un terreny especulatiu", tanca.
 
next