El portaveu adjunt d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), Ignacio Blanco, ha dit que no comparteix la sentència perquè la informació que apareix “és veraç, està acreditada documentalment i entenem que és de rellevància pública perquè es tracta dels milions d’euros que els valencians ens hem gastat de més en els projectes de Santiago Calatrava”. El jutge considera vulnerat el dret a l’honor de l’arquitecte i accepta parcialment la demanda.
Ignacio Blanco ha dit que si el jutge considera injuriosa l’expressió “Te la clava”, la formació creu que és una expressió que en el context social en el qual s’usa s’entén que “Calatrava ens l’ha clavat”.
El portaveu d’EUPV manifesta que la sentència dóna la raó a la formació en el contingut que creu que és “el més important” perquè el magistrat entén que la crítica està documentada dins dels límits de l’exercici al dret a la informació i la llibertat d’expressió.
La sentència no és ferma i el magistrat dóna 20 dies a la formació per presentar un recurs d’apel•lació a l’Audiència de València.
El jutge fonamenta la seua decisió en la vulneració de l’article 7 de la Llei de protecció civil del dret a l’honor, intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
La sentència menciona el títol del web ‘Calatrava te la clava’ perquè assenyala que l’arquitecte “no actua amb professionalitat ni honradesa, sinó que t’enganya, et traeix, t’estafa o s’enriqueix injustament”. Aquesta definició suposa una intromissió il•legítima en el dret a l’honor perquè segons recull la sentència suposa un “menyspreu i una pública desqualificació personal i professional, injuriosa i vexatòria”.
En quant al contingut del web ‘Calatravatelaclava.com‘, el magistrat reconeix que moltes de les denúncies, notícies o processos judicials oberts contra l’arquitecte pels seus projectes són “veritats objectives incontrovertides” però entén que estan dins dels límits de la crítica com a reflex i ús del dret fonamental a la llibertat d’expressió i d’informació. En aquest sentit, el magistrat remarca que un dels límits d’aquest dret és la intromissió il•legítima en el dret a l’honor.
La sentència afegeix que el títol del web, com a primer contacte visual i conceptual, és el primer impacte de l’usuari amb el tarannà, pretensió i finalitat de la pàgina web i que aquest impacte es completa amb el contingut. El jutge reitera que el títol el que posa de manifest és que Calatrava “no és una persona de la qual un se’n puga refiar”.
El magistrat conclou que es lesiona el dret a l’honor en el títol de la pàgina però que el contingut podria considerar-se una excepció si entenguérem que existeix un interès cultural rellevant donada la significació particular i l’impacte estètic de l’obra de Calatrava.
L’arquitecte reclamava a la demanda una indemnització de 600.000 euros, per danys morals i materials, i considerava que la formació i el seu web eren responsables de la pèrdua d’un projecte a Brasil.
La sentència considera que les conclusions econòmiques de l’informe que aporta l’arquitecte són excessives i tot i reconèixer la gravetat dels fets creu que no seria lícit ni èticament justificable que les conseqüències d’una infracció serviren “per a un possible enriquiment injustificat”.
El magistrat conclou que cal reparar el dany, que considera més ètic que material, i xifra la reparació simbòlica en 30.000 euros.
