Europa, projecte i malson / Opinió: Grup de seglars i rectors del dissabte

'Davant la convocatòria d’eleccions europees'
19 maig 2014 01:00h
El somni europeu, que s’identificà des dels seus orígens com a espai de drets humans, treball i pau entre nacions enfrontades històricament, ha estat copat per buròcrates i elits de poder. En conseqüència, s’ha convertit en un malson que fa créixer l’euroescepticisme, la impotència generalitzada davant mecanismes econòmics que colpegen la gent més dèbil i la barbàrie de grups racistes i xenòfobs.
 
Constatem amb indignació que s’ha prioritzat el mercat per damunt de les persones i les cultures; que els interessos dels grups financers i de pressió han prevalgut sobre els pobles; que ha interessat més la construcció del mercat comú que la d’un espai social, obert i solidari; que els països més rics s’han imposat als més pobres; que ha nascut una burocràcia europea distant i aliena a les preocupacions de la ciutadania. Tot això és un llast que exigeix cada vegada més retallades socials, precarietat i sacrificis, deixant persones immigrants mortes en el mar; joves que es desplacen a altres països de la Unió cercant treball i són rebutjades; aturades que, per milions, queden expulsades dels dinamismes comunitaris; altres que viuen en precari sense poder eixir endavant; minories ètniques. Tota aquesta gent “innominada”, anònima i sense rostre, reclama tenir part en la construcció europea.
 
La construcció de la Unió no podrà superar aquest llast sense una major democràcia, participació ciutadana i justícia social. Per això és urgent una crida a la participació en les pròximes eleccions europees, per tal de convertir la Unió en un projecte de llibertat, emancipació i justícia social que supose un canvi autèntic de sistema. No podem deixar via lliure a grups organitzats d’ultradreta o a moviments que impedisquen la construcció de l’Europa social.
 
El projecte europeu només és sostenible quan es centra en la justícia social. Reduït a la consecució d’una zona de lliure comerç, tan sols interessarà als mercaders. La prova d’idoneïtat europea radica en el compromís inequívoc per la igualtat, mitjançant polítiques fiscals redistributives que perseguisquen major equitat entre els països i polítiques socials que garantisquen les prestacions socials bàsiques.
 
Fidel al seu anhel de llibertat, Europa ha de ser espai d’asil que oferisca protecció internacional a la vida dels éssers humans perseguits, per tal que puguen viure dignament. Si s’interessa només per construir el seu propi benestar, el projecte europeu quedarà exposat al fracàs.  
 
La Unió Europea anirà realitzant la seua aspiració a la fraternitat si, per damunt de les seues institucions polítiques i econòmiques, hi ha una societat civil basada en una cultura del trobament, la participació, la solidaritat i la tutela dels drets humans. Allò que va forjant aquesta amistat cívica és fonamentalment els intercanvis de joves i de centres d’investigació, les xarxes d’assistència sanitària i el voluntariat internacional, que cultiva el sentit de pertinença.
 
Per tot això, donem suport a les candidatures de les forces socials i polítiques el programa electoral de les quals reflectisca un compromís per la construcció d’una Europa social i dels pobles, amb les opcions següents:
 
• Recuperar la sobirania social i política enfront dels mercats, i el protagonisme de la societat civil per damunt dels poders econòmics.
 
• Apostar per l’establiment de polítiques fiscals redistributives que perseguisquen la corrupció, suprimisquen els paradisos fiscals i les diferències entre països rics i pobres, promoguen l’ocupació (especialment la juvenil) i garantisquen unes prestacions socials dignes.
 
• Cercar una integració que respecte la pluralitat de nacionalitats, cultures i llengües existent als països membres, així com el dret a l’autodeterminació.
 
• Treballar perquè el Parlament Europeu promoga una ciutadania inclusiva des de la tolerància, el reconeixement de les diferències i la defensa de la llibertat i els drets humans.
 
• Afavorir la construcció d’una Europa laica, com a espai de diàleg, cooperació i convivència respectuosa entre les diferents religions i creences.
 
• Propugnar una nova Constitució Europea elaborada amb la participació activa de les bases, mitjançant els moviments ciutadans que promouen accions cíviques innovadores i xarxes transnacionals.
 
• Propiciar una Europa multicultural amb una política de fronteres justa, que supere les tendències xenòfobes i respecte la prioritat de les persones i de les seues necessitats.
 
• Promoure una major col·laboració amb els pobles empobrits, a través de relacions comercials i sistemes financers equitatius i de la cooperació al desenvolupament.
 
• Consolidar els programes de beques per afavorir els intercanvis culturals i la creació de xarxes entre la població jove.
 
• Garantir un desenvolupament sostenible i respectuós amb la naturalesa i amb la salut de les persones, tot promovent una cultura de la pau, el desarmament i la desnuclearització.
 
Com a ciutadanes i ciutadans creients en Jesús de Natzaret, el qual ens interpel·la a la construcció d’una societat al servei de la vida plena de les persones, donem suport al projecte d’una Europa oberta, lliure i solidària, que promoga la convivència en pau i justícia per a tots els pobles i desperte l’esperança en una altra Europa possible.
 
València, maig de 2014
 
Grup de seglars i rectors del dissabte

 
Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next