El camp valencià perd 320 milions d'euros per la sequera

La Unió reclama mesures urgents per a pal·liar els danys
19 maig 2014 01:00h
Imatge de cereals sense créixer afectats per la sequera.
RedactaVeu / València

La part més important de les pèrdues, segons un estudi de la Unió de Llauradors, se les emporta el cultiu dels cítrics amb 240 milions d'euros en sobrecostos productius durant aquesta campanya 2013-2014 ('clareta' i ratllada, increment del cost energètic del reg, baixos calibres, tractaments contra plagues); seguit pel cultiu de l'ametler amb més de 27 milions d'euros de pèrdues, l'olivar amb més de 23 i el cereal amb vora 17 milions.

En la ramaderia extensiva, només en els sectors d'oví-caprí i boví ja són de 13 milions d'euros (10,8 en el primer i 2,8 milions d'euros en el segon). A totes elles cal sumar-li les pèrdues previsibles i no quantificables de moment en l'apicultura, en el cultiu de la vinya o en la fruita d'estiu o molt possiblement en la ramaderia intensiva si no plou.

En el cereal es dóna pràcticament per perduda la totalitat de la collita, en fruita seca hi ha ametles seques en els arbres i en algunes zones els arbres poden morir davant la falta d'aigua, en el cultiu de l'olivera, actualment en fase de floració i quallat, el minvament de la collita següent serà molt significativa.
 
En la fruita d'estiu s'observa falta de calibre i la vinya brota de manera deficient. La ramaderia extensiva pateix la falta de pastures naturals i l'increment en la compra de pinso.

La sequera comporta unes clares repercussions en el sector agrari del País Valencià, tant per a les zones de regadiu com per a les de secà. En les de regadiu provoca una disminució del nivell dels aqüífers i una salinització dels pous de reg en les zones litorals, un augment de les plagues, l'increment dels regs i consegüent augment del cost energètic en un moment on les tarifes elèctriques tenen un preu molt elevat i un increment de les plagues i la pèrdua en quantitat i qualitat de la producció que són encara més significatives en les zones de secà i a les quals hem d'afegir la previsible pèrdua d'arbrat.
 
Ameles seques afectades per la sequera.
 
Ramón Mampel, secretari general de la Unió, ha anunciat que “ja hem traslladat la nostra proposta de mesures urgents a adoptar tant al president Alberto Fabra, com al conseller José Ciscar perquè en el sector agrícola aquest període de sequera i altes temperatures persistents està provocant nombroses pèrdues que tindran una repercussió directa en la disminució d'ingressos dels agricultors que comporta un major endeutament i, per tant, una pèrdua de la capacitat d'invertir en el cultiu en particular i en l'explotació en general”.

Segons la Unió, la situació és molt greu ja que abril ha sigut el més càlid des que hi ha dades en els principals observatoris del País Valencià i en el període entre l'1 d'octubre i el 30 d'abril (any hidrològic) és del 65% en la mitjana del territori.

Tot el territori està en dèficit i, aproximadament en el 20% del mateix, el volum de pluges acumulat en l'actual any hidrològic no arriba ni al 25% del que seria normal en aquest període de set mesos.

Segons la Unió de Llauradors, amb tanta escassetat de precipitacions, la primera conseqüència és la falta d'humitat del sòl, de manera que està molt sec, amb menys del 10% d'humitat pel que fa al màxim de capacitat desitjat, en una mica menys de 9.000 km², el 40% del territori.

Mesures generals que sol•licita la Unió

La Unió reclama una sèrie de mesures al Goven estatal i Generalitat per a pal•liar aquestes importants pèrdues, tant amb caràcter general per a tots els cultius i sectors ramaders afectats com específics per a alguns.

Així, demana la constitució urgent d'una Comissió de Seguiment de la Sequera, composta per les entitats representatives dels sectors afectats per analitzar l'evolució de la sequera i proposar mesures preventives i compensatòries, i també la concessió d'ajudes directes a les explotacions amb danys per sequera pels increments dels costos.

En tercer lloc, demana la concessió d'ajudes d'Estat (ajuda de mínims), de 15.000 € per empresa agrària en tres anys i la reducció del mòdul en l'IRPF per a les explotacions i activitats agràries afectades, així com la Condonació (en cap cas exempció) del pagament de l'Impost de Béns Immobles de naturalesa rústica corresponent a l'exercici 2014 en considerar que es tracta d'un tribut local, que la pèrdua d'ingressos dels ajuntaments i diputacions provincials siguen compensats amb càrrec als pressupostos generals de l'estat i, en aquells casos que s'haja realitzat el pagament del mateix, es realitze una tornada de l'import.

A més a més, la Unió exigeix una bonificació del 100% en el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social per contingències comunes corresponents al període comprès entre abril de 2014 i maig de 2015, tots dos inclosos ; exempcions per a l'any 2014 del cànon de regulació i tarifa d'utilització de l'aigua establit per la Llei d'Aigües per a les explotacions de regadiu; reducció de les tarifes elèctriques per al reg mitjançant Decret i la posada a punt i manteniment dels pous de sequera.

Finalment, reclama l’establiment d'una línia de préstecs ICO amb interès subvencionat per als afectats per la sequera: explotacions de boví, oví, caprí, equí i porcí en règim extensiu o apicultura, explotacions agrícoles de secà i les de regadiu afectades per la sequera. El termini de devolució serà de cinc anys, amb dos de manca en el pagament del principal i dels interessos, que han de subvencionar fins al 75% i sense cost d'avals.

Pel que fa les mesures específiques per al cultiu del cereal, la Unió reclama poder llaurar la superfície sembrada per a deixar-la en guaret abans de finalitzar el període obligatori que s'estableix per complir amb la condicionalitat, així com que la Conselleria d'Agricultura, d'ofici, permeta l'entrada de bestiar en les parcel•les sembrades sense que açò afecte al compliment de la condicionalitat.

Pel que fa a les mesures específiques per als cultius de fruita seca, la Unió exigeix ajudes a l'arrencada i a la reposició del potencial de producció agrícola danyat per la sequera, cofinançades per l'Administració General de l'Estat i les Comunitat Autònomes.

Respecte a les mesures específiques per a la ramaderia extensiva sol•licita ajudes als ajuntaments per a la construcció d'abeuradors o millorar els actuals punts de subministrament; ajuda directa per als costos addicionals de l'alimentació a conseqüència de la sequera (s'inclou l'apicultura); i autorització d'ofici per a permetre pastar en parcel•les sense afectar la condicionalitat ni les ajudes PAC.

Estudis per a la localització d'aqüifers

Finalment, pel que fa les mesures generals a adoptar sobre el recurs aigua (a aplicar segons zones), la Unió reclama la realització urgent dels estudis pertinents que localitzen els aqüífers i puguen de manera racional proveir manques puntuals; que els Plans de Demarcació de les confederacions hidrogràfiques contemplen les aigües subterrànies, ja que representen la majoria de recursos d'aigua dolça dels quals es pot disposar; la utilització de les aigües residuals degudament tractades, depurades i dessalades els volums de les quals són llançats, majoritàriament, al mar i que poden salvar part de l'arbrat de secà, així com la utilització amb caràcter d'urgència de les aigües salobres que en molts llocs estan localitzades molt superficialment i que poden ser tractades ràpidament per al seu aprofitament. A més, la Unió sol•licita l’engegada de les dessaladores que encara no s'han engegat i que poden alliberar quantitats importantíssimes de recursos per al sector agrari.


next