El Ple de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va aprovar el 19 de maig la incorporació de Nicolau Dols Salas (Mallorca, 1967) i José Enrique Gargallo (Puebla de Arenoso, Alt Millars, 1960) com a membre numerari i corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, respectivament.
El Ple valora de Dols els mèrits acadèmics i les responsabilitats que exerceix a la Universitat de les Illes Balears (UIB), i el fet que en moments com ara és imprescindible tindre representants acadèmics que defensen públicament una gestió sociopolítica adequada de la llengua catalana a les Balears, en estreta relació amb l’Institut.
José Enrique Gargallo és expert en dialectologia en els àmbits fronterers de la Península Ibèrica, coneix a fons els parlars ‘xurros’, ha estudiat la frontera catalanoaragonesa, ha fet incursions valuoses en els parlars galaicoportuguesos de la província de Càceres i és un bon coneixedor de l’aranès.
Nicolau Dols és llicenciat en filosofia i lletres i el 1990 es va doctorar en filologia catalana a la UIB amb la tesi Teoria fonològica i sil·labificació: el cas del català de Mallorca. Va ser degà de la Facultat de Filologia i Lingüística General de la UIB entre el 2004 i el 2007, i l’any 2007 va accedir a la plaça de professor titular d’universitat d’aquesta mateixa Facultat. El 2012 va esdevenir, de nou, degà de la Facultat, càrrec des del qual ha intervingut activament i positiva en els darrers conflictes sobre el model lingüístic de l’ensenyament a les Balears.
Els interessos científics de Dols se centren en les gramàtiques predictives i els llenguatges formals aplicats a l’anàlisi de llengües naturals i artificials i del desenvolupament del llenguatge, en la pragmàtica i l’anàlisi del discurs, en la fonologia i en la traducció. La seva obra més coneguda és Catalan: a comprehensive grammar, en coautoria amb Max W. Wheeler i Alan Yates, publicada el 1999 a Londres i Nova York.
José Enrique Gargallo és professor de lingüística romànica a la Universitat de Barcelona. La major part dels estudis que ha fet giren entorn de la lingüística romànica i, en aquest àmbit, destaquen publicacions com ara la Guía de lingüística románica (1989), Les llengües romàniques. Tot un món lingüístic fet de romanços (1994, 1996) i Manual de lingüística romànica (2007).
Un altre centre d’interès de Gargallo és la paremiologia romànica: és l’investigador principal de tres projectes ministerials, ha col·laborat en l’obra Calendario romance de refranes i ha coordinat obres col·lectives com ara Paremiología romance. Los refranes meteorológicos (2010) i I proverbi meteorologici. Ai confini dell’Europa romanica (2011).
