Aquesta manifestació s’emmarca en el moviment estatal ʹMarea ciudadanaʹ i és un dels 50 actes de protesta convocats per al dissabte en diferents ciutats de tot l’Estat espanyol, entre d’altres, Alacant i Castelló. Segons ha explicat Alberto Martínez, d’ATTAC País Valencià, un dels col·lectius convocants, la marxa de València ha sigut convocada pel Cim Social del País Valencià, integrada per unes 60 entitats ciutadanes, organitzacions socials i sindicats, i també s’han sumat altres col·lectius.
Entre els impulsors d’aquesta manifestació es troben diferents assemblees del 15-M del País Valencià, els sindicats CCOO, UGT, Intersindical i CGT, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, els partits Esquerra Unida i Compromís, la Coordinadora de ONGs, la Confederació d’Associacions de Veïns i Consumidors o Acció Cultural del País Valencià, ha assenyalat Martínez.
Es tracta d’una manifestació que per primera vegada estarà ʹtothomʹ, ha assegurat Martinez, qui ha destacat la diversitat de convocants. Segons Martínez, aquesta manifestació reivindica una democràcia real, critica la corrupció política, denuncia el ʹcolp d’estat dels mercatsʹ, defensa que els drets socials també són democràcia i protesta contra la reforma laboral.
L’inici de les marxes està previst a les 18 hores del dissabte des de quatre punts de la ciutat, Torres de Serrans, Torres de Quart, plaça d’Espanya i pont d’Aragó. Els manifestants es desplaçaran pel camí més directe al lloc de trobada, l’Estació del Nord, des d’on partirà la manifestació unitària a les 19 hores, ha afegit l’integrant d’ATTAC.
Martínez ha explicat que, a diferència de Madrid, on cada punt de partida s’identifica amb una reivindicació sectorial, a València són ʹgeogràficsʹ perquè cada manifestant acudisca ʹon ho que tinga més a propʹ. A partir de l’Estació del Nord, la manifestació transcorrerà pels carrers Xàtiva i Colón, el Parterre, els carrers de la Pau, Poeta Querol i de les Barques i finalitzarà a la plaça de l’Ajuntament, on es llegirà el manifest. Martínez ha afirmat que s’ha triat la data del 23-F a propòsit, ja que pretenen denunciar, amb una simbologia evident amb el colp militar de 1981, el “colp d’estat silenciós de les elits econòmiques i financeres que estan imposant els seus interessos al 99 % de la població”.
