RedactaVeu / Europa Press / València
Al voltant de 250 artistes i professionals de l’art de Russafa conviden, del 30 de maig a l’1 de juny, a les jornades de portes obertes dels seus tallers artístics a través de la quarta edició de Russafart 2014, un esdeveniment en el qual es mostra de manera directa i propera el treball i procés de creació dels artistes del barri valencià.
La inauguració de l’esdeveniment serà el divendres 30 de maig a les 19.00 hores, amb l’obertura dels estudis, tallers i espais expositius del barri. El dissabte 31 de maig, aquests espais estaran oberts al públic de 10 a 14 hores i de 17 a 21.30 hores. El diumenge, finalment, després de l’obertura d’aquests tallers del barri, se celebrarà a les 21.00 hores un lliurament de premis i un concert de clausura a Sporting Club Russafa (carrer Sevilla, 5).
La Galeria Imprevisual va acollir el passat dimecres la presentació d’aquesta edició de Russafart, de caràcter biennal impulsada i sota el signe ‘Comunicant art’, que va comptar amb la presència del president de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles i catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts en la Universitat de València, Román de la Calle; el coordinador general de Russafart, Aristides Rosell; i el catedràtic de la Facultat de Belles arts de València i artista de Russafart, José Saborit.
Amb la participació de 250 artistes entre pintors, escultors, fotògrafs, videoartistes, artistes urbans i ‘performers’ participen en aquesta manifestació creativa distribuïts a 53 estudis artístics, 33 espais i projectes expositius, una ocasió per “activar la vida del barri en el seu vessant cultural, creativa i comercial”.
En aquesta edició, a més, Russafart comptarà amb la col·laboració de deu artistes brasilers de l’Associació clau Mestra de Rio de Janeiro com a part d’un intercanvi cultural entre ambdues entitats.
Aristides Rosell va destacar que cada vegada que l’associació s’enfronta a una edició, es planteja “nous reptes i propostes”, encara que va agrair que són “molts” els col·lectius i col·laboradors que participen de manera “altruista” en aquest esdeveniment que, segons va matisar, és “independent” i “si açò no es fera així no seria possible”. “Hauríem de prendre consciència tots perquè el procés d’organització és complex, ardu i es complica cada vegada més”, va detallar.
Un barri compromés amb l’art
Román de la Calle, per la seua banda, va plantejar la pregunta “què podem fer pel barri”. Per a ell, el fil conductor és “l’art, en el sentit més ampli del terme”, que és “la guinda del pastís i l’imant que atrau, d’algun tipus de transformació”. Per al director de la Real Acadèmia de Belles arts, explicar l’art “implica la seua contextualització” i, referent a açò, el context Russafa “és molt important”.
D’altra banda, va ressaltar el fet que Russafart “no és un projecte institucional” i va valorar que prefereix “la paraula col·laborar que controlar”, ja que d’aqueixa manera “hi ha un voluntarisme d’artistes i comerciants en el projecte”. Finalment, va definir Russafa com un districte “compromès amb la vida, amb l’art i amb els ciutadans”.
En aquesta línia, José Saborit va dir que “tot organisme ha de transformar-se per a seguir viu” i, en conseqüència, “un no pot banyar-se dues vegades en la mateixa Russafa, ni és la mateixa la transparència de les seues aigües ni el cabal humà que discorre pels seus carrers”.
“Com evitar que la diversitat siga homogeneïtzada pel poder transformador dels diners i convertida en una franquícia més del mateix? Lògicament jo no tinc la resposta a aquesta pregunta, la resposta està en mans de tots els qui pertanyem a aquest barri”, va ressaltar el catedràtic.
Saborit estima que “no és el mateix el que se’ns imposa des dels interessos de dalt i el que sorgeix des de baix” i, en aquest sentit, afirma que Russafart “va nàixer des de baix, des d’aqueix paviment que ara ha sigut sotmès a una operació de cirurgia estètica i ens ho han remodelat, com a conseqüència d’afinitats i relacions, en l’afecte, la diversitat i fins en la discrepància, la tolerància del divers”.
Així mateix, va assegurar que Russafa “ha sigut i és exemple d’integració multicultural”, però lamenta que “un dels canvis que ha patit el barri últimament és un descens de la població immigrant”, alhora que “una centrificació, un major poder adquisitiu i una major presència cultural i artística”, fet que considera que “concerneix” als artistes sempre que s’entenga “d’una forma ètica”.
“L’art quan no es desplega davant els poders de torn són forces alliberadores”, sentencia, alguna cosa que el públic podrà descobrir per mitjà de Russafart “si tira la mirada a l’interior dels estudis”.
