RedactaVeu / València
Els votants han imposat, al conjunt de l’Estat espanyol, un fort càstig al PP i el PSOE, que malgrat ser els partits més votats en les eleccions europees, es deixen pel camí una quantitat de sufragis sense precedents, mentre que Podemos dóna la sorpresa i en la seua estrena es situa com a quarta força política, per darrere d’Izquierda Plural, i Primavera Europea aconsegueix representació. Aquests són els resultats amb el 98,22% dels sufragis.
Així, el PP ha aconseguit 16 diputats al Parlament Europeu, huit menys que en 2009. El PSOE és la segona força política amb 14 escons, 9 menys que en les darreres eleccions. Izquierda Plural (IU, ICV, Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i Anova, entre altres) n’obté 6, quatre més.
La participació al conjunt de l’Estat espanyol en les eleccions al Parlament Europeu ha sigut del 45,58%, 0,68 punts superior a la registrada en 2009, quan la xifra final de participació en el conjunt de l’Estat espanyol va ser del 44,9% del cens, segons fonts del Ministeri de l’Interior.
L’índex supera el registrat en el conjunt de la Unió Europea, que ha sigut del 43,11%, segons l’estimació donada a conèixer per la cambra comunitària i que suposa un lleu creixement a la dels últims comicis (43%). D’aquesta manera, es trenca la tendència a la baixa, que ha sigut una constant durant els últims 20 anys.
És especialment notable la dada de la participació a Catalunya, que ha sigut del 47,44%, la qual cosa suposa deu punts més que en els comicis de 2009, quan va ser del 36,94%. Catalunya és la quarta comunitat autònoma amb l’índex més alt de participació després de La Rioja, País Valencià i Castella-Lleó, amb 49,83%, 49,42% i 48,57%, respectivament.
La normalitat ha caracteritzat la jornada electoral, amb absència d’incidents significatius, tal com han assegurat la secretaria d’Estat de Comunicació. Entre les incidències registrades, el sotssecretari ha informat que a Catalunya els Mossos d’Esquadra han procedit a retirar algunes meses multireferèndum instal•lades en voltants d’alguns col•legis electorals, “consultes que han sigut prohibides per la Junta Electoral Central”.
Molt més repartit
Així doncs, el pastís de 54 eurodiputats que toquen a l’Estat espanyol queda aquesta vegada molt més repartit que ara fa cinc anys. El 2009 només sis grups van aconseguir representació europea, el PP, que va guanyar amb 24 diputats, el PSOE, que, frec a frec, en va obtenir 23, Coalición por Europa, que va quedar en tercer lloc a molta distància amb 3 eurodiputats, el bloc de les esquerres verdes, que en va obtenir dos, UPyD, que en va obtenir 1, i el bloc on s’incloïa ERC, Europa de los Pueblos-Verdes, que en va obtenir 1.
Els dos grans partits, doncs, han patit un càstig de consideració. El PP ha perdut huit eurodiputats vist el 2009, fet que probablement s’atribuirà als ajustaments econòmics que s’han aplicat durant el mandat de Mariano Rajoy. El PSOE n’ha perdut nou, de la qual cosa se’n pot deduir que els electors no hi veuen l’alternativa desitjada.
El panorama recull, en canvi, les inquietuds ciutadanes en forma d’entrades sorprenents a l’escenari parlamentari europeu.
El cas més significatiu és el de Podemos, el partit liderat per Pablo Iglesias, que entra al Parlament amb cinc eurodiputats. Igualment espectacular és l’ascens de la formació UPyD liderada per Rosa Díez, que passa d’un eurodiputat a quatre.
Una altra irrupció destacable al panorama europeu és la del partit liderat per Albert Rivera, que aconsegueix vots suficients per obtenir dos eurodiputats. La resta del pastís es completa amb l’eurodiputat que obté Los Pueblos Deciden i amb el que aconsegueix Primavera Europea.
