Diari La Veu del País Valencià
L’adéu definitiu a la dilatada i prolífica carrera de Blasco
RedactaVeu / Europa Press / València

La condemna de 8 anys de presó per malversar ajudes a la cooperació ha posat el final definitiu a la carrera política de Rafael Blasco, un dels ‘incombustibles’ del panorama valencià, que ha ocupat durant dècades càrrecs en diferents partits i institucions, després que aquest dimecres, la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia valencià haja condemnat a l’exconseller de Solidaritat i diputat No Adscrit en les Corts a la pena de 8 anys de presó i 20 anys d’inhabilitació absoluta per a ocupació o càrrec públic per malversar amb ajudes destinades a projectes de cooperació a Nicaragua, la mateixa pena que al considerat capitost de la trama, Augusto César Tauroni.

Rafael Blasco és doctor en Dret per la Universitat de València i ha treballat d’interventor i dipositari de fons de l’administració local. Està casat amb la fins fa poc directora del Institut Valencià de Art Modern (IVAM), Consuelo Ciscar.

En la seua joventut, Blasco va militar en el Partit Comunista d’Espanya (PCE) i en el Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) i, més tard, es va afiliar al PSPV i va ser conseller amb l’expresident de la Generalitat Joan Lerma, amb qui va dirigir els departaments de Presidència i Obres Públiques i Urbanisme.

En 1989, quan ostentava aquesta última cartera, una directora general de la seua Conselleria va denunciar dos funcionaris per suposadament acceptar diners a canvi de requalificar uns terrenys a Calp, per la qual cosa Lerma el va destituir.

Conseller amb Lerma, Olivas, Zaplana i Camps

En 1995 Eduardo Zaplana va guanyar les eleccions autonòmiques al País Valencià i va nomenar Blasco sotssecretari, qui va tornar així al Consell, però llavors amb el Partit Popular. Rafael Blasco ha sigut conseller amb tots els presidents que ha tingut la Generalitat valenciana a excepció de l’actual cap del Consell, Alberto Fabra, -Joan Lerma, Eduardo Zaplana, José Luis Olivas i Francisco Camps-.

Imatge de Rafael Blasco, amb el president Fabra i l’excap del Consell Francisco Camps.

Amb el PP ha ostentat les carteres d’Ocupació, Benestar Social, Territori i Habitatge, Sanitat i Solidaritat i Ciutadania.

Aquesta longeva trajectòria s’ha truncat per l’anomenat ‘Cas Blasco’, que investiga les irregularitats en la concessió d’ajudes a la cooperació humanitària durant la gestió de Blasco al capdavant del departament de Solidaritat.

El ‘Roger Rabbit’ de la cooperació

El jutge ha condemnat Blasco pels delictes de malversació de cabals, tràfic d’influències, prevaricació i falsedat documental en considerar que, efectivament, ell és ‘El Conill’ o ‘Roger Rabbit’, com segons la Udef l’identificaven els acusats en la primera peça del ‘cas Cooperació’ en el qual s’han jutjat presumptes irregularitats en ajudes concedides a la Fundació Cyes per a projectes a Nicaragua.

El procés judicial de Blasco es remunta a fa quasi quatre anys, quan van eixir a la llum pública una sèrie de presumptes irregularitats en la concessió d’ajudes per part de la conselleria que aquest dirigia a la Fundació Cyes, presidida per Marcial López i en la qual estava darrere Tauroni.

“Sóc innocent” i “se m’ha sotmès durant tres anys i mig a un judici paral•lel en el qual la presumpció d’innocència ha brillat per la seua absència”, han sigut algunes de les frases més pronunciades per l’exconseller des que es coneguera el cas, es va començar a investigar en un jutjat ordinari i es va acabar jutjant en el TSJCV.

Blasco, que tan sols en l’últim moment va reconèixer que podia haver comès algun error, va arribar a dir que haver arribat al judici havia representat per a ell un “alleujament” per la possibilitat de conèixer “de primera mà” i “sense intoxicacions” els fets.

L’exconseller, que va deixar la seua acta de diputat ‘popular’ per a anar-se’n al grup dels No Adscrits després de fer-se públic el seu processament i la data de judici, va passar les sessions del judici en solitari, sense companyia de familiars ni de representants polítics.

El seu company en aquest viatge judicial ha sigut el seu advocat Javier Boix, qui l’ha representat al llarg del procediment i ha demanat per a ell la lliure absolució, en considerar, tal com va exposar en les seues conclusions, que dictar una sentència condemnatòria seria “insostenible”.

Al llarg de les sessions, unes 35 en total repartides en una mica més de dos mesos, s’ha pogut veure una evolució tant en el comportament com en l’actitud i l’aparença de l’exconseller, qui comentava les declaracions i testificals amb els seus companys de banqueta i, fins i tot, assentia o negava davant les manifestacions.

De l’optimisme inicial al nerviosisme

En les primeres sessions del judici, dedicades a qüestions prèvies i als interrogatoris dels acusats, es va poder veure un Blasco més optimista i molt concentrat. No obstant açò, amb l’arribada de les testificals, sobretot la dels tècnics del seu extint departament i de la becària que va supervisar els projectes a Nicaragua, el seu semblant va ser canviant, fins i tot se’l va poder veure més nerviós.

En la majoria de les sessions del judici, Blasco va estar assegut al costat de l’exsubsecretari de l’extinta Conselleria Alexandre Catalá i el seu excap de gabinet Xavier Llopis. La majoria dels acusats solia prendre nota en els seus quaderns durant les sessions perquè no se’ls escapara cap detall.

Rafael Blasco, en el judici del ‘cas Blasco’

En alguns descansos, se’l podia veure parlant amb alguns d’aquests acusats, però no obstant açò no solia dirigir-se a Tauroni, amb qui va negar qualsevol relació de “confiança o amistat”, encara que sí que va reconèixer que el coneixia des de feia 12, 13 o 14 anys.

Malgrat açò, tant la Udef com el ministeri fiscal han mantingut que Blasco i Tauroni eren “amics” i que van utilitzar la seua relació per a “delinquir” en les ajudes concedides per a projectes de cooperació. De fet, segons la Policia, l’empresari anomenava Blasco ‘El Conejo’, ‘El Conill’ o ‘Roger Rabbit’, tal com es desprenia dels seus correus electrònics, extrem que tots dos van negar.

De fet, sobre aquest aspecte, Tauroni va ser un pas més enllà i durant el judici va arribar a demanar “deixar de costat la paranoia de Walt Disney” perquè açò semblava “una trama amb noms d’animals”. ‘Conill’, va dir Tauroni, era la paraula que utilitzava “en molts àmbits”, “en molts contextos”, i va aclarir que també solia utilitzar altres expressions com el Pato Lucas o Mickey Mouse, encara que va reconèixer que podrien haver sigut expressions “poc afortunades”.

Comparteix

Icona de pantalla completa