Segons ha assenyalat Oltra “l’aforament de diputats i diputades no pot ser una ferramenta per a pervertir el procés judicial. En el nostre territori hem vist com els diputats imputats han utilitzat la dimissió per a paralitzar un procediment penal, perquè aquest vaja a un altre jutjat, per a tornar a començar el procediment o per a tornar a tindre la possibilitat de demanar nul·litats”.
La condició de persona aforada, que no ha de confondre’s amb la immunitat, suposa un tracte desigual davant la llei, originat en el càrrec de representació que ostenta la persona, atorgant un aforament especial jurisdiccional, que implica que les causes que es puguen seguir contra aquesta les puga conèixer un tribunal concret.
L’article 23 de l’Estatut d’Autonomia preveu en l’apartat tercer, paràgraf segon, l’aforament en favor del Tribunal Superior de Justícia dels parlamentaris de les Corts.
Aquest tracte desigual no existeix al mateix nivell d’amplitud ni en països del nostre entorn europeu ni en EE.UU. De l’Estat espanyol es diu que és l’estat amb major nombre d’aforats del món. El motiu de la seua existència es remunta a la Transició, en què es va buscar protegir la llibertat d’expressió i les garanties d’exercici democràtic dels càrrecs electes. Aquesta especial protecció va anar ampliant-se i finalment s’ha convertit en un instrument de tracte desigual utilitzant-se com obstacle per a les investigacions judicials i generant retards en els processos ja de per si tardans.
“Ja que l’aforament s’arreplega en una llei aprovada per les Corts -ha afegit Oltra-, ens correspon a nosaltres demanar i aprovar que ho deixe de ser, a fi d’exigir un tracte igual de tots els ciutadans i totes les ciutadanes davant la Justícia. És necessari que es legisle per a eliminar l’aforament i que tots els diputats i diputades tinguen el mateix jutge predeterminat per la llei que la resta de ciutadans”.
Així en la Proposició No de Llei de Compromís es demana concretament que les Corts acorden iniciar el procediment per a la modificació de l’Estatut d’Autonomia, Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, i també la derogació del paràgraf segon de l’apartat tercer de l’Estatut d’Autonomia, Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril.
