La secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va anunciar dilluns passat després del Comitè Executiu Nacional la preparació d’un pla d’acció per a engegar el partit davant les pròximes cites electorals i recuperar el suport dels milions de votants que, segons calculen, se situen en l’abstenció.
Diversos càrrecs ‘populars’ assenyalen que el partit ha d’atendre especialment la situació al País Valencià i a Madrid, bastions del PP, on el diumenge va perdre en total prop d’un milió de vots.
Al País Valencià el PP està molt lluny de la majoria absoluta que tenia en les últimes legislatures. El mateix president de la Generalitat, Alberto Fabra, expressava el dilluns en públic la seua preocupació pels resultats; el dijous anunciava una remodelació de govern, que finalment es limitava a un canvi de portaveu per a tractar de “comunicar millor”.
Alguns apunten a la confluència de dos fenòmens polítics que al seu judici pressionen sobre el sistema assentat des de la transició. D’una banda, l’auge de Podem i la seua oferta contra la ‘casta’ política que representen PP i PSOE, a més de la demolició del règim polític que va instaurar la Constitució de 1978; per un altre, l’auge de l’independentisme basc i català.
Aquestes fonts demanen per tant una reflexió profunda i que vaja més enllà del qualificatiu de “friki” que Pedro Arriola, sociòleg assessor del PP, va dedicar al moviment que representa Pablo Iglesias.
