Un funcionari de la presó de Fontcalent amenaça una professora per haver parlat en valencià

El Tempir ha tornat a denunciar un nou cas de pràctica lingüística discriminatòria al centre penitenciari i mostra la seua solidaritat amb la víctima, la professora M. Carme Viudes
2 juny 2014 01:00h
Imatge de la presó de Fontcalent.
RedactaVeu / Alacant

Així, en un comunicat de premsa fet públic aquest dilluns per El Tempir, s’explica que la professora elxana M. Carme Viudes, contractada recentment per a treballar en aquesta presó, va anar el passat 21 de maig al despatx d’un funcionari que respon a les inicials J. R. a fi d’obtenir un permís per a poder moure’s dins el centre.

Quan hi va entrar, i una vegada que el saludà amb un “hola!”, “aquest funcionari la va titllar de maleducada” perquè dos dies abans ella havia entrat a la seua oficina parlant en valencià amb una companya, i considerava que eixa conducta no era correcta, perquè no li havia demanat permís per parlar-li en valencià”, indica la nota.

En altres paraules, i segons les mateixes fonts, “allí es parlava ‘en español y no en valenciano’”. Tot seguit, M. Carme Viudes li va recordar que ella no tenia cap obligació de demanar permís perquè el valencià és una de les dues llengües cooficials del País Valencià.

Però la recriminació lingüística va continuar. J. R. va tornar a argumentar que ell treballava per a l’Estat espanyol i que no acceptava que ningú s’adreçara a ell en valencià perquè “no me da la gana que me hablen en valenciano”. De fet, tot seguit va destacar que l’entenia, ja que ell era de Callosa d’en Sarrià (població valencianoparlant de la Marina Baixa), de la qual cosa s’enorgullia, però que de ben menut, als sis anys, se n’havia anar a viure a Alacant i, per tant, no admetia l’ús del valencià davant ell.

A més, va presumir en un to fatxenda que amb ella “no había sido muy hijo de puta. A un compañero tuyo, llamado Ximo, como no me hablaba en español, vino otro compañero a traducirlo, aunque yo lo entendía perfectamente, pero no me da la gana”.

Finalment, malgrat que M. Carme Viudes no canvià de llengua durant la discussió, va eixir-ne amb el permís per a moure’s per la presó, però li tornà a recordar que no podria parlar-li en valencià en pròximes ocasions perquè, segons ell, si s’obstinava en eixa conducta, “tindria problemes” a Fontcalent.
 

El Tempir, a més de fer conéixer públicament aquest nou cas de discriminació lingüística i manifestar un compromís ferm amb totes les persones que han patit vexacions o discriminacions per utilitzar el valencià, ha volgut expressat la seua “solidaritat i suport a M. Carme Viudes”, a qui va assessorar en matèria de drets civils i lingüístics i va aconsellar-li quins passos legals calia seguir per a denunciar aquest cas.

Acte il•legal

El Tempir recorda que aquest nou episodi de discriminació és un acte il•legal segons l’ordenament jurídic vigent: d’una banda, l’Estatut valencià i l’art. 10 de la Llei d’ús i ensenyament del valencià garanteixen el dret dels valencianoparlants a expressar-se en valencià davant les administracions públiques; i d’una altra, la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, modificada d’acord amb la Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix en l’article 36 que els ciutadans de les comunitats autònomes amb una altra llengua cooficial poden utilitzar-la per adreçar-se als òrgans de l’Administració de l’Estat.

Per tant, El Tempir exigeix novament a les autoritats públiques estatals i valencianes una “implicació real i efectiva” perquè “no tornen a produir-se casos com el denunciat, sobretot en aquells sectors públics que continuen sent impermeables a la introducció del valencià, com són les presons o els cossos i forces de seguretat de l’Estat”.

Així, per a El Tempir caldria prendre urgentment les mesures següents:

1. L’Estat ha de posar punt final a les actuacions de supremacisme lingüístic del castellà respecte al valencià que amb freqüència protagonitzen els seus funcionaris, de manera que no queden impunes aquests comportaments.

2. La Generalitat Valenciana no pot dimitir del seu paper de garant dels drets lingüístics dels valencianoparlants davant l’Estat perquè no torne a produir-se cap vexació més per motius lingüístics.

3. Cal tornar a realitzar cursos d’alfabetització en valencià i de sensibilització lingüística per a tots els funcionaris de l’Estat perquè queden salvaguardats els nostres drets lingüístics. No s’hi val escudar-se en la crisi per a retallar en formació lingüística.

photo


next