Sergi Tarín / València
Lívid, però immutable. Rafael Blasco abandonà ahir el Palau de Justícia intentant esquivar la instantània de les hores més baixes. A les 10.40, el seu advocat, Javier Boix, s’obrí pas a través de l’espessor de fotògrafs i càmeres. “Però, ¿on està Blasco?”. El polític aprofità el desconcert per botar des d’un racó de la penombra palatina i guanyar la porta amb passes llargues i sigiloses. Fou inútil davant de tants ulls. La teranyina de cables i flashos li caigué al damunt i quedà atrapat. “Es demostrarà la innocència, amb tot el respecte als jutges”, manifestà únicament l’abans loquaç multiconseller, síndic, estrateg i gurú electoral del Partit Popular.
No debades, el que escoltà en la sala degué esmicolar-li l’ànim. El fiscal anticorrupció i les dos acusacions populars li demanaren presó incondicional o dos milions de fiança, retirada del passaport i l’obligació d’acudir a diari al jutjat per l’elevat risc de fuga. Rafael Blasco, exconseller de Solidaritat, va ser condemnat dimecres passat a vuit anys de presó per dirigir una trama corrupta que desvià 1,6 milions d’euros d’un projecte de sobirania alimentària a Nicaragua a la compra de pisos a València i als comptes de l’empresari Augusto Tauroni, empresonat des del 2012. A eixos diners, cal afegir, almenys, uns altres cinc milions malversats en altres projectes de cooperació que encara estan sent investigats als tribunals.
En la desfilada de rostres abatuts, destacà el de Tina Sanjuán, mà dreta de Blasco des del 1991. A l’exsecretària general administrativa les acusacions també li han demanat presó incondicional o fiança de 600.000€. Està condemnada per falsificar documents oficials i beneficiar així la fundació Cultural i d’Estudis Socials (Cyes), submarí de la trama en la convocatòria d’ajudes a la cooperació internacional de 2008. Per la seua banda, a Marc Llinares, se li ha exigit una fiança de 120.000€. Blasco, el 2008, feu porga dels funcionaris que, internament, havien denunciat les irregularitats. Com a talla focs entre tècnics i directius, col·locà a dit Llinares i l’ordenà blindar els expedients i allunyar-los de mirades indiscretes. ¿Qui millor que Llinares, soci d’Arcmed, una de les firmes de Tauroni que acabava de facturar 400.000€ a Cyes?
“¿Sent que Blasco l’ha deixat caure?”, “Diguem que no estic molt content, però preferisc no parlar en calent”, contestà Llinares a la porta del jutjats. Al pocs minuts isqué Alexandre Català, l’exsubsecretari de Solidaritat que, amb la seua firma, feu legals els informes manipulats on els pisos apareixien aparentment rebutjats. “¿Se sent enganyat per Blasco?”. “És el que me pregunte totes les nits”. Fonts consultades per La Veu expliquen que Català haurà d’abandonar el departament de Dret Constitucional de la Universitat de València, on és professor. A més, ha hagut d’hipotecar diferents propietats per pagar els 400.000€ que li ha costat l’advocat. Ara, les acusacions li demanen 100.000€ més com a fiança. “Sóc innocent. Vaig firmar sense mirar”, repetí ahir amb els muscles caiguts i els ulls enterbolits.
Més prim i amb els cabells més blancs baixà Xavier Llopis, excap de gabinet de Blasco. Quan els periodistes li acostaren la gravadora, es recolzà en ells com si li arrimaren unes crosses. Amb la gola feta llàgrima, declinà parlar. Li demanen 60.000€ de fiança. Llopis, per ordre de Blasco, va enviar dossiers adulterats a la Fiscalia i la Sindicatura de Comptes. Per últim, Marcial López i Josefa Cervera, de la fundació Cyes, 100.000€ i 50.000€ de fiança respectivament, partiren del tribunal amb rapidesa i mutisme. A un grapat de metres de distància, junt a la vorera del carrer Colom, el seu lletrat els alliçonà amb grans escarafalls. Ell intentà, inútilment, anivellar la mirada. Ella davallà encara més el cap i ofegà un singlot.
