“Ni creiem en l’origen diví del poder, ni compartim l’acceptació de carisma algun que privilegia a aquest o aquell ciutadà simplement per raons de llinatge. El principi dinàstic per si solament no fa creditor, per a nosaltres, de poder a ningú sobre els altres ciutadans. Menys encara podem donar assentiment i validesa als actes del dictador extint que, segrestant per la força la voluntat del poble, i suplantant il·legítimament la seua sobirania, van pretendre perpetuar les seues decisions més enllà del seu poder personal despòtic, enfront de com els socialistes hem lluitat constantment”.
Aquestes són paraules de Luis Gómez Llorente, diputat del PSOE en el Congrés dels Diputats l’11 de maig de 1978, quan en el marc de la Comissió Constitucional d’assumptes constitucionals i llibertats públiques, va proclamar el vot particular republicà del Grup Socialista en el Parlament.
El PSOE va acceptar llavors, malgrat eixe vot particular, la monarquia com a model d’Estat per a Espanya. El context en el qual la monarquia es va acceptar difereix molt del moment que vivim, per açò les apel·lacions de Rubalcaba a mantenir el consens del 78 per a violar els principis republicans que ell mateix sosté és difícil de comprendre per a la militància i algunes veus crítiques.
Incomprensió
Eixa incomprensió es va constatar durant la conferència política del PSOE, quan la posició que va quedar fixada sobre la corona va ser esbroncada pel ple que acudia al discurs de Nacho López Amor, l’encarregat de realitzar la intervenció. El PSOE, en dita conferència política, va tornar a al·ludir a la seua ànima republicana per a, a continuació, actuar com un partit monàrquic convençut.
Durant la trobada, Esquerra Socialista (IS) va demanar que el PSOE guiara el país cap a la Tercera República. El corrent socialista del PSOE va demanar que el PSOE recuperara els principis republicans en els seus estatuts, la recuperació del significat de la II República, conjuminar els partits d’esquerres en la Plataforma 14 d’abril com a trampolí per a la instauració de la Tercera República. A més, la proposta principal d’Esquerra Socialista en la conferència política del PSOE va ser la de celebrar un referèndum per a decidir entre monarquia i república. Literalment IS va proposar el següent:
“Donar suport a la convocatòria d’un referèndum per a decidir entre monarquia i república. La plena ciutadania espanyola exigeix aplicar el dret a decidir a la forma d’Estat sota el qual volem viure. El dèficit democràtic que s’arrossega des dels anys setanta, en els quals no es va convocar eixe necessari referèndum, ha de ser superat en l’actualitat”.
Totes les exigències d’Esquerra Socialista van ser rebutjades i la posició que es va adoptar enfront de la Corona assumeix completament la monarquia com a model d’Estat. La Resolució de la conferència política del 10 de novembre de 2013 va expressar que “El consens de la societat espanyola sobre la monarquia ha de mantenir-se” malgrat la tradició cultural i política republicana que té el PSOE. La resolució expressa que la Corona “necessita que l’adhesió social i l’acceptació democràtica de la ciutadania la legitimen, de manera dinàmica i permanent”. Malgrat açò, no al·ludeixen a la possibilitat d’un referèndum que pose en valor eixes paraules de la resolució.
Declaracions impossibles de Zapatero
La posició del PSOE, que s’obstina a mantenir la seua ànima republicana i alhora adherir-se de forma infrangible a la successió monàrquica, està deixant una sèrie de declaracions que evidencien la incoherència dels fets front a les paraules. José Luis Rodríguez Zapatero, en una d’eixes declaracions impossibles, va dir en La Sexta, que “complir la Constitució és el més republicà”.
No hi ha dubte que les arrels del PSOE són republicanes, ni que els principis en els quals es va basar el Partit Socialista Obrer Espanyol van ser republicans, tal com Pablo Iglesias va expressar en el Congrés dels Diputats el 10 de gener de 1912 (“no som monàrquics perquè no ho podem ser, qui aspira a suprimir el rei del taller, no pot admetre un altre rei”). Però les profundes arrels les va deixar de regar el PSOE en 1978 i hui l’ànima republicana que tots els membres del PSOE enarboren se segueix marcint.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
