Parlant amb Teresa Forcades per Londres
Rafel Sanchis / Londres
-Com valores els resultats de les eleccions europees passades del 25 de maig Teresa?
És clar que la sorpresa més important ha estat aquesta irrupció d’un partit nou que és el partit Podemos, a Catalunya Podem amb el qual molts teníem l’esperança posada. Des de Catalunya, algunes persones del Procés Constituent a títol individual hem contribuït i treballat juntament amb Podemos des del principi perquè realment venien a omplir un espai i eren una esperança que tenia la possibilitat de desvetllar, a moltes persones que fins ara no se sentien representades en els partits i en les opcions polítiques que hi havia, però que en canvi sí que s’havien mobilitzat amb allò que es diu la insatisfacció ciutadana. O sigui, a Catalunya i a la resta de l’Estat Espanyol està clar que, sobretot, en aquests anys des de la crisi del 2007 i l’empitjorament des del 2010, hi ha hagut cada vegada més una sensació que no es tracta de posar pegats a un sistema que ja no funciona, sinó que cal una ruptura. Llavors, aquesta sensació d’insatisfacció social falta traduir-la en una alternativa política. Això és el que intentem fer en el Procés Constituent i clar, ens vam alegrar molt quan es va constituir Podemos perquè va resultar una candidatura que és molt propera a nosaltres pel que fa al contingut de la seva proposta política. També pels temes socials, Podemos és molt proper al que demanava el 15M. A més a més, això és molt important en el context de l’estat Espanyol actual. Podemos, explícitament, reconeixia que avui en dia no es pot, a l’Estat espanyol, defensar la democràcia sense reconèixer el dret a decidir, en concret la consulta que està prevista per al dia 9 de novembre, tot i que no té el vistiplau del govern central. Veurem què passa, això es una qüestió encara oberta i podem tenir diferents escenaris, però és molt important que hi hagi un partit, una iniciativa d’abast estatal que clarament ajunti el dret a la consulta a Catalunya amb la reivindicació social que vol dir més democràcia, decidir més, implicar-se més, política des de baix i no una política dels polítics professionals allunyats del sentit popular.
Això era com una primera valoració. Ara, dit tot això, sí que hi havia molta il·lusió al voltant del tema de Podemos però era una incògnita. Ara, com que ja ha passat, podem dir que es veia venir, però en realitat ningú no sabia què passaria. Que era desitjable i desitjat, que jo personalment ho desitjava, sí que t’ho puc dir. Clar, era una incògnita, com sempre que intervens en una contesa electoral poden passar diverses coses i ningú té una bola màgica, i jo certament que no la tenia per saber què seria i crec que els resultats han superat àmpliament, no només les previsions del escèptics, sinó les mateixes previsions del grup de Podemos. Això crec que ho hem de celebrar. Representa com una confirmació en què realment comencen les coses a estar madures, perquè aquesta insatisfacció ciutadana es vagi traduint en una alternativa política, i això és el que necessitem, perquè si aquesta insatisfacció no es vehicula en una alternativa política, no aconseguirà canviar res.
-Per què trobes que és tan difícil de traslladar la insatisfacció ciutadana de més del 50% en una alternativa política?
Fins ara no hi havia cap alternativa a nivell estatal als polítics professionals. A nivell de Catalunya hi ha la CUP, que ja fa anys que hi és. El seu programa social també el té clarament expressat com un programa de ruptura i ajunta el tema de la independència, aquestes dues coses.
En canvi el que seria el partit Iniciativa per Catalunya-Verds, o inclús Esquerra Unida i Alternativa, tenen un desgast institucional clar. Així com Izquierda Unida a la resta de l’estat. Què vol dir un desgast institucional? Vol dir que han participat en governs de coalició que no s’han caracteritzat per una ruptura, sinó que han representat una continuïtat encara amb un èmfasi cap a la direcció equivocada. Per tant és difícil, és una contradicció que aquests anhels de canvi, de ruptura, es depositin en un partit que ja ha demostrat una continuïtat en lloc d’una ruptura.
Per tot això, calia l’aparició d’un agent polític nou que pogués aglutinar aquestes esperances, i els partits que hi havia no eren creïbles a excepció de la CUP. I en el terreny català, el que té la CUP és un perfil, diguéssim, molt atractiu per als joves, però per a una ciutadania més de mitjana edat… doncs hi ha una dificultat de fer-se de la CUP. Potser per l’estètica, per la trajectòria i per la manera com es presenta. És a dir, en el cas de Catalunya, el procés constituent sabia que hi havia una oportunitat política per una proposta que anés dirigida, sobretot, cap aquesta població que tenia ganes d’expressar els anhels de ruptura i no trobava el seu agent polític. El Procés Constituent no s’ha considerat mai un partit, nosaltres som un moviment polític perquè la nostra intenció és precisament ajudar a fer aquesta unitat. La dreta se les enginya per anar unida i l’esquerra queda sempre fragmentada. És una qüestió clàssica. Jo crec que això té a veure amb el fet que la dreta no s’organitza al voltant de la noció de llibertat sinó al voltant d’uns interessos, mentre que l’esquerra s’organitza al voltant d’aquesta noció de llibertat. Llavors, clar, sembla una contradicció que tu diguis que anem per la llibertat i t’apuntis a una coalició que no lliga exactament amb tots els matisos del que tu vols. El debat ideològic és més viu i mes mes ric a l’esquerra; sense unificar innecessàriament, hem d’aconseguir una unió estratègica que tingui efectivitat política. És urgent.
-Podemos ha tret molts bons resultats a la resta de l’Estat Espanyol, sobretot a Madrid, a Catalunya no tant. El fet que la CUP no s’ha presentat als Països Catalans encara que ha donat el seu suport a Bildu i BNG ha facilitat els bons resultats de Podem?
No ho sé, perquè si es mira per demarcacions sembla que el vot de Podem no trepitja el de la CUP sinó que és un vot que es concentra en el cinturó industrial al voltant de Barcelona i en els barris castellanoparlants, per tant, on si hi ha hagut moviment 15M, però normalment on la CUP no té molta presència. Per tant, és veritat que al no presentar-se no ho podem saber, però sembla que això encara és més interessant per al panorama català perquè és com dir: “la CUP ja hi és i el Procés Constituent també i ara emergeix un altre agent polític com PODEM, amb unes persones a les quals, els que parlem des d’aquest catalanisme o aquesta opció per la independència, no havíem arribat fins ara”.
-Pel que fa al bipartidisme, hi ha gent que llança les campanes al vol dient que s’ha acabat l’Estat Espanyol. Hi estàs d’acord?
Jo campanes al vol no en llançaria. És obvi que hi ha una oportunitat per trencar aquesta alternança política amb una veritable alternativa, però estem lluny encara d’això. I estem lluny vol dir que PODEMOS sol no ho pot fer. El repte està en la seva capacitat d’unir-se amb altres forces de l’esquerra i la capacitat de mantenir aquesta il·lusió i l’empenta d’ara. Crec que és una possibilitat real i crec que sha de lluitar per això i reforçar-ho. Ara, allò de dir que ja ho tenim! La gent es reinventa que dóna gust. No s’ha de menystenir mai la maquinària d’aquests partits, en aquest cas del PP i PSOE, amb els poders que hi ha al darrere. Poden intentar desviar un moment així cap al seu interés.
Tot just l’emergència de PODEMOS fa que les coses es moguin, això segur. Ara bé, aquesta capacitat de moure’s que pugui tenir el PP o el PSOE porta a veure com mouen fitxa. Doncs, es torna a emocionar. Per la banda de PODEMOS i del seu entorn, evitar que emergeixen, com sempre passa, lluites i divisions per dintre. O sigui, les dues són qüestions obertes, el que és segur és que els resultats de Podemos són una bona notícia i que s’ha de celebrar. L’oportunitat hi es i és clar que és un pas en la bona direcció. Però compte, la prudència és de primer ordre: és millor pensar que és difícil perquè llavors ens hi posarem a totes.
-Podem fer una valoració dels resultats a nivell dels Països Catalans?
És obvi que s’ha de fer un comentari sobre l’ensulsiada del PSC, que en aquest cas sí que es veia venir. Crec que han baixat d’un 34 a un 14 per cent del vot, o sigui, una baixada espectacular, d’aquelles que equivalen a una desfeta.
També es molt important que CiU i ERC hagin quedat tan igualats perquè això fa perdre hegemonia, no a la coalició que governa que és precisament d’aquests dos partits, sinó a CiU com a tal. Fins ara, ERC era com un apèndix de CiU i ara això està canviant. S’ha complert la predicció que en les properes eleccions ERC superaria CiU perquè aquest es desgastaria per les retallades i la corrupció. De tota manera, ningú no es creu que CiU pugui representar una ruptura vers una major justícia social. Molta gent tampoc no creu que ERC pugui ser-ho, però almenys té un discurs una mica diferent.
També es interessant que PODEMOS pugui irrompre en el panorama polític català per evitar que hi hagi mes gent que s’alineï amb CIUTADANS, perquè vulgui votar una alternativa que no vingui dels cercles catalanistes.
Pel que fa a València i a Balears també és interessant el resultat de PODEM.
-Com veus un projecte de Països Catalans?
Està clar que si en el Procés Constituent estem a favor de l’autodeterminació i de la democràcia radical, el que s’ha de fer és aplicar-ho en el mateix projecte, i no només a Catalunya, respecte a l’Estat Espanyol. Aquest projecte dels Països Catalans només es farà si la gent de València ho volen i la gent de les Illes Balears ho volen. És obvi que des del Procés Constituent estem amb els braços oberts si des de València sorgeix una iniciativa que vulgui entrar en relacions amb el procés constituent de Catalunya. El que és important és que la gent vulgui i a les Balears igual.
Entrevista realitzada a Londres per Rafel Sanchis, Director de Catalans UK.
