“Des del punt de vista de la quantitat i qualitat dels músics estem millor que mai. La pregunta és, quina incidència té aquest elevat nombre de músics d’elit a la comarca? La resposta és: pràcticament cap”. Són paraules de Josep Antoni Alberola, integrant de Llevant Ensemble, a la taula redona que dijous 5 de juny va tenir lloc al Casal Jaume I de Gandia, amb el lema ‘El panorama musical a la Safor: anàlisi i perspectives’.
“Els músics amb una formació i experiència professional que han decidit viure a la comarca pràcticament han hagut de sacrificar una carrera centrada en la interpretació. La minvada, precària, esporàdica, caòtica, desorganitzada activitat musical dificulta poder portar endavant projectes. A més, ara, per als joves amb un alt nivell de formació, amb els llocs de treball a l’ensenyament col·lapsats, l’única eixida laboral passa per emigrar”, va anar relatant Alberola. “Tots els esforços de les famílies, l’administració (conservatoris, beques, etc.) i associacions (escoles de música de les societats musicals, bàsicament) no han de repercutir en els nostres pobles?”. Tot això centrat en la música clàssica, perquè en la música popular el nivell i èxit dels musics saforencs és també més que notori.
L’acte començà amb la presentació de Saforíssims-música, tot i explicant la gènesi del projecte, de la mà d’Alberola. “El grup, des de bell antuvi, és ben heterogeni, tota mena de gènere o estil té cabuda, sempre i quan l’activitat es desenvolupe a l’àmbit professional”. Saforíssims-música és un grup que pretén facilitar el contacte entre els diferents músics i grups de la comarca implicats en activitats enfocades en la interpretació. Dins el grup s’inclouen també membres dedicats a la musicologia, el treball dels quals pretén impulsar la crítica, el periodisme musical. Aquesta és una de les pràctiques inexistents a la comarca, tal com va apuntar Ferran Escrivà, membre de Capella Ducal. “¿Com el públic pot estar informat, crear-se’n una opinió, demanar algunes coses concretes, refusar-ne altres…?”.
Francesc Burgos, gestor de La Casa Calba, remarcà que els músics, actualment, han de saber fer moltes més coses que només música. “Caldrà saber de màrqueting, de gestió, programació, etc. Actualment, per poder tirar en davant, ens ho hem de fer tot. Hem de tenir una ment molt més oberta i deixar-se d’academicismes i barreres”. “En aquest context, ens hem de desprendre d’actituds elitistes i fer un treball de cultura de base, considerar-nos “treballadors de la cultura”. Tenint en compte que els entrebancs són molts i que aquestos els hem de superar mitjançant iniciatives, com per exemple noves formes d’exhibició, de difusió, canals de treball, format de les actuacions…”. Burgos també va explicar el projecte de reobertura del Teatre del Raval.
Finalment, Joan Mont, intèrpret i compositor de música clàssica, va fer un recorregut per la seua biografia per exemplificar quines són les mancances i les dificultats en què es troba un jove músic hui en dia. Un aspecte assenyalat és l’atrofiament del sistema educatiu. Així, mirant la situació actual i amb voluntat d’establir-se a la Safor, veu el treball en projectes propis com l’única eixida que ell ara realment veu.
Al debat final, es posà sobre la taula el desconeixement per part dels responsables de programació dels ajuntaments (per descomptat amb excepcions) dels recursos musicals locals, tant dels residents a la comarca com d’aquells que resideixen fora. Així com la manca d’infraestructures alienes a les institucions que faciliten un desenvolupament de la música al marge d’aquestes.
