RedactaVeu / València
La història es repeteix al País Valencià. La “desídia i la barbàrie” de les institucions valencianes han propiciat que l’Institut d’Estudis Borgians haja decidit dipositar els 2,5 milions de documents procedents de de l’Archivio Segreto Vaticano, i que abasten els papats complets de Calixt III i Alexandre VI, a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Així ho han comunicat en roda de premsa Eliseu Climent, secretari de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, i Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València.
Climent ha lamentat que cap institució valenciana s’haja interessat pel “fons més important del segle d’or valencià”.
“A les institucions sols demanaven fons per a la investigació, més o menys uns 20.000 euros a l’any, però no ha sigut possible”.
Eliseu Climent ha ressaltat que després de moltes gestions i molts anys d’oferir aquest arxiu “arribàrem a l’ajuntament de Gandia i el seu alcalde, Arturo Torró, tampoc volgué el fons documental. Cal aclarir que l’anterior govern ja tenia un projecte d’un centre d’estudis borgians i era el lloc ideal, però Torró ha preferit gastar-se 200.000 o 300.000 euros en desmuntar l’escultura del 25 d’abril de Miró”.
En aquesta roda de premsa també ha participat el catedràtic Antoni Furió, qui ha explicat la importància i transcendència d’aquests documents en què “s’explica el naixement de la història moderna i dels papes valencians”.
A partit de l’1 de juliol, dos paleògrafs de prestigi iniciaran les tasques d’investigació. Els documents es troben des de la passada setmana a l’Arxiu Nacional de Catalunya, que els custodiarà en dipòsit i cedits per l’Institut d’Estudis Borgians, que continuarà mantenint la seva seu a València. La inversió en el finançament d’aquests estudis és d’uns 20.000 euros anuals, segons que ha explicat Climent en roda de premsa.
El secretari de l’Institut d’Estudis Borgians ha reconegut que després de molts anys de “decepcions i manca de diàleg” l’espurna que ha provocat que els documents finalment marxen del País Valencià ha estat la retirada de l’escultura ’25 d’abril de 1707′ a Gandia després de moltes peticions i en contra de la voluntat del mateix artista, Antoni Miró.
Climent ha dit al respecte que “un alcalde per al qual no és prioritari el fons borgià, en una ciutat borgiana que té el Palau dels Borja, però en canvi és prioritari intentar desfer els símbols d’aquest país, ens ha impulsat a traslladar definitivament els arxius”. L’editor i activista cultural ha lamentat que els ciutadans de Gandia i del País Valencià estiguen privats d’aquests fons i ha manifestat el seu dolor per l’actitud dels governants i les institucions.
“És possible que no sàpiguen que estan fent una política antivalenciana en aquest tema, en el món de la cultura, la comunicació, el territori i l’economia i per això hem dit prou i marxem d’ací”, ha manifestat.
Eliseu Climent ha fet una cronologia de la creació de l’Institut Internacional d’Estudis Borgians, l’any 2000, i dels problemes amb les institucions valencianes. Climent ha explicat que s’han adreçat en diverses ocasions a la Generalitat Valenciana, a la Diputació de València, Diputació de Castelló, Diputació d’Alacant, Ajuntament de València, Ajuntament de Xàtiva, Ajuntament de Gandia, la Fundació CAM i la Fundació Bancaixa. La resposta per part de les institucions ha estat en la majoria d’ocasions nul·la i en altres s’ha assenyalat que no era una qüestió prioritària.
Antoni Furió i Eliseu Climent. Foto: Jose Soler / ACN
Així mateix, Climent ha explicat que en els diversos actes de presentació de la documentació, amb participació de representats dels governs de l’Antiga Corona d’Aragó, els governs valencians sempre han estat absents per voluntat pròpia, tot i ser convidats per l’Institut d’Estudis Borgians.
‘Wikileaks’ medieval
Durant la mateixa roda de premsa, el catedràtic d’Història Medieval Antoni Furió ha remarcat la importància de l’època del regnat papal dels Borja, en la qual la Corona d’Aragó era una potència mundial i València era la seua ciutat més populosa i influent. Furió ha manifestat al respecte que no era casualitat que els papes foren valencians.
L’historiador ha explicat que els anys de regnat dels papes Borja són anys molt importants per a la història. Així, ha dit que 1453 (quan inicia el regnat Calixte III) és l’any de la caiguda de Constantinoble) i que 1492 (any d’inici d’Aleixandre VI) es produeix la conquesta d’Amèrica.
El catedràtic ha comparat la documentació amb el cas Wikileaks, atès que aquesta documentació secreta traça les relacions diplomàtiques dels Papes amb governants, així com la correspondència familiar. “Hi ha tota la informació del món conegut en aquell moment”, ha dit.
Furió ha lamentat el desinterès de les institucions valencianes per finançar els estudis dels Borja, un material “que podria donar feina a successives generacions d’historiadors valencians”.
La documentació va ser lliurada a l’Institut en novembre del 2007, en una cerimònia on participaren, entre d’altres, Luca Carboni, secretari de l’Archivio Segreto Vaticà, Jaime de Marichalar, aleshores president de la Fundació Winterthur, entitat que va patrocinar l’adquisició.
El fons documental consta de més de 500 volums (300 dedicats al regnat del papa Aleixandre VI, entre 1492 i 1503; i més de 150 al regnat de Calixte III, entre 1455 i 1458). Entre la documentació, s’inclouen les butlles papals per les quals les terres descobertes per Cristòfol Colom serien propietat dels Reis Catòlics a canvi d’evangelitzar-les.
>
Vídeo: ACN
