En bona part de les parets de les habitacions que ocupen els pacients, als peus del llit, hi ha col·locats junt al televisor de lloguer, una gran creu, “que estaria atemptant contra l’aconfessionalitat de l’Estat al tractar-se aquest d’un edifici públic inclòs en la xarxa de centres sanitaris gestionats per l’administració autonòmica”, segons Compromís.
Aquesta presència podria molestar a creients i practicants d’altres religions o a gent que no en practica cap, perquè envaeix un àmbit públic “i retrotrau als temps del nacionalcatolicisme”.
Des de Compromís s’ha exposat que els símbols religiosos i creences particulars, en casos com les hospitalitzacions, “corresponen a l’àmbit personal i no ha de ser la institució qui les impose”.
Segons Mulet “si qualsevol persona vol dur de sa casa qualsevol símbol o objecte religiós, mentre no interferisca en el bon funcionament del centre, segur que a ningú li molestaria. Però que sistemàticament tothom haja d’estar tenint com a primera imatge quan obri els ulls, el cos mig nu, famèlic i ple de ferides clavat en una creu, crega o no crega en eixe símbol, no és acceptable”.
