ACN / Barcelona
Al recollir el guardó, Raimon va assegurar: “No em sento que sóc dels meus quan els meus volen que jo sigui com ells voldrien i no com ells saben que sóc”. El cantautor ho va manifestar després que diguera fa poc més d’un mes que no és independentista perquè no ho té clar.
Per la seua part, la presidenta d’Òmnium Cultura, Muriel Casals, va ressaltar en la seua intervenció que Catalunya aixeca castells per demanar que es puga votar el 9 de novembre.
El jurat va decidir atorgar el premi a Raimon com a reconeixement a la seua obra en llengua catalana i va destacar la importància d’una trajectòria de més de 50 anys, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.
Anna Sallés, representant del jurat, va recalcar en la roda de premsa d’anunci del premiat que Raimon omple amb escreix les característiques “d’una gran trajectòria artística, cultural i cívica” i va destacar el seu paper com a difusor de la llengua.
Va fer referència a “tot l’immens talent que va contribuir perquè el fenomen de cançó popular nova tingués un prestigi incontestable”. El cantautor va dir que això “va començar i créixer en unes condicions perverses de dictadura i d’intent de fer desaparèixer una cultura i una llengua i tot un poble amb una especial repressió sobre les capes populars”. Raimon va assegurar que se sent part “del món que va fer possible un fenomen poètic i musical. Jo sóc ‘d’eixe món’ i vull compartir el premi amb els que són ‘d’eixe món'”.
Una pugna entre “el meu jo i el seu col·lectiu”
Raimon, en un moment del discurs, va afirmar que més d’una vegada al llarg d’aquests anys ha sentit “de manera intermitent, i en segons quins períodes amb freqüència, un estat d’ànim que podria descriure amb la frase: “Jo no sóc dels meus”. “M’ha fet pensar així gent que he estimat i estime i que m’han demostrat estimar-me. No em sento dels meus quan els meus volen que sigui com ells voldrien i no com ells saben que sóc. Aquesta pugna entre el meu jo i el seu col·lectiu em fa pensar de vegades que no sóc dels meus”.
De fet, Raimon, fa poc més d’un mes a una entrevista al programa ‘El suplement’ de Catalunya Ràdio, va dir que no és independentista perquè no ho té clar: “Des de València això es veu d’una altra manera, i jo sóc d’allà i sé les repercussions que pot tenir; per tant, no ho tinc clar, tinc una certa perplexitat. Tinc molts dubtes”.
En el seu discurs, Muriel Casals va remarcar que el premiat d’enguany és “un creador que ha sabut unir de manera excel·lent, original i transformadora l’alta cultura i la cultura moderna de masses, a partir del rigor i la cerca constant d’una manera pròpia i única de cantar, des de la tradició literària i des de les arrels populars de la nostra música”. “Som de la nació que Raimon canta i musica, de la nació que -en les seves paraules- ve d’un silenci antic i molt llarg”, va assenyalar la presidenta d’Òmnium.
Casals: “Aixequem castells per demanar que puguem votar el 9-N”
Casals va remarcar: “Ara ja no som plens de nit, ara som plens d’esperança i de serena obstinació per conquerir democràticament un futur sense amenaces”. “És per això que ara aixequem castells per demanar que els catalans puguem votar el proper 9 de novembre”, va dir la responsable d’Òmnium Cultural. “I unim així”, va afegir, “cultura i democràcia”.
L’acte va comptar amb un espectacle creat expressament per l’ocasió a partir de la figura i l’obra de Raimon. En la part artística, amb música de Gemma Humet, Toni Xuclà i Coral Sant Jordi; la poesia d’Ivan Benet i Marta Marco, i la dansa de Nathalie Labiano. Enric Sòria va glossar la figura de l’artista valencià i l’acte va finalitzar amb el Cant dels Segadors.
Van assistir al Palau de la Música el president de la Generalitat, Artur Mas; la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert; l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a més dels expresidents Jordi Pujol i José Montilla.
