Marc Martorell / Carcaixent.
Diuen que una crònica ha de començar pel principi dels fets, que ha d’explicar amb detalls sucosos els esdeveniments consecutius que han anat desenvolupant-se al llarg de la vida temporal d’un determinat succés, tot això està molt bé i fa molt de goig i alegra el lector acostumat a resseguir els núvols d’un en un sense veure el cel. L’Invers, el festival de poesia ha clos els seus actes i sembla que tot vaja a començar, potser perquè l’objectiu d’aquesta aposta contracorrent és precisament la continuïtat.
Jaume Sisa sonava a l’auditori de les Dominiques el diumenge de vesprada a la veu d’Eva Denia, i el públic entonava la lletra d’El setè cel. L’EnCantaMents, l’ última activitat programada reunia a l’abans nomenada Eva Denia, junt a Joan Amèric, Clara Andrés, Yeray Calvo, Lluís Alba i Júlia. Una vesprada de cantautors que va fer les delícies del nombrós públic que acudí al concert invers, un concert on el preu de l’entrada el decidia el públic en finalitzar l’acte. Però cal que anem al principi, al primer cel, per comprendre el camí fins al setè.
Dilluns 2 de juny, Manola Roig i Antoni Albalat havien inaugurat Expoemes, una exposició de poesia visual amb la sèrie Donuetes, de Manola i els Fractals, d’Antoni. El degoteig del públic va ser constant, sobretot dimecres, quan es va fer la presentació de Recital al palau de gel de Salvador Lauder i de l’editorial El petit editor a la sala d’exposicions.
La projecció de Remando al viento, al Dau al set, amb les explicacions de José Pavia dugué la nit del dijous cap a un terreny on la poesia i l’activitat creativa tractaren amb la profunditat de les propostes de Gonzalo Suarez i deixaren el públic assistent amb la sensació que el tercer cel potser, havia estat creuat entre els penyassegats i l’aigua de les platges de Normandia.
Divendres a la nit, David Oliver, al Barrilet, va oferir una classe magistral de fusió de vi i poesia amb els vins de Joan Cascant, del Celler la muntanya, mentre la nit es deixava dur cap a un mirall on els carrers que envoltaven el maridatge esdevenien una tornada cap al cel quart.
A la Plaça Miguel Hernàndez
El cinquè cel va anar creixent amb les veus dels participants als Premis de Poesia Recitada del dissabte matí, que tingué en Cristina Soler, premi del públic i premi al millor poema i en Pau i Au, premi al millor rapsode, la suficiència per commoure al públic i a la resta de participants en la fase final dels premis. L’acte va estar conduit per Manel Arcos i va comptar amb la col·laboració d’El petit editor, la Fundació Bromera i la Societat Coral el Micalet. Cal que esmentem que entre els participants dels premis van destacar també les veus i propostes de Josep Manel Vidal, Mercè Climent, Juli Capilla i Maria Torres.
Potser la vesprada del dissabte, amb el Cercaversos en marxa recorrent els núvols de la ciutat, el sisè cel esdevingué poema de la mà dels Josep Porcar, Alba Fluixà, Héctor Serra, Àngels Gregori, Josep Piera, Éncar Reig, Susanna Lliberós, Alexandre Navarro, Josep Lluís Roig i Lorena Cayuela. Al llarg d’un recorregut per cinc locals del casc antic de Carcaixent, acompanyats per la Colla de dolçainers i tabaleters La Murga de les Barraques, el públic va assistir a les propostes poètiques d’aquestes veus tan compromeses com qualificades, els poetes es barrejaren amb els cercaversos en una activitat tan original com necessària per apropar la poesia al carrer, un dels objectius primers dels organitzadors del Festival Invers.
Alexandre Navarro
Del setè cel, què en podem dir, diumenge vesprada, Auditori de les Dominiques, Carcaixent, la innovació de Julia, la reaparició, després de vint anys de silenci, de Lluís Alba, la virtuositat de Clara Andrés, l’encís de Yeray Calvo, la profunditat d’Eva Denia i la proximitat melòdica de Joan Amèric, van dur al públic al cel setè, que potser, com diu la cançó de Jaume Sisa, només està al nostre cap, potser la poesia és això, un cel que any rere any, té una parada al Festival Invers.
