Diari La Veu del País Valencià
Incompetència absoluta en valencià (o en castellà): m’és igual. Anècdota

Moisès Vizcaino / Castelló de la Ribera

Corrupte o honest? Totalitari o democràtic? Dretes o esquerres? Espanyolista o catalanista? Roig o blau? Capitalista o socialista? Barça o Madrid?… Incompetents o professionals? Aquesta última pregunta és la que m’interessa destacar en aquest article, després del maltractament rebut per una comercial (valencianoparlant) d’una companyia de serveis telefònics amb nom de cítric.

El dimarts 10 de juny, en plena calor de juny, la sra. comercial de l’esmentada companyia de serveis telefònics amb nom de cítric, en una reunió al meu despatx, va tornar a incomplir tot allò que es va comprometre a facilitar a la nostra empresa de serveis jurídics al mes de febrer d’enguany. Mentides i més mentides, i més enganys. I res de res de tot allò que va prometre. Ho reconec públicament: enganyats com uns caragols!

I és que l’ús de la nostra llengua en boca d’una comercial absolutament incompetent, mentidera, maleducada i maltractadora dels clients, m’ha deixat igual de malament que si la seua incompetència haguera estat expressada en castellà. Amb qualsevol ús lingüístic es tracta d’exigir ser atés en ple segle XXI, en qualsevol servei i/o empresa, per gent professional, seriosa, amable, responsable i que et solucione problemes, i no que te’n cree. I a més pagant al dia les factures!

Es pot anar per la vida en ple segle XXI amb treballadors comercials d’aquesta mena? Ens preocupa la professionalitat o ens és igual la incompetència?

Cap a on pot caminar el nostre País Valencià amb gent incompetent? Podrem sobreviure empresarialment i laboralment amb gent tan incompetent? Serem ocupats incompetents a 300 o 400 € mensuals? Volen això els nostres empresaris i polítics?

Algú es preocupa que les empreses i el seu personal aspiren a millorar la qualitat i professionalitat dels seus serveis?

Sincerament, en aquest cas la ‘conversa’ en valencià a crits (si és que es pot anomenar conversa, clar !) no m’ha alleugerit ni un pèl la meua total indignació.

Comparteix

Icona de pantalla completa