Més de 40 entitats –entre organitzacions ecologistes, de regants, ajuntaments, sindicats, entitats socials i culturals, i partits polítics-) donen suport a la concentració convocada per al proper 14 de juny a les 19 h davant el Palau de la Generalitat.
Durant la roda de premsa celebrada aquest dijous, els representants de diverses entitats que donen suport a aquesta concentració han explicat els motius del seu rebuig al nou pla de conca del Xúquer, a punt d’aprovar-se per part del Consell de Ministres, i han invitat a tots els ciutadans a participar en la concentració reivindicativa.
Repartiment ‘d’aigua de paper’
Segons han explicat els seus organitzadors, el nou pla és “continuista” amb el Pla de 1998 que va ser concebut “per exprimir el Xúquer i els seus aqüífers i fet d’esquenes a la natura”. Així, es va repartir “aigua de paper” a compte d’uns estalvis per la modernització dels regadius de la Ribera “que no tingueren en compte que tant l’Albufera com el Xúquer i l’aqüífer de la Plana Sud de València es nodrien dels retorns de reg que es pretenien estalviar”.
A més, segons les mateixes fonts, a l’any 2000 es va aprovar la Directiva Marc de l’Aigua, que estableix que l’objectiu de la política de l’aigua és la recuperació del bon estat de totes les masses d’aigua i el seu ús sostenible a llarg termini. “Però ací, no es va fer cas d’aquesta normativa i el nou pla de conca, que hauria d’haver-se aprovat fa quasi 5 anys, aprofundeix la sobreexplotació i deteriorament, ja que ara, a més a més, les aportacions són menors”, denuncien.
Segons la Mesa pel Xúquer, aquest nou Pla de Conca de 2014 és un “mal pla per al Xúquer, l’Albufera i els aqüífers i posa en perill el nostre futur” ja que assigna els estalvis generats per la modernització dels regadius a la Ribera al transvasament al Vinalopó, en lloc de dedicar-los a compensar la pèrdua d’aportacions al Xúquer i l’Albufera.
A més, el nou Pla del Xúquer “obri la porta de bat a bat a fer un nou transvasament des d’Antella, Cortes de Pallars o des d’Alarcón, tal com s’ha posat de manifest en el Protocol signat entre el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient i la Generalitat Valenciana que acompanya el Pla” i tot això “per beneficiar l’especulació amb l’aigua a Alacant, mentre es nega una concessió d’aigua superficial per abastiment a les poblacions de la Ribera afectades per la contaminació de nitrats i pesticides”.
Aqüífers contaminats i cabals insuficients
Les entitats que formen la Mesa pel Xúquer denuncien, a més, que el nou Pla, “no incorpora mesures efectives per tal de revertir el deteriorament dels aqüífers afectats per contaminació, no garanteix cabals en quantitat i qualitat suficient per recuperar la salut de l’Albufera i del Xúquer, assigna uns cabals mínims exigus que impedeixen que els nostres rius tornen a la vida, manté la sobreexplotació de la Manxa Oriental i dels aqüífers del Vinalopó, assignant als usuaris més aigua que els recursos renovables disponibles i reserva aigua del Xúquer per substituir extraccions insostenibles i noves expansions de regadius a Castella-La Manxa.
Per altra banda, segons els convocants de la protesta, mentre la Generalitat Valenciana ha donat el vistiplau a aquest pla “que exprimeix el Xúquer i els aqüífers”, el Conseller Ciscar “torna a ressuscitar el fantasma del “agua para todos” demanant que el Pla Hidrològic Nacional “done a la Comunitat Valenciana 350 hm³/a d’aigua, vinga d’on vinga”.
Per a les entitats que formen la Mesa pel Xúquer, aquesta estratègia, “que s’ha demostrat fallida i insostenible en el passat”, no és més que “una nova cortina de fum amb la qual pretenen amagar la seua ineficàcia per tal d’abordar d’una manera seriosa i sostenible a llarg termini la gestió de l’aigua i dels usos que d’ella depenen”.
“El Govern valencià torna a la càrrega amb eslògans demagògics que sols serveixen per obrir conflictes amb altres territoris i desviar l’atenció cap a suposats ‘enemics exteriors’ com a coartada davant la seua manca d’interès en fer una política de l’aigua sostenible i transparent on les estratègies de gestió de les demandes i la recuperació dels ecosistemes, que són les veritables fàbriques d’aigua de bona qualitat, haurien de ser centrals”, denuncien.
