Divendres passat, el Consell de Ministres va tornar a fer efectiu un polèmic indult. En aquest cas, el d’un guàrdia civil que va ser condemnat per gravar l’agressió sexual a una dona que estava realitzant un amic i sense prestar auxili a la víctima. El guàrdia civil indultat pel Ministeri que dirigeix Alberto Ruiz Gallardón és fill d’un regidor del PP en el poble asturià de Lena. Aquest indult és l’últim d’una sèrie de perdons governamentals, que tant els governs del PP com els del PSOE han promulgat en favor dels seus propis militants i membres del seu partit.
Els indults del PP
Un dels indults en els quals el nepotisme va quedar més en evidència va ser el que es va produir l’any 1998, quan el Consell de Ministres va indultar Gabriel Arias Salgado Montalvo. L’indultat havia sigut condemnat per un delicte de falsedat documental i un altre d’estafa. La peculiaritat d’aquest perdó és que en el Consell de Ministres que va aprovar l’indult es trobava Rafael Arias Salgado Montalvo, ministre de Foment i germà del beneficiari per la gràcia del Govern.
A pesar que el ministre Alberto Ruiz Gallardón va declarar que el seu Govern mai havia donat un indult en casos relacionats amb la corrupció, les dades el desmenteixen. Un dels indults té relació amb una condemna per prevaricació urbanística en la qual els condemnats havien concedit llicències il·legals sabent que ho eren. Els indultats van ser Tomás Gómez Raval (exalcalde del PP d’Abdalajís, Màlaga), i els edils del seu partit María Teresa Mesa Pernia, Fermín Muñoz Armero i Antonio Pérez Postigo.
El més polèmic dels indults que ha realitzat el ministre Alberto Ruiz Gallardón a condemnats del seu propi partit, o que tenien relació amb aquest, és el del kamikaze. El conductor homicida que va ser condemnat l’any 2003 a 13 anys de presó per haver provocat la mort d’un jove quan va estavellar el seu cotxe contra el del mort, mentre circulava per direcció contrària en Polinyà de Xúquer (Ribera Baixa). L’indultat estava defensat pel despatx d’advocats d’Uría i Menéndez, on treballa un dels fills del ministre de Justícia. A més, l’advocat de l’indultat va ser Esteban Astarloa, germà del diputat del PP, Ignacio Astarloa. L’indult va ser recorregut i finalment el Tribunal Suprem va anul·lar la mesura de gràcia.
José María Peña San Martín, alcalde de Burgos amb Aliança Popular i el PP, va ser condemnat a 12 anys d’inhabilitació per prevaricació en concedir llicències irregulars en l’anomenat Cas Construcció. El govern d’Aznar el va indultar l’any 2001 en una mesura de gràcia signada per Ángel Acebes.
Els indults del PSOE
Bartolomé Soler Cano va ser un alcalde socialista del municipi d’Almeria d’Antas. El regidor socialista va ser condemnat per un cas de prevaricació a 8 anys de presó i 6 mesos d’inhabilitació per a exercir un càrrec públic. L’alcalde del PSOE es va negar a proporcionar als regidors del PP la documentació requerida per a exercir les seues tasques d’oposició. Després d’una activa campanya de l’alcalde condemnat en totes les corporacions locals per a demanar el seu indult durant l’any 2001, ho va aconseguir l’any 2005. En dita data, la gràcia li la va concedir el Govern de Zapatero, en un perdó signat pel llavors ministre de Justícia Juan Fernando López Aguilar.
Un altre simptomàtic cas produït durant un govern del PSOE en favor d’un dels seus membres és el de Cristóbal Fernández, alcalde de Carboneras, i la seua germana i regidora María del Rosario Fernández, que van ser condemnats a 6 mesos d’inhabilitació per un delicte electoral. La condemna es va produir perquè l’alcalde del PSOE va pressionar el conserge d’un col·legi electoral perquè votara al seu propi partit. L’indult del Govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero li va permetre presentar-se a les següents eleccions municipals.
Els indults bipartidistes
La peculiaritat dels indults porta a trobar qüestions molt curioses, la de governs del PP indultant membres del PSOE i al revés. Una relació de ‘quid pro quo’. Entre els casos que compleixen aquesta curiosa associació està el de Juan Hormaechea, antic president del Govern de Cantàbria per Aliança Popular, que va ser ‘expulsat’ del PP per unes declaracions sobre els membres del seu partit i que després de ser condemnat a 6 anys de presó per malversació i prevaricació va ser indultat pel Govern de Felipe González. Després d’una nova condemna, va aconseguir un segon indult per part del Govern de Jose Luís Rodríguez Zapatero. D’altra banda, el Govern de José María Aznar va indultar, en 1998, José Barrionuevo i Rafael Vera, els que foren ministre de l’Interior i secretari d’Estat durant el Govern de Felipe González i que van ser condemnats a deu anys de presó pel segrest de Segundo Marey el mateix any.
Aquests són només uns quants exemples dels molts indults que els governs del PP i el PSOE han atorgat als seus propis membres durant tot el període democràtic. La plataforma l’Indultómetro, de la fundació Civio, permet trobar molts més d’aquests indults a membres del partit que governa.
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
