Redactaveu / València
Investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) han dissenyat i fabricat unes noves nanoantenes òptiques d’altes prestacions que permetrien, entre molts altres avantatges, incrementar la velocitat de transmissió de dades per fibra òptica o d’escriptura d’un disc dur magnètic, així com millorar operacions de biosensat.
El seu treball va ser portada el passat mes de maig de la revista ‘Laser and Photonics Reviews’, una de les publicacions més rellevants en el camp de la fotònica en l’àmbit internacional, destaca la institució acadèmica en un comunicat.
La principal fita d’aquesta recerca resideix que la nanoantena és capaç de radiar llum amb qualsevol tipus de polarització, ja siga lineal, circular o el•líptica, sense necessitat de modificar la seua morfologia. La polarització generada es pot modificar de forma dinàmica, amb un temps de resposta inferior a 1 nanosegon, expliquen des de la universitat valenciana.
“La possibilitat de canviar dinàmicament la polarització permetria el seu ús en xarxes òptiques d’alta velocitat on s’usa multiplexació per polarització per a millorar la velocitat total de transmissió de dades. En biosensors, podem mesurar el canvi de polarització produït per una substància en l’escala nano, la qual cosa ens donaria detalls de les seues propietats”, assenyala Alejandro Martínez, investigador del Centre de Tecnologia Nanofotònica de la UPV
Martínez destaca també l’ús de llum polaritzada circularment per a escriptura làser en discos magnètics. “Amb el nostre avanç, es podrien aconseguir velocitats d’escriptura més altes i en grandàries més xicotetes, la qual cosa portaria a una major densitat d’emmagatzematge de dades en discos durs”, afig
Xips electrònics
D’altra banda, les propietats de les nanoantenes desenvolupades en el NTC de la Universitat Politècnica de València les converteixen en un component idoni per a la fabricació de xips fotònics avançats.
“Permetria abaratir el procés de producció i reduir al mateix temps la grandària dels equips. Per exemple, amb aquesta nanoantena podríem construir milers de elipsòmetres o sensors plasmònics en un xip. Aquests dispositius s’usen com a biosensors, i en l’actualitat, són molt voluminosos i cars, a part de requerir personal expert per al seu maneig. La solució amb nanoantenes permetria obtenir dispositius molt senzills d’usar”, agrega.
