Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural i màxima responsable de la plataforma SomEscola, fa un balanç “molt, molt positiu” de la manifestació que dissabte passat va reunir unes 100.000 persones als carrers de Barcelona, en defensa de l’ensenyament en català. La mobilització, amb paraules de Casals al programa Estira la llengua!, de Ràdio Nacional d’Andorra, era per “reivindicar l’èxit del que ja tenim” i “que no ens arrabassin el que ja tenim”. El missatge, molt concret: “Govern, Conselleria d’Ensenyament, no feu passos enrere, perquè si feu passos enrere nosaltres som aquí per impedir-ho”.
SomEscola, que aglutina unes quaranta entitats de diferents perfils, reclama a la Generalitat, per damunt de tot, que es faci valdre davant la deslleialtat institucional que practica, a parer seu, el govern espanyol. La seva màxima cap visible defensa: “Des de SomEscola ho tenim molt clar: el que s’ha de fer des del Principat és aplicar la llei del Parlament de Catalunya”. Apunta a una “agressió pel que fa a l’autoritat” de la Generalitat, que té “competència plena sobre l’ensenyament primari i secundari”. Muriel Casals assegura que la situació actual “es tracta d’un trepitjar, d’un laminar les competències de la Generalitat” i rebla: “Demanem a la Generalitat que apliqui la seva autoritat”.
Una mobilització de Països Catalans
Uns dies abans de la manifestació de dissabte, amb una fotografia conjunta de representants de SomEscola, l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i Escola Valenciana es va escenificar el suport d’aquests tres territoris amb un mateix objectiu. Dissabte, a la marxa hi van participar balears, valencians, nord-catalans i franjolins. Muriel Casals assegura que “en certa manera” va ser “una manifestació amb esperit de Països Catalans”, cosa que es recollia al manifest que s’hi va llegir. I aquesta entesa, al seu parer, “consolida la voluntat de treballar conjuntament en tots els territoris”.
I és que la presidenta d’Òmnium entén que la lluita és la mateixa, i recorda com a les Illes “s’està aplicant un retrocés de l’ús del català com a llengua vehicular”, com al País Valencià la situació “és molt més dura i molt més difícil” vista la reducció d’oferta educativa en la nostra llengua, o com “els nois de la Franja, que ara no tenen l’oportunitat d’aprendre en català, tindran dificultats per anar a les universitats de Lleida, Girona, Barcelona i Tarragona on molts d’ells van”. Amb tot, Casals sentencia: “És claríssim l’objectiu del Ministeri espanyol: és fer més petit el territori on es parla de manera normal i natural el català”. I assegura: “Des de la perspectiva del govern espanyol, els passos endarrere que aconsegueixen al País valencià i a les Illes és el camí que ens volen fer seguir aquí al principat. Era bo que estiguéssim tots junts dient no”.
SomEscola, doncs, fa un balanç molt positiu després de treure 100.000 persones al carrer defensant el model actual d’immersió lingüística, “de consens” i de forma “clarament reivindicativa i, al mateix temps, festiva i alegre”. Muriel Casals assegura que és una mostra que el poble està conscienciat, ja que ha mobilitzat “entitats que només d’una manera indirecta tenen relació amb l’ensenyament” perquè “el que passa amb l’ús de la llengua a l’ensenyament afecta tota la societat”.
Es fan concessions?
Aquesta setmana, la darrera de curs a Catalunya, cinc escoles han hagut d’aplicar una sentència judicial que les obligava a fer el 25% de classes en castellà. A més, recentment la consellera Irene Rigau ha anunciat que es treballa en una adaptació de la LOMQE per poder-la aplicar el curs vinent respectant el que diu la llei catalana. Això ha generat mala maror entre algunes entitats que defensen l’ensenyament immersiu en català, que hi veuen una abaixada de pantalons. Respecte això, Muriel Casals llança aquesta reflexió: “Del que es tracta és d’això del vas mig ple o mig buit. Per a nosaltres el que és important és que el vas no s’ha de buidar, no es pot abaixar el nivell que tenim. Si des de les instàncies polítiques es fan interpretacions en el sentit de dir “la llei catalana vol assegurar que tots els nens i nenes acaben la secundària competents en català i en castellà”, per tant, el que compta són els resultats. Si cal demostrar amb resultats que els nens i nenes són capaços de fer un treball d’una matèria que no és lingüística en castellà, això no és més que complir la llei catalana, també. I si fent això ens evitem un enfrontament més dur, doncs jo no em preocuparia gaire”.
