Malestar a Xàtiva per la proclamació el mateix dia que Felip V va incendiar la ciutat

Ciutadans pengen banderes de la ciutat amb crespons negres en senyal de dol
19 juny 2014 01:00h
ACN / Xàtiva

Ventura ha relatat un fet històric que en la seua opinió ajuda a comprendre la importància que els Borbons donen al setge de la capital de la Costera. L'historiador ha explicat que hi ha una carta enviada per Felip V al seu fill Carles III abans del seu viatge per ser coronat a Nàpols. El primer Borbó li transmet que recorde al seu pas per Almansa i Xàtiva que deu la corona al triomf a la Guerra de Successió.

"No sé si és un oblit conscient o inconscient, el fet és que ho saben, si s’han oblidat o no, no ho sé", ha dit Ventura, que ha afegit que la proclamació un 19 de juny no ha caigut molt bé en alguns sectors de la ciutat. "A Xàtiva ens diuen socarrats per això, a nivell popular la gent ho sap, tenim el quadre de Felip V col·locat cap avall i ha esdevingut un mite", ha recordat l'historiador en referència al quadre del monarca al Museu de l'Almodí, penjat cap avall des dels anys 50.

El cronista de la ciutat ha explicat que la gran resistència que va oposar Xàtiva al setge de les tropes de Felip V va causar una gran contrarietat en el monarca, que va ordenar calar foc al municipi perquè servís com exemple a la resta del País Valencià. "Tots els valencians del Regne varen saber que Xàtiva l’havien cremat", remarca Ventura.

L'historiador ha explicat que hi ha certa controvèrsia sobre el dia en què es va cremar la ciutat. Agustí Ventura sosté que tot i que es va ordenar un 17 de juny de 1707, l'incendi no es va dur a terme fins el 19 de juny. Ventura recolza la seua versió en els escrits del Frare Carlos Castañeda que ho va palesar basant-se en testimonis recollits a Xàtiva i afegeix que els historiador locals donen validesa a aquesta versió.

Segons explica Ventura, l'incendi va ser selectiu i es varen cremar les cases dels partidaris dels àustries i de la gent que no havia donat suport a la conquesta borbònica. "En alguna casa del casc antic a la biga central s'aprecien encara senyals d’haver estat cremada", ha indicat. El cronista ha assenyalat que durant la crema es varen respectar les esglésies i convents, tot i que es coneix que les tropes borbòniques varen entrar al Convent de Sant Agustí i varen matar unes 900 persones que s’hi havien refugiat i que els soldats creiem que havien disparat contra ells.

L'historiador ha afegit que el càstig no va acabar amb la crema sinó que Felip V va canviar el nom de la ciutat i el va rebatejar com Colònia de Sant Felip. El municipi va poder recuperar el nom de Xàtiva més de 100 anys després, amb les Corts de Cadis de 1812 gràcies a l'impuls d’un diputat xativí.
 

Monument en record als Maulets, partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria que varen defensar Xàtiva.
 

Xàtiva no oblida

La crida de l'entitat cívica 'Xàtiva Renaix de les Cendres' de col·locar banderes de la ciutat amb crespons negres als balcons i finestres durant la jornada d’aquest dijous ha donat com a resultat desenes de suports. La proclamació de Felip VI de Borbó el dia en què es commemoren 307 anys de la cremada de la ciutat ha promogut aquesta iniciativa de protesta, que se sumarà a una concentració davant del monument als Maulets (partidaris de les tropes austriacistes).

Diversos col·lectius de l’esquerra independentista es concentraran a les huit de la vesprada amb el lema "Als Països Catalans no tenim Rei".
 
next