Radiografia lingüística dels Països Catalans

Estira la llengua. Per tancar la temporada, hem fet una radiografia de cada territori amb representants d’entitats de cada indret

RNA / Andorra

PAÍS VALENCIÀ: Vicent Moreno: “Continuem la nostra reivindicació en positiu”

La voluntat no expressada explícitament de la Generalitat Valenciana de suprimir unes 70 unitats educatives en la nostra llengua ha posat en alerta Escola Valenciana al llarg d’aquesta temporada que tanquem. Justament, enguany s’ha produït l’única aparició del president d’aquesta entitat, Vicent Moreno, en un programa de Canal 9. Va ser poques hores abans que es tanqués Radiotelevisió Valenciana, RTVV, i que es produís un dels titulars més colpidors recollits a l’Estira la llengua! els darrers mesos. Un tancament de mitjans de comunicació a què se sumava, més tard, el tall de l’emissió de Catalunya Ràdio a les comarques valencianes.
 
Amb tot això, a Escola Valenciana li augmenta el volum de feina. Vicent Moreno afirma: “Continuem la nostra reivindicació en positiu”. I demostra constància en la defensa del dret a l’escolarització en valencià: “No consentirem que en cap lloc falle”. I un dels seus mètodes d’acció, darrerament, ha sigut demanar per la nostra llengua i per al País Valencià allò que el govern espanyol imposa a Catalunya en presència del castellà a les aules. Aquest serà un model de lluita que es mantindrà la temporada vinent, tenint en compte que al setembre s’ha d’implantar la Llei orgànica espanyola de millora de la qualitat educativa, la temuda LOMQE. Moreno insisteix que defensaran la implantació de la llengua dins l’escola “per aconseguir dominar adequadament la llengua oficial que també és el valencià”. I rebla: “Serem on calga per a reivindicar eixa posició”. Això sí, lamenta que les victòries que de moment aconsegueixen, com la suspensió de la supressió d’una unitat de valencià al col·legi Pare Català de València, s’obtinguin als tribunals perquè són processos molt llargs.
 
Un altre cavall de batalla d’Escola Valenciana és aconseguir la dimissió o la destitució del secretari autonòmic d’Educació i Formació, Rafael Carbonell, que malgrat que la justícia ha declarat que ha comès il·legalitats, es manté al càrrec.
 
L’ALGUER: Gaví Balata: “No sabem encara de ningun proveïment a favor de la llengua a les escoles”

Molt diferent és la realitat lingüística a l’Alguer on, la temporada començava amb moltes promeses, amb el bon regust de boca de la campanya gràfica de promoció lingüística sota l’eslògan “En alguerès té més gust!”. Fins i tot, el síndic Stefano Lubrano havia promès que l’aeroport tindria megafonia en català. Però al novembre, va dimitir. Gaví Balata, tècnic cultural alguerès de la província de Sàsser, té un missatge per al nou síndic acabat d’investir, Mario Bruno, després del que qualifica ”d'any de canviaments”: “Li fem l’enhorabona i esperem que pugui tirar endavant lo camí que s’havia tallat al novembre amb la dimissió del síndic precedent”. Balata, artífex de la primera campanya electoral en alguerès, explica que tant a les eleccions regionals sardes com a les municipals alguereses ha guanyat una coalició de centreesquerra “en la qual teòricament se suposa que hi ha una sensibilitat millor cap a la qüestió lingüística; una impressió, però, de fet, que encara no és estat verificada”. Fins i tot, en el cas dels canvis a la regió, diu que no li acaben de convèncer: “Han canviat el director del servei que portava tota la planificació lingüística i encara no l’han substituït. No sabem encara de ningun proveïment a favor de la llengua a les escoles i coses així”. Entén que fa poc del canvi, però n’esperava més.
 
En el cas concret de l’anomenada Barceloneta sarda, veu amb bons ulls que el nou síndic hagi fet el discurs d’inici de mandat en alguerès i que hagi anunciat que assumirà ell directament l’Ofici Lingüístic. En tot cas, Gaví Balata es mostra prudent i diu: “Esperem que faci el que ha promès”. Des del novembre fins ara, amb la dimissió de Lubrano, la ciutat ha quedat governada per una comissió tècnica designada per Roma i Balata en fa un balanç ras i curt: “Durant los sis mesos de comissariament, pràcticament no s’ha fet arrés per la llengua”.
 
FRANJA DE PONENT: Natxo Sorolla: “Hi ha una confusió des de la Llei de llengües”

On tampoc s’ha fet gaire per la llengua és a la Franja de Ponent. Sobretot, després de la més surrealista que ens hem trobat els darrers mesos en matèria lingüística: la invenció d’un nom nou per la nostra llengua, LAPAO, de Llengua Aragonesa Pròpia de l’Àrea Oriental. Tot això, arran de l’aprovació de la famosa Llei de llengües d’Aragó, el maig del 2013. El sociolingüista de referència de la Franja, Natxo Sorolla, explica que la situació de la llengua en aquestes comarques discontínues no s’ha alterat “tant per la llei de llengües aprovades sinó tot el que ha anat desplegant-se a partir d’això, però que ja venia d’abans”. Explica que “ja s’havien tancat els programes que potenciaven el català o la presència d’autors en català a les escoles”.
 
A més, a partir de l’aprovació de la Llei de llengües d’Aragó, Sorolla opina que “s’ha potenciat d’una forma molt important la incorporació de l’aragonès o el creixement de l’aragonès a les escoles i instituts” i, pel que fa al currículum d’ensenyament, “no se sap ben bé si s’està referint a l’aragonès i al català o només a la llengua aragonesa”. En definitiva, que “hi ha una confusió des de la Llei de llengües”.
 
CATALUNYA: Muriel Casals: Aquesta batalla la perdreu, no insistiu

La llei que penja damunt de la normalització lingüística de Catalunya com una espasa de Dàmocles és la Llei orgànica espanyola de millora de la qualitat educativa, la LOMQE o Llei Wert. El text envaeix competències transferides a la Generalitat i impossibilita el model d’immersió lingüística en català, que s’ha demostrat que encara no és suficient perquè els joves sortits del sistema educatiu dominin satisfactòriament la nostra llengua. En tot això, Muriel Casals veu “una voluntat molt dura per part de les institucions del govern espanyol de fer-nos homogenis, de fer que Espanya no sigui un Estat on hi ha una pluralitat de llengües i cultures”. La presidenta d’Òmnium Cultural assegura: “Ataquen per tots camins, fan servir els jutges, fan amenaces, volen limitar els canals de televisió... Estan plantejant una batalla duríssima en contra de la normalitat en l’ús del català”.
 
Però paral·lelament, Casals està convençuda que hi ha “una voluntat encara més forta per part d’una amplíssima quantitat de ciutadans catalans” de no cedir. I es dirigeix al govern espanyol i els diu: “Aquesta batalla la perdreu, aquesta batalla no la guanyareu, no insistiu”. Qualifica de “duríssimes” les situacions viscudes aquesta temporada i que “sembla mentida” que passin. És per això que augura un “estiu de feina”.
 
CATALUNYA NORD: Pere Manzanares: “Hem perdut una batalla però no hem perdut del tot la guerra

Si a la Catalunya del Sud busquen escapar-se d’una escapçada lingüística, a la Catalunya Nord insisteixen en la petició perquè s’ampliï la presència del català a les aules. L’activista referent d’aquestes comarques, Pere Manzanares, assegura que “la demanda dels pares és important i a l’administració li costa d’atorgar una aula aquí i una aula per allà per respondre a aquesta demanda”. Senzillament demanen que als concursos públics de places de mestre se n’habilitin més de bilingües que fins ara, per evitar situacions surrealistes com la d’Elna (el Rosselló), on les places d’ensenyament bilingüe català-francès s’han de sortejar entre les famílies demandants.
 
Aquesta temporada les comarques nord-catalanes també van tenir l’ai al cor amb l’acomiadament de l’equip de TV3 format per Thierry Masdéu i Pere Codonyan. Diversos activistes, incloent-hi Manzanares, van fer guàrdia a la porta de la delegació per evitar que es buidés. Manzanares assegura que d’allà “no s’ha tret res” i valora amb satisfacció el fet que segueixen tenint un equip de corresponsals però amb seu a Girona, que pugen i baixen. Amb això, opina: “Hem perdut una batalla però no hem perdut del tot la guerra”.
 
Però als propers mesos, a la Catalunya Nord tindran els dos ulls posats al sud, a l’expectativa del que passi amb el procés sobiranista de Catalunya. Per Manzanares, si “arriba a terme” tot plegat tindrà “repercussions positives a Catalunya Nord i canviarà moltes mentalitats”.
 
ANDORRA: Maria Cucurull: “Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se”

Mentrestant, de repercussions positives no n’hi ha hagut cap. Al contrari, la crisi retallava la subvenció de la Generalitat de Catalunya a l’Associació per l’Ensenyament del Català a la Catalunya Nord, l’APLEC. Això passava la temporada passada. Però aquesta temporada s’ha patit una retallada de subvencions catalanes a Andorra. El Centre de la Cultura Catalana, una entitat cultural civil, ha perdut amb aquesta retirada una porció important del pressupost. Maria Cucurull, membre de la junta i col·laboradora de l’Estira la llengua!, assegura que ara “no hi ha local, però el centre continua viu”. De fet, fa pocs dies iniciava un nou cicle d’activitats, els Debats oberts. Sigui com sigui, explica: “Nosaltres seguim treballant d’una altra manera. Potser farem menys activitats, però la llengua ha de continuar reivindicant-se, promocionant-se”.
 
També ha vist, els darrers anys, com li disminuïa el pressupost el Servei de Política Lingüística del Govern. En concret, segons el seu cap, un 60% des del 2010. Això ha suposat, per exemple, que el servei hagi deixat de fer inspeccions, que treballi amb menys personal i que el 2013 no es poguessin fer les enquestes per fer l’estudi d’usos i coneixements del català, que segons ha dit el tècnic de l’SPL i copresentador de l’Estira la llengua! Pere Vilarrubla “s’estan fent ara mateix i es publicaran el 2015”. Del que sí que hi ha dades és de l’ús i la percepció de la llengua a les escoles. Segons Vilarrubla, “l’estudi, publicat amb l’últim ajut Lídia Armengol, constatava que la llengua franca principal a les escoles és el català”. Això sense oblidar que “hi ha molta diversitat de contextos” als centres. Cucurull, que també és mestra de català del Ministeri d’Ensenyament, hi afegeix: “D’una escola a l’altra penso que varia molt la llengua. Hi ha llocs on es parla molt de català i hi ha llocs on podríem, fins i tot, trobar estudiants que no se saben expressar en català”. Amb això, recorda que encara ara a moltes botigues els dependents es dirigeixen al client inicialment en castellà però, malgrat que assegura que la vivacitat del català encara no es pot comparar amb la seva vila d’origen, Valls, conclou: “La situació ha millorat molt”.
 
ILLES BALEARS: Maria Antònia Font: “Guanyarem perquè és allò que diuen: la força de la raó”

En canvi, a les Illes Balears, tota l’acció política recent condemna el català a recular en grau d’oficialitat i presència a les escoles. Però tot això ha provocat “que la comunitat educativa s’uneixi”, amb paraules de Maria Antònia Font, portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears i del sindicat educatiu STEI, el que va convocar la vaga indefinida de principi de curs. Relata que “el govern no ha deixat d’atacar l’educació, la llengua i el model lingüístic escolar, que té s’aval del 90% de pares i mares”. I com que aquestes accions afecte “molt tothom”, hi ha hagut “moltíssima mobilització des de sa vaga indefinida de tres setmanes fent propostes de desobediència civil i darrerament aquesta vaga de fam protagonitzada per un membre de s’Assemblea de Docents, que és en Jaume Sastre, un professor de secundària”.
 
Després d’aquest acte de resistència dels mestres, la conselleria recentment s’ha obert a dialogar “però sense tocar el TIL, el model lingüístic”, concreta Font, que veu com “Bauzá continua tancat”. Per tant, veu la solució “a ses urnes”. Mentrestant, seguiran defensant el model d’escola pública, de qualitat i en català.
 
D’optimisme no en veu gaire, “perquè és molt trist veure que un govern no compleix amb sa seva responsabilitat de dur a la igualtat plena la llengua catalana i que ataca els seus propis funcionaris docents, els insulta des del parlament, els hi diu si feim política, si deixem de fer política, si feim por als nins... coses que no s’havien sentit mai i manco des de la tribuna d’un parlament de les Illes Balears”. I rebla: “D’optimisme no n’hi ha. El que hi ha és fermesa. Fermesa en la lluita i amb la convicció de defensar un model que ha estat impulsat per mestres i professors de ses illes des de fa més de 30 o 40 anys i és aquesta escola sa que defensam i que continuarem defensant. Guanyarem perquè és allò que diuen: la força de la raó”.


 

Comentaris

Nacionalista Valencià València
5.
#3

El fet de que Valencians, catalans, Mallorquins, Menorquins , Eivissencs, Andorrans..., i la resta de les terres que formen part del nostre domini lingüistic,- els Països de llengua catalana-, no significa , que aquest domini lingüistic siga una nació, com Serbia i Croacia no ho son- i parlen la mateixa llengua, o Portugal i Galiza, que malgrat haber sigut conquerída al Islam andalusí i repoblada pels comtes gallecs Vimara Peres i Hermenegildo Guterres i haber format part del Regne de Galiza, fins que es va independitzar, avui cap nacionalista gallec reivindica que Portugal siga part de la nació gallega.

Un altre exemple, el podem trobar als països sudamericans , com l´Argentina i l´ Uruguai , - que malgrat parlar una mateixa llengua , no son una mateixa nació .

I això , és el mateix que passa entre el País Valencià i la Catalunya estricta, que malgrat haber sigut repoblat el PV, majoritariament per repobladors d´origen català, el rei En Jaume no el va incorporar a Catalunya, si nó que el va constituïr en un estat sobirà de la Corona Aragonesa- com Catalunya i l´Aragó, i aixó , és el que va crear el particularisme valencià del segle XV, que va fer que els valencians es sentiren una nació , la ´´Nació Valenciana`` , terme que apareix documentat en nombroses ocassions als segles XIV i XV.


Com no tinc molt de temps per a poder-te contestar- haig d´anar-me´n al trevall - , per a poder-te donar una resposta ràpida, alque tu dius que és el ´´Pancatalanisme`` , et deixe aquesta copia d´un text de la wikepedia,

El pancatalanisme o simplement catalanisme en l'actualitat, és la consideració que els Països Catalans són una nació. Com a pancatalanistes o catalanistes poden conèixer-se aquells que defensen els Països Catalans com a nació .
Al valencianisme de la dècada dels 30 es defensava l'agermanament amb la resta de terres de parla catalana com així es feia per part del catalanisme d´ Antoni Rovira i Virgili.[5] Així, per exemple, a la revista Acció Valenciana (editada per Acció Cultural Valenciana) es podien trobar escrits on es deien coses com "Volem la reconstrucció de la nostra nacionalitat catalana formada com sempre pels Estat federats de València, Mallorca i Catalunya".[6] Posteriorment seria Joan Fuster qui amb la publicació de Nosaltres, els valencians a la dècada de 1960 afirmaria que els territoris de "parla catalana"[7] del País Valencià tindrien com a únic "futur normal" la incorporació a una entitat "supraregional", els Països Catalans. Seria a partir d'aquell llibre quan el concepte nacional dels Països Catalans s'estendria per tot el territori amb una teorització més clara i acabaria sent assumit per diferents formacions polítiques.

El País Valencià, és una nació, i no una regió de la nació catalana.

PODRIEM CONFEDERAR-NOS , COM HO VAM ESTAR A LA CORONA D´ARAGÓ, PERÓ NO , EL QUE EL PANCATALANISME INDEPENDENTISTA CATALÀ VOL , QUE SIGNIFICA L´ABSORCIÓ I DISSOLUCIÓ DE LA NACIÓ VALENCIANA, EN LA NACIÓ CATALANA, ON SERIEM UNA PRECCISIÓ COMARCAL , COM DEIA JOAN FUSTER.



  • 8
  • 2
Prou d'agressions de Castella.
4.
Estic d'acord amb lo de la "NAÇIO DE PARLA CATALANA".
Pero aquesr error no justifica lo de pancatalanisme, que es una expressio dels castellanistas.
Catalunya, i te hu dic convençut, sempre ha respectat les singularitats valencianes, l'unic que veiem amb preucopaçio es el atac al catalá, que es un valor comu de catalans, illencs i valencians.
Castella sempre actua igual; primer col.loca els seus virreys (Zaplana, Camps, Fabra...) després expolie el terriotori i els fianalment abandona per tindrels somesos.
Ara el PP franquista considera que el Pais Valencia ja es un traidor, per lo tant la vengança será clara, os fara passar gane als vostres infants si fa falta, pero lo de Xátiva es repetirá.
Teniu que traures les cadenas; el Pais Valencia ja te una rao per lluitar: el vostre futur i el del vostres fills.
Visca Catalunya, Visca el Pais Valencia, Visca les Illes, futur estat confederat de Europa.


  • 5
  • 2
Nacionalista Valencià València
3.
El terme de ´´països catalans``, és un terme que deuría de ser retirat de circulació , i substituït per un altre que no ferixca la sensibilitat de la majoría dels poble valencià.
Un terme de significació ´´Nacional catalana``, que nega que el País Valencià , és una nació, que inclou el País Valencià com un ´´país català``- i no com un pais de parla catalana, que és el que de veritat és.
Com qualsevol pais de llengua castellana - de llengua castellana - peró no castellà, o els USA , Canada, que son de llengua anglesa - i francesa com Canada , però no països anglesos o castellans.

Els valencianistes republicans , que reivindicaven una Nació Valenciana, i un Estat Valencià , no hauríen aceptat aquest impresentable terme , que és interpretat per la majoria del poble valencià , com un terme annexionista, que preten que els valencians ens dissolguem com a entitat històrica i nacional , en la Catalunya estricta , en la que , tal i com va dir Fuster, seríem ´´una precisió comarcal``.

Si el que el pancatalanisme vol de veritat, és que les dues nacions germanes puguen de nou estar unides com ho estigueren durant la Corona dÁragó - mitjançant una Confederació- , aquesta no és la millor manera- amb aquest impresentable terme nacional annexionista, de poder-ho fer algun dia una realitat.
ELS VALENCIANS SOM UNA NACIÓ!

VISCA LA NACIÓ VALENCIANA LLIURE I SOBIRANA!
  • 10
  • 7
Vicent de Vera Poble de la Mar
2.
No vullc ni imaginar, el que seria del valencià i dels valencians sense la federació ESCOLA VALENCIANA,
Altres associacions podrien ser prescindibles, però Escola Valenciana ens cal per a poder, al menys, seguir respirant´-
ës molt cridaner , que en enquestes del estat espanyol. els extremenys i altres superen en molt als valencians en " consciència de ser un país " es a dir que és molt més gran el % d'extremenys orgullosos de ser-ho , que el de valencians , ( Que es senten més "espanyols).
Y no ho entenc, a Extremadura tenen igual que ací, PP, PSOE, IU...el que varia som els "altres"...
Qui és el que enverina la ment dels valencians, que els fa estar farts de "això de les batalletes del País Valencià"???
Escola Valenciana, ben segur que no, més bé tot al contrari-.
Qui és totalment prescindible , per a que TOT el País puga tirar per fí , endavant ??
  • 19
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat