L’Associació ha emès un comunicat en el qual manifesta:
“Hem tardat 8 anys a escoltar per primera vegada la paraula “disculpes” en boca d’un membre del Consell, cosa que hem trobat a faltar durant els 8 anys que han transcorregut des de l’accident. I encara que puga interpretar-se com a positiu, no pot limitar-se a un gest.
La manipulació informativa sobre l’accident del metro no es tracta, ni molt menys, d’una percepció subjectiva sobre el major o menor nombre d’hores que s’han dedicat a l’accident. El que sempre hem reclamat al Consell és que faça una valoració objectiva sobre el tractament que s’ha donat des del Govern Valencià a l’accident del metro. No solament sobre el tractament de RTVV, sinó sobre com va transcórrer la Comissió Parlamentària, l’informe de HM SANCHIS per a preparar les compareixences, o la informació que ha proporcionat FGV sobre l’accident, tant en la recerca parlamentària com en la judicial.
Tampoc és un problema de la visió particular de les víctimes. És una gran majoria de ciutadans i ciutadanes els que creuen que el Govern Valencià ha de donar una resposta digna i honesta sobre el fet més tràgic ocorregut a la Comunitat Valenciana en els últims 30 anys.
Açò és el que estem reclamant des de l’AVM3J durant 8 anys. I el que seguirem exigint al Govern Valencià, siga del color que siga. Tal com resa el nostre manifest, cada dia 3 a la plaça de la Mare de Déu”.
Canal 9 demana perdó a les víctimes del metro per silenciar l’accident
>
L’AVM3J demana la recusació del perit Cortabitarte per la seua imputació en l’accident de l’AVE de Santiago
L’advocat Vicente Baeza, que duu a terme l’acusació de l’AVM3J, ha sol·licitat a la jutgessa del cas del metro la recusació del perit Andrés Cortabitarte per la seua imputació en la causa sobre l’accident de l’Alvia Santiago. Segons l’entitat, “la similitud entre tots dos accidents fa que qui està sent qüestionat com a responsable en una causa, no puga ser perit objectiu en una altra”.
D’altra banda, a principis de setmana es va sol·licitar informació al jutjat 21 del perfil topogràfic de la L1 en data de l’accident, i es va sol·licitar que es requerisca a Siemens proporcionar completa informació sobre “si és possible programar una balisa de les que es van instal·lar en la Línia 1, per exemple la 1680 per a protegir al mateix temps diferents punts”.
En cas afirmatiu, AVM3J demana que Siemens indique si la balisa 1680, a més d’estar programada perquè el tren no superara la velocitat de 40 Km/h a l’entrada de l’andana de l’Estació de Jesús, també podia haver sigut programada perquè al mateix temps no permetera que en la corba on es va produir el descarrilament no es poguera circular a velocitat superior als 50 km/h”.
A més, en cas afirmatiu a la primera qüestió, sol·licita que s’indique per Siemens “quantes programacions podien establir-se simultàniament en cadascuna de les balises instal·lades en la Línia 1, cas de ser diferent el nombre de programacions, que s’especifique per grups les balises amb idèntic nombre de programacions possibles” i si, en cas de protegir més d’un punt per les balises que se citen, aquests punts havien de respectar una distància mínima entre l’un i l’altre i, si escau, com era eixa distància”.
Finalment, i també en cas afirmatiu a la primera qüestió, demana conèixer “quina era la distància màxima que una balisa podia cobrir mitjançant totes les programacions que fóra capaç de suportar, indicant si aqueixa distància venia condicionada per l’existència de corbes, desnivells o altres circumstàncies concurrents en el traçat de la Línia 1”.
