RedactaVeu / Godella.
Tant de vent sobre un escenari només podia portar-hi un vendaval a Godella. En sentit figurat, clar. Després de les dues big bands del dijous, ahir va sonar el saxo tenor de Vicent Macián com una suau brisa, en companyia d’Alessandro Cessarini (contrabaix), Jo Krause (bateria) i Albert Palau (piano).
El saxofonista valencià, establert a Barcelona, es va mostrar molt agraït per haver sigut convidat a Godella «bressol de tants grans músics, molts d’ells professors meus».
Unes vegades íntim, unes altres explosiu, Macián es va lliscar a la nit godellenca amb alguns dels seus temes predilectes, compostos per ell mateix o per algun dels seus músics de capçalera. Bam!, onomatopeia que fa referència a la brevetat però, al mateix temps a la contundència d’aquesta composició, va servir de preàmbul.
A continuació, Mon Petit Croissant va recuperar el componiment dels assistents. «Aquest tema se’m va ocórrer en un viatge al costat de la meua exdona, era la manera com li deia. És un tema a tres per quatre inspirat en els carrusels típics de París».
Aleshores, amb una línia del baix basada en un tema d’un dels seus saxofonistes favorits, va precedir a una de les interpretacions més emotives i captivadores, El somni de Vicent Alexandre, «aquesta composició està escrita per al meu fill i aqueix món meravellós que explora quan està dormit», va comentar Macián.
La part final del concert la va dedicar al gran John Coltrane, un dels més rellevants i influents músics de la història del jazz, situat a l’altura d’altres artistes com Louis Armstrong, Duke Ellington, Charlie Parker i Miles Davis, entre uns altres. 26-2, Libèria i Countdown van elevar les notes del saxo de Macián fins el més alt i van posar el llistó quasi infranquejable perquè aquesta nit, el grup O Sister!, arreplegue el testimoni en el Gothejazz.
