Aquests són els punts principals de l’ordre del dia de la reunió, segons han informat a Europa Press fonts del departament que dirigeix Wert. Dimarts passat, el ministre va anunciar en la Comissió d’Educació del Congrés dels Diputats que el cost d’implantació de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) ascendeix a 964 milions per als tres pròxims cursos escolars (des de 2014 fins a 2017), dels quals 614 procedeixen del Fons Social Europeu i 350 del Govern.
A més, aquest ministeri estima per a la consolidació de la norma en els tres cursos següents (de 2017 a 2020), un cost de 1.200 milions (400 milions per curs), que haurà de ser cofinançat per les comunitats autònomes, encara que açò haurà de ser debatut en la reunió de Política Fiscal i Financera.
Les comunitats autònomes que rebran major finançament per fer front al sobrecost que suposa la implantació de la LOMQE els pròxims tres cursos acadèmics són Andalusia i el País Valencià, amb 189,67 i 112,12 milions d’euros, respectivament, mentre que les de menys fons són Navarra (11,75 milions) i La Rioja (9,72 milions).
La Comunitat de Madrid és la tercera que més fons rebrà (110,89 milions d’euros), seguida de Catalunya (106,17 milions), Castella i Lleó (59,92), Castella-la Manxa (58,12), Galícia (55,07), País Basc (48,89), Canàries (44,86), Múrcia (40,81), Estremadura (29,45), Aragó (26,04), Balears (23,07), Cantàbria (12,45) i Astúries (12,02). les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla percebran 4,68 i 8,35 milions, respectivament.
Així es desprèn de la ‘Proposta de criteris i distribució dels crèdits per al finançament dels sobrecostos que suposa la implantació dels nous cicles de FP Bàsica i de les opcions d’ensenyaments acadèmics i aplicades en tercer i quart de l’ESO que el ministre va a debatre amb els responsables autonòmics.
Per al càlcul dels sobrecostos de la implantació dels 21 cicles de FP Bàsica, el Ministeri d’Educació ha realitzat una estimació del cost mitjà per alumne per curs de 5.219,6 euros.
Per a la implantació dels itineraris de 3er i 4t de l’ESO -cap a Batxillerat o cap a Formació Professional-, el departament de Wert indica que la incidència en el cost “derivarà de les necessitats de professorat (quantificades en hores/professor) per atendre les obligacions docents que imposa la llei”.
El document indica també que per al càlcul dels costos de 3er i 4t d’ESO es parteix del vigent escenari de “racionalització de la despesa pública”, adoptant com a referència una ràtio de 30 alumnes per aula i 20 hores setmanals lectives per professor de centres públics i de 23 hores/professor de la concertada. Així mateix, estableix que el cost anual per professor d’Educació Secundària en la xarxa pública s’estima en 36.208 euros i en la concertada de 32.270 euros.
La majoria de l’oposició en el Congrés va criticar les “presses” de l’Executiu per engegar una reforma “sense consens”. En concret, els socialistes van retraure a Wert que informe a les comunitats autònomes del finançament de la LOMQE a menys de tres mesos de l’inici del curs, quan ja està tancada l’escolarització.
La norma comença a implantar-se en primer, tercer, cinquè de Primària i en primer de la nova FP Bàsica. “Açò és incompetència, no ideologia”, va afirmar el portaveu d’Educació del PSOE, Mario Bedera.
Un altre dels assumptes que es debatrà és l’esborrany del decret que desenvolupa els currículums d’ESO i Batxillerat, que, des d’aquest divendres, el Ministeri d’Educació ha publicat en el seu Web amb l’objectiu d’obrir el procés d’informació pública. Segons va indicar el ministre en la Cambra baixa, no seran aprovats fins novembre o desembre d’enguany.
