Obsequis desconcertants

25 setembre 2019 06:00h

Quan tornes a casa després d’una esplèndida vesprada de platja que, possiblement siga l’última de la temporada, el que mai t’esperes és trobar a la porta de l’apartament un fuet. Sí, sí, així com sona, un fuet; Tarradellas i molt ben penjat al pom de la porta, per a més detalls. Al desconcert inicial van sumar-se ràpidament un bon grapat de preguntes per tractar de donar resposta a aquella sorpresa. 

La primera, sense deixar ni tan sols la bossa a terra, si allò podia tenir un significat fàl·lic. Algú estava tractant de proposar-me subtilment un festival eròtic-festiu? De sobte vaig reaccionar conscient que eixos plans no sorgeixen d’aquella manera i em vaig adonar que potser m’estava afectat més del compte la lectura que portava entre mans, eixos Actos obscenos en lugar privado de Marco Missiroli. Em vaig adonar d’això i també que la meua vida mai serà un musical. De fet no arribarà ni a pel·lícula ambientada en Estocolm o Cornualla. En eixos casos realment tindria un admirador i no em deixaria a la porta un fuet, sinó un sobre amb una llaçada ben gran i a l’interior un bitllet per a viatjar a París amb soparet a Le Marais i habitació amb vistes al Sacre Coeur incloses. O, com a mínim, un pernil de pota negra i un bon vi per acompanyar el moment, però un fuet no. Bé, i si realment era un admirador que ara llig aquesta columna, ja li dic jo que eixa no és l’actitud i que Vetusta Morla actua el pròxim 2 d’octubre a Nova York i a mi la data m’aniria bé. No sé, ho dic per a donar idees. 

El cas és que, descartat el mòbil sentimental i sexual o ambdós a la vegada – ja veus tu quina llàstima-, només em quedava l’altra opció. Si allò no era un senyal d’amor, no podia ser més que tot el contrari. Així que allà que em vaig posar a buscar en google “significado de encontrar un fuet en la puerta de tu casa”. Una recerca he de reconéixer que angoixosa, no fóra cas que entre les possibilitats trobara referències al modus operandi de l’assassí del fuet o de qualsevol banda organitzada amb males intencions, però amb bon fons que avisara prèviament els inquilins per tal que retiraren les seues pertinences més preades abans d’actuar. Com podeu imaginar no vaig trobar cap resultat al respecte, però la psicosi col·lectiva en la qual vivim em va portar a encaminar la meua investigació cap a una tercera via: algú estava intentant enverinar-me disfressant-ho d’obsequi? I així vaig estar una bona estona mirant fixament aquell fuet que per a mi ja no era un fuet sinó una Glok 93 de 9 mm. I clar, d’ahí a passar la nit en blanc sense pegar ull, tot va ser una. 

Tan fàcil com haguera sigut pensar que tot havia estat un detall del veí del costat, igual com quan a ma mare li deixen tomates, bacores o carabassetes de la collita, però ja no s’estilen eixes opcions i la desconfiança generalitzada ens fa posar-ho tot en quarantena. -Bé, en el meu cas, la cosa va anar un pas més enllà i va faltar un no res per avisar a la científica-. D’acord, potser va contribuir el fet que a l’únic veí que tinc a l’apartament no el veig agafant l’andador per recórrer el corredor amb un fuet en la mà. Així que em quede amb el dubte de saber qui va ser i amb quines intencions. L’únic que puc certificar és que el fuet va acabar al poal de brossa i que només un dia abans m’havia donat de baixa per a no rebre més propaganda electoral. El meu dubte ara és, hi haurà algun tipus de connexió entre ambdues coses? Si ho descobrisc algun dia, promet continuar la història.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next