Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia: el primer patrimoni agrícola valencià que va reconéixer la FAO

L'ONU ha declarat el regadiu històric de l'Horta de València com a SIPAM, un reconeixement que a l'estat espanyol només han obtingut altres tres patrimonis paisatgístics i agrícoles; un d'aquests el trobem també al nostre territori, al Baix Maestrat, amb una distinció que es va atorgar ara fa just un any
/
30 novembre 2019 06:00h
A la comarca del Baix Maestrat es poden trobar exemplars d'aquests arbres als termes de la Jana –on fins i tot hi ha el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas–, Canet lo Roig, Traiguera, Vinaròs, Càlig, Sant Jordi, Rossell i Benicarló, entre d'altres. / AJUNTAMENT DE LA JANA

VALÈNCIA. L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO, per les seues sigles en anglés) ha declarat aquesta setmana el regadiu històric de l'Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). D'aquesta manera, es converteix en el quart reconeixement com a SIPAM que obté l'estat espanyol. Els dos primers són la Vall Salada d'Añana (Àlaba), reconeguda el 2017, i la pansa de l'Axarquía (Màlaga), reconeguda el 2018. El tercer cas, també des de l'any passat, són les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia, que es poden trobar en comarques catalanes, aragoneses i, també, valencianes. De fet, de les més de 5.700 oliveres mil·lenàries que hi ha inventariades, 3.161 es troben al País Valencià; 2.587, a Catalunya, i 19, a Aragó.

Just el 30 de novembre del 2018, el Consell celebrava el reconeixement atorgat per la FAO a aquest patrimoni natural. L'aleshores consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, destacava "la importància d'aquesta distinció", que representa "un incentiu per a la cura del patrimoni agrícola de la Comunitat Valenciana". 

Les oliveres mil·lenàries estan repartides per una vintena de municipis del nord del País Valencià, el sud de Catalunya i l'est d'Aragó, de manera que eixe territori es converteix en la zona amb la major concentració d'oliveres mil·lenàries del món. A la comarca del Baix Maestrat se'n poden trobar als termes de la Jana –on fins i tot hi ha el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas–, Canet lo Roig, Cervera del Maestre, Sant Rafel del Riu, Traiguera, Vinaròs, Càlig, Sant Jordi, Rossell, Sant Mateu i Benicarló, entre d'altres.

El camí cap al reconeixement

La Mancomunitat de la Taula del Sénia va enllestir al juny del 2018 la candidatura a SIPAM de les oliveres mil·lenàries. Després de sis mesos de feina, es va entregar l'expedient al Ministeri de Cultura; aquest es va encarregar de presentar-lo a la FAO, l'organització específica de les Nacions Unides en Agricultura i Alimentació. 

El SIPAM és un nomenament anàleg al de Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, però amb la particularitat de destacar sistemes agraris "únics al món". I eixe era el cas de les més de 10.000 oliveres monumentals –gairebé la meitat inventariades com a mil·lenàries– de les Terres del Sénia. Després de presentar el projecte, s'entra en el procés d'avaluació del consell científic de la FAO. La resolució va arribar al novembre. 

L'organització d'Alimentació i Agricultura de Nacions Unides estableix cinc criteris per a optar a ser reconegut com a SIPAM. En primer lloc, s'ha de contribuir a la seguretat alimentària i al suport de les comunitats locals, de manera que represente una de les principals fonts d'ingressos d'aquells habitants; s'han de complir els paràmetres de la biodiversitat agrícola i els recursos genètics amb espècies, varietats o races importants en l'àmbit mundial; s'han de mantindre i conservar els sistemes de coneixement locals tradicionals, així com els valors culturals i les formes col·lectives d'organització social, incloent les institucions tradicionals per a l'agroecologia, l'accés als recursos i la distribució dels beneficis, i, finalment, s'ha de garantir la preservació de "paisatges excepcionals", resultat del maneig de la terra i l'aigua i de la gestió humana que s'ha fet d'aquell sistema agrari.

Les oliveres mil·lenàries de les Terres del Sénia són un sistema oleístic únic al món per la concentració d'oliveres monumentals que s'hi troben. Hui dia són 5.767 els exemplars inventariats de més de 3,50 metres de perímetre de tronc i de més d'1,30 metres d'alçada; pràcticament tots ells de la varietat Farga. Però la xifra d'arbres monumentals es dispara si es tenen en compte les oliveres que tenen troncs de perímetres entre els 3 i els 3,50 metres. "Ens sembla important introduir-les en aquest sistema agrícola i que estigui reconegut tot el conjunt, no només les més antigues", defensava l'any passat Teresa Adell, gerent de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. "Estem il·lusionats, però no ens volem fer massa expectatives", afegia sobre la qüestió del reconeixement per la FAO.

La Mancomunitat confiava que amb el reconeixement de la FAO es posaria pressió perquè s'aprovara una legislació específica per a protegir les oliveres, sobretot dels espolis i el mercadeig que se'n fa; un drama que mostra la directora Icíar Bollaín en el seu film El olivo (2016), rodat a Canet lo Roig. / RTVE

Sota l'amenaça de l'espoli

La Mancomunitat confiava que amb aquest reconeixement es posaria pressió perquè s'aprovara una legislació específica per a protegir les oliveres, sobretot dels espolis i el mercadeig que se'n fa; un drama que mostra la directora Icíar Bollaín en el seu film El olivo (2016), rodat a Canet lo Roig.

La Mancomunitat de les Terres del Sénia celebrava just el 30 de novembre de l'any passat a Ulldecona (el Montsià) el seu huité congrés d'oliveres mil·lenàries per a fer balanç de la campanya del 2018, "que no ha estat bona", pendents de conéixer la decisió de la FAO. Eixe mateix dia van reiterar al Parlament de Catalunya la seua petició de tirar endavant una proposició de llei registrada pel PSC per a protegir les oliveres monumentals i el patrimoni paisatgístic i agrícola d'aquests arbres als municipis catalans del Sénia, seguint l'exemple del País Valencià però incorporant-hi millores en l'àmbit de protecció paisatgística com existeix a la regió italiana de Puglia. A més de protegir tots aquells arbres monumentals de més de 3,5o metres de perímetre, es proposa, per exemple, que les finques amb més d'un 60% d'aquests exemplars d'oliveres mil·lenàries quedaren protegides en conjunt contra l'espoli. "Protegir una olivera a soles, de vegades no té sentit; ha d'estar acompanyada del seu entorn", assenyalava Teresa Adell.

La llei valenciana està vigent des del 2006 i té un reglament específic de protecció d'aquests arbres aprovat l'any passat; una normativa necessària "per a defensar amb garanties" el patrimoni d'oliveres monumentals. Com explicava el director general de Medi Natural, Antoni Marzo, els agents ambientals vigilaven molt el comerç dels arbres monumentals que tenien més de 6 metres de perímetre o exemplars rellevants, i, fins i tot, s'havien arribat a establir mesures cautelars en alguns casos per a evitar que els arrancaven. Malgrat això, Marzo reconeixia que "sempre hi ha hagut cert nivell d'espoli" i que amb la normativa han quedat protegides però que caldrà "continuar amb la vigilància sobre el territori" per a evitar la comercialització d'aquests arbres; també a la part valenciana de la Mancomunitat.

Promocionar l'oli del Sénia arreu del món

Ja aquest setembre, la FAO es va comprometre a promocionar mundialment l'oli de les oliveres mil·lenàries de la Mancomunitat de la Taula del Sénia. D'aquesta forma es traduirà el suport de l'organisme al conjunt després de declarar-lo SIPAM l'any passat. Així ho va traslladar a representants institucionals, productors i propietaris el coordinador del programa SIPAM, Yoshihida Endo, qui va visitar durant tres dies les oliveres mil·lenàries i municipis de les Terres del Sénia. Segons recull l'ACN, Endo considera que aquesta promoció pot ajudar a incrementar l'interés comercial pel producte de les oliveres mil·lenàries i valoritzar-lo millor per a garantir la seua conservació.

"No podem intervindre directament els mercats ni donar suport als negocis, però disseminar el coneixement i la informació pot resultar molt important per a saber què es fa ací: oliveres molt antigues que produeixen oli de qualitat. És un miracle!", va manifestar Endo, qui acompanyat per l'especialista de la FAO, Clelia Maria Puzzo, va visitar els exemplars de les finques de la Foia i l'Arion, entre altres municipis, així com diverses cooperatives que produeixen l'oli d'aquests arbres.

Com la gran majoria de les declaracions que efectuen els organismes de Nacions Unides, la translació material del reconeixement com a SIPAM és simbòlica i no aporta suport econòmic directe. Conscient d'aquestes limitacions, Endo es va esforçar a subratllar la importància de difondre l'existència del producte i el territori arreu del món, tant des de la mateixa web de l'organisme com en "totes les conferències internacionals" en les quals participa, per a ajudar a millorar la seua visualització arreu del món.

Una de les propostes és la de donar un incentiu als consumidors perquè compren aquests productes. I això, de retruc, podria ajudar també a impulsar l'activitat turística relacionada amb aquest patrimoni així com altres sectors davant el problema que suposa l'abandonament de conreus i del món rural en general per la cada cop decreixent valorització dels productes agraris autòctons.

La visita, va assegurar, els ha permés també posar en valor la gestió del control de qualitat del producte final que efectua el sector de les Terres del Sénia; la convivència de diferents varietats d'oliveres, a més de les fargues mil·lenàries, així com diferents conreus, o la interrelació amb diferents activitats econòmiques al territori. "Hem de conservar l'agricultura d'aquest lloc", va emfasitzar Endo.

Preguntat sobre la necessitat de protegir legalment aquest patrimoni –tal com ha fet la Generalitat i com té encara sobre la taula el govern català–, en el context de les arrancades massives d'arbres per a posar-los a la venda els últims mesos, el responsable de la FAO considera que podria ajudar efectivament a preservar la integritat del paisatge. "És una decisió totalment de la comunitat local; si es continuen conservant les oliveres, la llei serà efectiva", va dir. I va afegir. "Només es pot garantir un èxit econòmic si el programa de tindre cura d'aquest patrimoni, per a promocionar-lo comercialment, turísticament o atraure inversions, s'implementa adequadament".

Com la gran majoria de les declaracions que efectuen els organismes de Nacions Unides, la translació material del reconeixement com a SIPAM és simbòlica i no aporta suport econòmic directe. En la imatge, uns pagesos treballant en oliveres mil·lenàries de la finca d'Arion. /ACN

Coordinar actuacions que servisquen per a fer visible aquest patrimoni

Els ajuntaments i la Mancomunitat de la Taula del Sénia van valorar positivament aquests plantejaments. Segons Adell, la major part de productors, propietaris, cooperatives i càrrecs institucionals contactats coincideixen de forma majoritària en la "importància de fer visible i promocionar el projecte més enllà del territori". "La FAO és una bona plataforma per a donar-nos a conèixer mundialment", va subratllar Adell, qui també va valorar la possibilitat que l'organisme ofereix per a connectar, compartir experiències i impulsar projectes comuns amb altres zones del món.

Per la seua banda, el president de la Mancomunitat i alcalde de Sant Jordi (el Baix Maestrat), Ivan Sánchez, va subratllar que el reconeixement de la FAO "dona credibilitat" a la lluita i al treball que des de fa anys van impulsar els 27 municipis, tant catalans com valencians, així com entitats privades i administracions públiques, per a coordinar actuacions que servisquen per a fer visible aquest patrimoni.

Entre aquestes actuacions hi ha un microsite desenvolupat per Turisme Comunitat Valenciana des del qual es poden comercialitzar les experiències i paquets turístics al voltant de la Ruta de les Oliveres Mil·lenàries. Aquesta pàgina web es pot visualitzar en tres idiomes i conté informació sobre què es pot veure i fer al 'Territori Sénia', tant els recursos per a visitar com les activitats i escapades creades per empreses locals. Un altre apartat recull en un blog totes les notícies, articles i esments relacionats amb les oliveres mil·lenàries, a més d'oferir una àmplia galeria d'imatges i vídeos promocionals. 

Turisme Comunitat Valenciana participa des del 2017 en un projecte per a impulsar el producte turístic entorn de les oliveres mil·lenàries que se situen en el denominat 'Territori Sénia'. Per aquest motiu, es va signar un conveni de col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i amb l'impuls de la Mancomunitat Taula del Sénia per a la creació i comercialització de producte turístic i experiències. 

El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, destacava en el seu moment que "aquesta ruta és un gran exemple de la transformació de recursos en productes que ens posicionen en mercats com l'asiàtic, que ja ha mostrat el seu interés per la riquesa d'aquesta zona i de l'oli que s'obté d'aquestes oliveres". 

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next