
Paco Roca converteix l'IVAM en un còmic 'antisistema'

VALÈNCIA. El còmic duu un segle desenvolupant-se sobre el paper, canviant de format, però, esdevenint un llenguatge sobre la pasta de cel·lulosa de possibilitats infinites. Un segle després d'aquelles tires còmiques en els diaris nord-americans, les opcions que donen les parets i, concretament, les de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM), són –sense metàfores–un llenç en blanc que s'obri a la probabilitat. Dibuixar als murs "marcarà –en la història de l'IVAM– un abans i un després", va defensar el director del museu, José Miguel G. Cortés aquest dimecres durant la presentació d'El dibuixat, una obra de l'il·lustrador Paco Roca (València, 1969) emmarcada dins de les grans fites commemoratives del 30é aniversari del centre expositiu.
Paco Roca s'ha enfrontat al "repte" de convertir les parets de les dues plantes de la sala 6 de l'IVAM en un còmic, un tebeo que es pot qualificar com una creació antisistema perquè la seua concepció i realització va contra tots els paràmetres que envolten el sector empresarial del gènere. Posa a prova la llibertat creativa, les pautes editorials, el format i la finalitat, ja que El dibuixat, nom amb què s'ha batejat la primera exposició que es fa a València on el còmic no es mostra com un objecte acabat i publicat –sovint les exposicions presenten fulles de creacions d'un autor, a mode de retrospectiva–, és una obra efímera. Només l'experiència del visitant i els records gràfics –o escrits– podran esdevenir, com ocorre de vegades amb les publicacions de còmic, objectes de culte o de masses.
El dibuixat és en una novel·la gràfica feta ex professo per a l'IVAM on autor, vinyetes i espectadors formen part del resultat. "Estàs dins del còmic", va sostindre Roca aquest dimecres durant la presentació d'aquesta mostra que s'inaugura aquest dijous –a l'acte, va apuntar José Miguel G. Cortés, ha confirmat l'assistència el Ministre de Cultura, José Guirao.
"En l'art t'ho has de replantejar tot", va explicar el dibuixant qui, després de dues setmanes, ha creat sobre les parets una història sense final amb què s'homenatja el propi creador. De fet, és el mateix autor qui protagonitza la seqüència de dibuixos i com aquest s'enfronta a la llibertat, al procés creatiu. "La llibertat absoluta dona vertigen", va reblar Roca, qui va reconéixer que per a configurar aquest còmic va haver de lluitar contra el funcionament habitual del tebeo.
El dibuixat és el resultat d'una lluita contra el sistema editorial del gènere. "S'escapa de la indústria del còmic" i, per tant, l'obra –que els visitants podran gaudir des del 7 de març fins al 30 de juny– "és diferent del que jo busque quan faig un còmic". Si amb altres creacions, el sector planteja una temàtica, unes tècniques i unes pautes creatives, ni que siguen mínimes, perquè al remat "el que u vol és que es distribuïsca com més millor", la il·lustració de l'IVAM "és una cosa efímera que s'allibera de la indústria".
L'exposició està comissariada per l'especialista en tebeos i membre del consell assessor de l'IVAM Álvaro Pons i es desenvolupa en les dues plantes de la galeria 6 del museu. La part baixa planteja al visitant un recorregut del creador de còmics davant la mateixa història del gènere. L'obra està plena de simbologies que homenatgen el tebeo. La planta superior –titulada 'En el cap del creador'– fa un repàs a l'exercici creatiu del còmic i, en aquest cas, Paco Roca n'és el protagonista. L'exposició planteja la relació entre creador i creació, però també que, d'alguna manera, el dibuix és el resultat de l'ànima del creador, mentre que el procés creatiu és fill de la raó, com el dibuixant va reconéixer.
"La vinyeta està obsoleta"
"És la primera vegada que faig açò", va assegurar Roca. I és que l'IVAM ha fet una passa més endavant amb la seua relació amb el còmic. Ja no és només una col·lecció de tebeos, sinó que un dibuix original s'expandeix per l'edifici. De fet, el personatge que la protagonitza s'escapa de la vinyeta i es deixa veure per tot el complex cultural, fins i tot, a les escales de l'esplanada.
I aquesta relació entre el centre i la novel·la gràfica està justificada perquè "la vinyeta comença a estar obsoleta", va afirmar el director de l'IVAM. El rectangle sobre el qual el dibuixant ha de crear "oprimeix" i "trau llibertat" i Roca "ha qüestionat tot això", va explicar José Miguel G. Cortés.
El dibuixat –el personatge que Roca presenta com una il·lustració d'un home inacabat a qui falta el braç– palesa que "el tebeo s'ha quedat curt i necessita altres suports" que superen el paper; "l'obsolescència de la vinyeta"; "qüestiona el narrador i crea confusió entre l'autor i l'espectador" i "ens deixa més preguntes que respostes", va raonar el director de l'IVAM.