VALÈNCIA. El País Valencià va registrar el 2018 un creixement del 2,1%, una xifra cinc dècimes inferior a la mitjana estatal, que se situa en el 2,6%, segons la primera estimació de la Comptabilitat Regional d’Espanya publicada aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
D’acord amb aquestes dades, Madrid, Cantàbria i Navarra van ser les autonomies que més van créixer el 2018, amb un augment del 3,7%, del 3,4% i del 3%, respectivament. Al costat d’elles, altres dos més, Castella-la Manxa, amb un creixement del 2,8%, i Galícia, amb un augment del 2,7%, van créixer per damunt de la mitjana estatal.
Per contra, els menors creixements del PIB van correspondre a Múrcia, amb un increment de l’1,5%, i a les ciutats autònomes de Ceuta (+1,5%) i Melilla (+1,6%). Dels 19 territoris regionals de l’Estat, 15 van registrar l’any passat creixements del PIB superiors a la mitjana de la UE, que va ser del 2%.
L’INE explica que el major creixement del PIB registrat en Madrid es va deure a una evolució de la branca d’activitat de la construcció més favorable que en la resta de l’Estat. Per contra, el menor creixement de Múrcia va estar afectat, fonamentalment, per la menor activitat d’energia, construcció i serveis respecte a la mitjana estatal.
Pel que fa a la resta d’autonomies, per davall del creixement del 2,6% per al conjunt de l’Estat es van situar Aragó i Castella i Lleó (+2,5%, en tots dos casos); Canàries i Andalusia (+2,4%, en tots dos casos); Astúries i Catalunya (+2,3%, en tots dos casos); el País Basc i les Balears (+2,2%, en tots dos casos); el País Valencià (+2,1%) i Extremadura (+2%), totes elles superant o igualant la mitjana de la UE (+2%).
En canvi, les regions de La Rioja (+1,6%), Melilla (+1,6%), Ceuta (+1,5%) i Múrcia (+1,5%) no solament van créixer per davall de la mitjana estatal (+2,6%), sinó que també es van quedar per darrere de la mitjana del conjunt de regions de la UE (+2%).
Creixement del PIB fins al febrer
El País Valencià ha registrat un creixement del PIB del 0,15% en els dos primers mesos del 2019 i s’ha situat amb un saldo positiu de 171 milions d’euros, la qual cosa suposa estar entre les úniques set autonomies que han vist reduir el seu import de dèficit. Segons dades del Ministeri d’Hisenda, en el mateix període de l’any passat el territori valencià llançava també un superàvit de 58 milions d’euros, la qual cosa suposava el 0,05% del PIB.
En el seu conjunt, les autonomies han reduït el seu dèficit en els dos primers mesos de l’any un 72,4%, en passar dels 635 milions del 2018 fins als 175 milions d’ara, el 0,01 del PIB. Així mateix, afegeix que aquesta evolució respon fonamentalment a l’increment dels ingressos impositius en un 8,1%, sobretot els corrents sobre la renda i el patrimoni, que creixen un 9%.
També respon a l’increment registrat en les transferències rebudes d’altres administracions públiques en un 7,3%. Dins de la despesa no financera, que augmenta un 5%, els consums intermedis creixen un 0,7%; la remuneració d’assalariats s’incrementa un 5,1%; les transferències socials en espècie creixen un 0,6%, i la formació bruta de capital fix, un 1,5%.
