En el judici oral per l’1-O a Madrid contra les polítics que secundaren el mandat democràtic i majoritari de la ciutadania de Catalunya, els fiscals ja han mostrat les seues “cartes” el primer dia de la vista. Així, en lloc d’argumentacions pausades, raonades i fonamentades –més enllà de cites de la Constitució– en el respecte als drets fonamentals i en pautes jurídiques universalitzables, hi ha hagut un atac directe i de desqualificació (!) de les aportacions de les defenses, començant amb l’intent de ridiculitzar l’argument que més d’un centenar de professors universitaris de Dret constitucional han signat un manifest (reiterat), qüestionant les acusacions de la Fiscalia, precisament. I, clar, als togats els ha caigut tan malament una tal “descortesia” que s’han apressat a desqualificar-los, perquè (segons ells) ni tots són “catedràtics” (sic) ni de reconegut “prestigi” (?)
És el que li faltava a la Universitat espanyola, que sobre els controls i valoracions acadèmiques (internes i externes), la llarga i tortuosa cursa docent i les avaluacions dels referees dels experts en els diferents àmbits de l’univers del saber, es notava a faltar l’opinió del(s) fiscal(s), que ara ha quedat palesa sense rubor per part d’aquells funcionaris de justícia (?). Els rectors no haurien de tardar a denunciar una tal i temerària intromissió i algú hauria de demanar la nul·litat d’una tal vista en què, a falta d’arguments de dret seriosos, els fiscals es dediquen a buscar-li “tres peus al gat”.
No és estrany, doncs, que el ressò internacional a l’“estil” d’un tal judici siga de qüestionament i, fins i tot, de desqualificació directa, com ara Le Soir de Bèlgica, que titula la notícia: “La justícia espanyola en el banc dels acusats”.
