Diari La Veu del País Valencià
Les paraules de l”amiguito del alma’ que duran Camps a la banqueta: Era l’artífex i promotor de la Fórmula 1

VALÈNCIA. La titular del jutjat d’instrucció número 17 de València, en la interlocutòria en què processa Francisco Camps en la causa per la construcció del circuit urbà de la F1 a la capital valenciana, assenyala, entre els elements que la porten a adoptar aquesta decisió, les declaracions de qui era responsable d’Orange Market, Álvaro Pérez ‘el Bigotes’, i les de l’exsecretari general del PPCV Ricardo Costa, així com una “esclaridora carta” del també processat Victoriano Sánchez Barcaiztegui, exdirector general d’Obres Públiques.

La magistrada considera que Camps, “excedint-se de les funcions i competències que li corresponien amb l’única intenció de projectar la seua imatge” com a màxim representant del País Valencià i “arrogant-se facultats no pròpies del seu càrrec, va idear, va planificar, va impulsar i va dirigir la construcció d’un circuit urbà de F1 a València amb fons públics ordint un pla en el qual va implicar funcionaris; autoritats; personal que prestava servei a l’Ajuntament i a la Conselleria d’Infraestructures de la Generalitat, i empreses”.

La jutgessa atribueix a l’expresident els delictes de prevaricació, malversació, falsedat documental, suborn i tràfic d’influències, i creu, per la instrucció realitzada, que va haver-hi “tracte de favor a determinades empreses” que van realitzar donacions i van ser beneficiades d’adjudicacions públiques. En els raonaments jurídics de la interlocutòria, al·ludeix a la sentència de l’Audiència Nacional del juny del 2018 sobre el finançament irregular del PPCV en les eleccions del 2007 i 2008 i els ‘papers de Bárcenas’.

“Principal artífex i promotor”

La jutgessa també assenyala que el testimoni Álvaro Pérez ‘el Bigotes’, condemnat a sis anys i nou mesos en eixa causa, ha implicat en aquest cas Camps com el “principal artífex i promotor” de la construcció del circuit després de reunir-se amb Ecclestone –gràcies al paper com a mitjancer d’Alejandro Agag, gendre de José María Aznar–.

A més, destaca l’audició de converses, com ara les mantingudes per ‘el Bigotes’ i el número dos de la trama Gürtel, Pablo Crespo, el 6 de novembre del 2008, “amb clara referència a la xacra i el cementeri que serà la F1 corroborant la versió del testimoni Álvaro Pérez enfront de la de Pablo Crespo”.

Dos dies després hi hagué una altra conversa entre Pérez i Correa en què el primer reconeixia el “paper director” de l’exvicepresident del Consell Vicente Rambla, també processat, en els grans esdeveniments i que en la F1 “tot ho ha dirigit ell”.

Segons la jutgessa, el testimoniatge de ‘el Bigotes’ respecte de les seues bones relacions amb Camps, cosa que li permetia el coneixement de dades i extrems del circuit de la F1, “resulta corroborat amb converses” entre ells del desembre del 2008.

Costa i les factures falses

Sobre Costa, apunta que en la seua declaració judicial del juny del passat any va reconéixer el mecanisme instaurat per a finançar els actes realitzats en la campanya electoral pel PPCV per a les autonòmiques del 2007, consistent bé en facturació falsa o fictícia –Hormigones Martínez, una de les adjudicatàries de les construccions del circuit– o amb aportacions de fons en efectiu per part de les empreses.

Durant una reunió que va tindre Camps al seu despatx personal amb Álvaro Pérez i Pablo Crespo, Costa va telefonar l’expresident per a comunicar-li que no estaven d’acord “amb el tema de les factures falses“. Camps hauria contestat que “és eixa forma com s’han de fer'”.

Un encàrrec del president que “calia complir”

Per la seua banda, Sánchez-Barcaiztegui, segons la interlocutòria, va sol·licitar un estudi de viabilitat per a la construcció d’un circuit urbà a València, després de demanar-li-ho Camps. D’acord amb eixa declaració, reproduïda en part en l’escrit, l’exsecretari autonòmic va afirmar que creia que “a mitjans del 2006 li demana el senyor Camps que s’encarregue dels prolegòmens del circuit que es farà i que com a director general d’Obres Públiques i amic, i la manera com li ho va dir, tenia clar que havia de complir l’encàrrec del president”.

Sánchez-Barcaiztegui va estudiar diverses solucions, juntament amb el seu fill –també enginyer–, i va arribar a la conclusió que el desenvolupament definitiu l’havia de fer un professional i pactar-se amb el Port i l’Ajuntament de València, a més d'”evidenciar” dos problemes fonamentals: “L’incompliment de les normes de la FIA i el possible impacte ambiental pels sorolls” dels cotxes, a més que la façana del carrer J. J. Dómine, per la qual discorreria la carrera, “no era massa bonica per a la imatge de València”, juntament amb el “cost elevat” d’execució, que xifrava entre els quatre i els sis milions.

Aquesta informació està recollida en una carta adreçada al president, que va ser intervinguda en un escorcoll. El document, segons les propietats de l’arxiu de Word, es va realitzar el 15 de maig del 2006. Així mateix, es va intervindre un Excel, del 3 d’abril del 2007, denominat ‘pressupost obra circuit’, en el qual hi ha opcions de lloguer de material necessari per al circuit així com costs per muntatge d’instal·lacions permanents i desmuntables, en data anterior a reunir-se Camps amb el magnat de la F1 Bernie Ecclestone, en una trobada privada a Londres.

Comparteix

Icona de pantalla completa