VALÈNCIA. L’associació Per l’Horta ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el Pla Especial d’urbanització de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) en l’horta de La Punta, i ha reclamat davant del tribunal la suspensió cautelar de totes les actuacions que el port de València, el Ministeri de Foment, la Generalitat i l’Ajuntament de València tenen previst executar en la zona afectada per aquest pla especial.
Per l’Horta obri així de nou la via judicial en defensa de l’horta de La Punta, en entendre que les administracions implicades en el projecte de la ZAL “no han acatat les diferents sentències”, una del Suprem del 2009 i una altra del Tribunal Superior de Justícia del 2013 –confirmada després pel Suprem el 2015–, que anul·len el pla especial original i “obliguen a iniciar el projecte de la ZAL des de zero, retrotraent-se a la consideració del sòl de La Punta com sòl agrícola no urbanitzable d’especial protecció i remarcant la necessitat de les pertinents declaracions d’impacte ambiental d’acord amb la nova legislació i sensibilitat ambiental”.
Aquest incompliment, segons l’organització en defensa de l’horta, “converteix l’actual pla de la ZAL en il·legal”. A més, indica que negar-se a paralitzar cautelarment les actuacions “podria significar, entre d’altres, la irreversibilitat definitiva d’un espai natural d’un valor incalculable per a la lluita contra el canvi climàtic, així com un perjudici econòmic per a l’erari públic en indemnitzacions a les empreses que tenen prevista la seua instal·lació en l’àrea”.
Impugnació del Pla d’Acció Territorial
En l’escrit contenciós, també impugna parcialment el Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València i exigeix la nul·litat de la secció que afecta específicament a l’horta de La Punta.
Per l’Horta denuncia que aquest pla, una norma de rang superior al pla especial de la ZAL, podria haver servit per a garantir definitivament la protecció de l’horta de La Punta, tal com a més apunten les dues sentències judicials esmentades. No obstant això, les diferents administracions implicades, “lluny d’assegurar aquesta protecció, l’han fet servir per a tractar de regularitzar una urbanització il·legal, tal com dictaren el Suprem i el TSJ”.
Des de l’associació recorden que l’Advocacia de la Generalitat explicita en l’expedient del Pla d’Acció Territorial que a partir de l’aprovació d’aquesta norma seran els plans municipals els que s’adapten als objectius de protecció de l’horta establits i no a l’inrevés, com es feia abans. Així, reconeix que l’única excepció en què s’admet una classificació de sòl d’horta com a sòl urbanitzable es planteja “per a evitar la responsabilitat patrimonial” de l’administració.
D’aquesta manera, Per l’Horta considera que “avala una reclassificació de sòl agrícola a urbà que, en el cas del pla especial de la ZAL, ni es motiva ni es justifica de cap manera”. “Es tracta d’un interés absolutament menor que ha de cedir clarament davant de l’interés general que té la protecció de l’horta des dels diferents punts de vista, ambiental, patrimonial, natural, cultural, alimentari”, assegura.
“D’altra banda no pot permetre’s que una administració que actua contra la legalitat i les demandes ciutadanes puga legislar per a encobrir i eludir les responsabilitats de les seues actuacions amb l’aprovació d’una nova actuació que incideix en els mateixos errors”, afegeix.
D’aquesta manera, assenyala que en compliment de les sentències judicials, el Pla d’Acció Territorial “hauria d’haver considerat el sòl afectat de La Punta com a sòl agrícola d’especial protecció, la seua qualificació originària, a la qual el Tribunal Suprem assenyala que caldria remetre’s en tal d’iniciar de zero tot el pla”.
700.000 m2 de sòl agrícola protegit
La demanda acredita amb un informe pericial la possibilitat de reversió i restauració ecològica de l’espai afectat de La Punta i denuncia que el pla especial no acredita la inexistència d’un altre espai viable i adequat per a la ZAL, com podrien ser Parc Sagunt o la zona de l’A3/A7. Per l’Horta també assenyala que falta un estudi preceptiu que justifique adequadament la viabilitat econòmica del pla especial.
D’altra banda, el col·lectiu ecologista també denuncia altres infraccions, entre elles la inexistència d’avaluació ambiental i territorial estratègica prèvia a l’aprovació del pla especial del 2018 i l’omissió de tràmit de consulta a les persones afectades; l’absència del preceptiu estudi de paisatge, i l’incompliment de l’obligació d’assegurar les funciones vertebradores de l’horta com a infraestructura verda, a més d’infraccions de la legislació ferroviària i de carreteres.
“L’operació de la ZAL va suposar la reclassificació de més de 700.000 metres quadrats de sòl agrícola d’especial protecció, un sòl que l’administració va expropiar per la via d’urgència al·legant extrema necessitat per a les activitats portuàries i que, per contra, porta més de 20 anys inactiu i desocupat a causa de la il·legalitat del procés, tal com va denunciar en el seu moment el veïnat afectat que va ser desallotjat violentament de les seues vivendes, espais de treball agrícola i hàbitat”, conclou Per l’Horta, que demana que els terrenys de La Punta siguen recuperats per a ús públic i es conserven com a element de connexió verda entre el parc natural del Túria i el parc natural de l’Albufera.
