Per què el PSPV demana una vicealcaldia i Compromís no la vol crear? 

La figura suposaria una oportunitat per a la portaveu socialista, Sandra Gómez, per a aconseguir més visibilitat front al lideratge de l'alcalde Joan Ribó
29 juny 2019 06:00h
Sandra Gómez, va acabar la legislatura com a primera tinent d'alcalde i regidora de Desenvolupament Econòmic i Turisme. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. El difícil encaix en la nova corporació municipal de Sandra Gómez, la líder dels socialistes a la ciutat de València, provoca que el futur acord de La Nau navegue en aigües tèrboles. Després d'una desena de reunions, les negociacions continuen parcialment parades tot i els intents d'aproximació que han mostrat tant Compromís com el PSPV. L'iceberg contra el qual col·lisionen ambdós partits és la Vicealcaldia: uns la demanen i els altres refusen la seua creació. 

Sandra Gómez, qui ostentaria aquesta hipotètica vicealcaldia, va acabar la legislatura passada com a primera tinent d'alcalde i regidora de Desenvolupament Econòmic i Turisme, de manera que va consolidar un lideratge que, tot i així, no li va facilitar aconseguir vots. L'optimisme provocat les passades eleccions del 28 d'abril amb el repunt dels resultats dels socialistes no va quallar de la mateixa forma en les municipals del 26 de maig. De fet, malgrat que tant Compromís com el PSPV van obtindre un ascens destacable en vots, no els va ser suficient per a desbancar Joan Ribó de l'Alcaldia. 

El càrrec de vicealcalde suposaria un major protagonisme i visibilitat per a la candidata socialista, Sandra Gómez, com afegien des de les files del partit. I també ho seria per al partit el que plantegen com un model del Botànic: una junta de govern amb els càrrecs en "equilibri" i on les decisions es preguen al 50%. La composició per la qual ells aposten consta de l'alcalde, un vicealcalde, deu tinents d'alcalde i onze àrees de govern. 

Per la seua banda, Compromís apostava en principi per un model gerencial, que Ribó comparava amb l'Ajuntament de Barcelona amb Pasqual Maragall. En lloc d'això, també defenien un model de coordinacions d'àrea, basat en persones que treballarien en aspectes més administratius sota la supervisió dels regidor delegat per a cada àrea. Compromís ha expressat la seua renúncia als seus coordinadors de la formació com a gest de "voluntat" front al PSPV, que mantenia els seus. 

En una altra qüestió queda la suposada presidència del ple, amb l'oferiment per part d'amdues formacions a l'altra que ocupara el càrrec una persona de manera permanent –i no de manera rotativa, cada dos anys–. Tot i això, des de Compromís sí que insistien que no ho veien com una posició fonamental. Els valencianistes afegien que no consideraven útil el càrrec i insistien que no s'havia pactat per a aquesta legislatura cap vicealcaldia als municipis on governarien conjuntament els dos partits. 

El que sí que pot ser que es plantegen des de Compromís es redefinir la figura de tinent d'alcalde per a donar més visibilitat i respondre així les necessitats socialistes. Però no existeixen senyals que apunten que el PSPV puga canviar la seua opinió respecte a la Vicealcaldia, qüestió sobre la qual ja s'han pronunciat les altres formacions. La portaveu del PP a l'Ajuntament, Maria José Català, apunta que l'escull en les negociacions és la successió de Ribó, ja que, si Sandra Gómez es convertira en vicealcaldessa, la seua figura es faria suficientment forta com per a eclipsar el pròxim candidat a alcalde de Compromís. D'altra banda, el portaveu de Ciutadans, Fernando Giner, qualifica de "cortina de fum" la discussió sobre la presidència del ple i afirma que la vertadera qüestió està "en el repartiment del pastís".

Les experiències de les vicealcaldies

De fet, l'última vegada que es va escoltar la denominació de vicealcalde a la ciutat de València va ser en l'època del Partit Popular. Rita Barberá va nomenar el 2011 Alfonso Grau, tot i ser un càrrec que no preveu el Reglament orgànic de Govern de l'Ajuntament. Grau va ser condemnat el 2014 a quatre anys de presó per suborn i blanqueig de capitals. 

No obstant això, tot i que Compromís afegeix que per a aquesta legislatura els partits no han pactat cap vicealcaldia, no va ser així en l'anterior. De fet, l'Ajuntament de Castelló  –que va signar aquest dimarts l'acord de Fadrell en un govern liderat pel PSPV amb Compromís i Castelló en Moviment-Unides Podem- EU– va comptar des de 2015 fins al 2019 amb una vicealcaldia; en aquesta ocasió, ostentada per Compromís. Un càrrec no exempt de polèmica, ja que durant aquests quatre anys han passat per ell tres persones diferents. 

El primer a ocupar-lo va ser Enric Nomdedéu, fins que el 2014 va ser designat com a secretari autonòmic d'Ocupació i Direcció General del Servef. Nomdedéu va ser substituït per Ali Brancal, que després de ser investigada per un presumpte delicte de malversació es va veure forçada a deixar el càrrec, tal com regula el codi ètic de Compromís. L'últim a ocupar la Vicealcaldia –fins que es produïsquen els nomenaments de la present legislatura– va ser Ignasi Garcia, que va entrar en la corporació municipal després de la eixida de Nomdedéu. 

Mari Carmen Sánchez, regidora de Ciutadans a Alacant, ha sigut l'últim nomenament com a vicealcaldessa després de l'acord del govern amb el PP –amb Luis Barcala com a alcalde–. Qui fora portaveu del grup a les Corts Valencianes, ara també serà a Alacant la primera tinent d'alcalde, regidora de Turisme i portaveu del govern. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next