Perdoneu que desconfie

11 octubre 2019 06:00h

Un mes després del temporal encara no arriba el rodalia Alacant-Múrcia a Oriola. Arriba fins a Callosa de Segura i des d'allà hi ha dos autobusos amb límit d'equipatge a Oriola i Beniel un i a Múrcia l'altre. Un mes després del temporal en alguns pobles s'acumulen animals morts i mobles tirats. Desficis com una tanca d'esdeveniments públics (de les de mig metre) fent de tanca oficial del pont més concorregut del Riu Segura en la ciutat d'Oriola. Un mes després queden treballadors acomiadats per negar-se a treballar aquells dies.

Els mosquits tigre (que necessiten aigua i calor per a reproduir-se) han fet seua l'horta de la comarca, d'on han fugit mosques i grills cap als nuclis urbans. Aquesta plaga no ha sigut la pitjor. Les companyies d'assegurances i el Consorci d'Agricultors del Segura han arribat ja a investigar els desperfectes d'horta i llars. Aquestes companyies busquen el màxim benefici. És a dir, la mínima despesa, i taxen a la baixa les pèrdues d'una ciutadania indefensa davant l'implacable criteri del peritatge. Doncs el primer cau de negoci de la DANA va ser per al sector mediàtic transmetent en directe les inundacions durant els moments on les imatges eren més espectaculars i redimensionant-nos un mes després al nostre xicotet marc mediàtic comarcal. El segon negoci va ser polític. La processó de consellers, ministres, presidents i monarques que hi va acudir amb el seu seguici, inèdit en una comarca generalment tranquil·la, per molt de maquillatge protocol·lari que li posem s'explica perquè una catàstrofe és una finestra d'oportunitat política i dins de poques setmanes hi haurà cartells electorals on fa poques setmanes l'aigua arrossegava cotxes i camions. Ara comencem amb la fase de negoci empresarial. Els especuladors del sector agrícola, després que acaben les assegurances d'estalviar al màxim en les reparacions, vindran a buscar oportunitats entre els cultius supervivents. És a dir, aprofitaran la catàstrofe per a abaixar el preu dels productes del camp o obtenir-los gratuïtament o fins i tot cobrant als agricultors mitjançant la neteja del terreny.

Els agricultors del Baix Segura exigeixen una exempció del 100% de la Seguretat Social dels sis mesos de quotes des de setembre d'enguany. No perquè vulguen aprofitar la catàstrofe per a estalviar-se pagar impostos. No perquè no estiguen disposats a pagar el corresponent a la seua activitat. És perquè una porció important dels llauradors no estan desenvolupant tal activitat econòmica per la qual se'ls hauria de gravar i tindran molt complicat reprendre-la si han de pagar pel que no han produït, en molts casos amb obres de reconstrucció i despeses particulars que es multipliquen diàriament. El camp del Baix Segura està enfangat o inutilitzable en gran proporció, en procés de desenrunament o fins i tot infestat de diferents materials contaminants, putrefactes o altament insalubres. Com es comprendrà són condicions molt complicades per a desenvolupar encara l'activitat agrícola per la qual han de pagar a la seguretat social. Les reivindicacions del camp són doncs que l'estat assumisca aquest exercici en les zones afectades.

La resposta del govern central ha estat decebedora i insultant. El Consell de Ministres ha arribat a un acord per ajornar un any el termini per a pagar aquest trimestre al Reial Decret 11/2019. Ajornant el pagament de la Seguretat Social d'un exercici on no hi ha existit activitat econòmica. Aquest ajornament el podran sufragar les grans empreses que desenvolupen les seues activitats i dóna un any de termini a l'ofegament econòmic de l'activitat productiva del camp condemnant als mitjans i xicotets agricultors. Aquest ajornament obri les oportunitats als especuladors i grans corporacions per a aprofitar la crisi que causarà el pagament de les quotes siga ara o dins d'un any, la qual cosa produirà acomiadaments i l'expulsió de xicotets agricultors del camp, en una situació ja massa problemàtica.

Pedro Sánchez va assegurar que el govern d'Espanya "no escatimarà en recursos". Ximo Puig, que la Generalitat Valenciana "farà costat als afectats". Igual és massa d'hora per a dir-ho, però perdoneu-me la desconfiança. Em costa molt de treball fiar-me d'un govern que diu això i condemna d'aquesta manera els productors del camp de la comarca precisament per escatimar en recursos. Em costa molt també creure'm a un president de la Generalitat Valenciana que diu que farà costat a la comarca davant del líder absolut del seu partit. Parlem del mateix govern d'Espanya que en campanya electoral es va comprometre a arreglar el greuge d'inversions en el sud del País Valencià, i que entre això i els pressupostos generals de 2019 va oblidar el pla de reconstrucció hídrica per al Segura que faça possible el desenvolupament normal de l'agricultura tradicional de la comarca; i parlem del mateix president de la Generalitat acomplexat i pusil·lànime davant el poder maquiavèl·lic de Ferraz. M'agradaria equivocar-me, però el Decret 11/2019 del govern d'Espanya no em dóna cap senyal per confiar en les promeses que els diferents homes d'estat han vingut a fer fonamentalment a Oriola per a fer temps per no haver de negociar un govern que es pose mans a l'obra en la reconstrucció.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next