VALÈNCIA. El País Valencià elegirà en les eleccions municipals del pròxim 26 de maig un total de 5.716 regidors, 542 dels quals seran alcaldes. Aquestes xifres revelen que n’hi ha vint-i-sis menys que en els comicis del 2015 a causa del descens de població experimentat des dels anteriors comicis locals. Així, només en cinc municipis tiraran més regidors que en les últimes eleccions municipals.
Per demarcacions, a la de València es trien l’últim diumenge de maig un total de 2.958 regidors –quatre menys que el 2015–; en la d’Alacant, 1.669 –dotze menys–, i en la de Castelló, 1.089 –deu menys–, segons les dades a les quals ha tingut accés EFE.
A més, les noves xifres de població han produït variacions en el nombre de regidors que es trien en un total de vint-i-dos municipis de tot el territori perquè en dèsset d’ells baixa el nombre de regidors que els correspon triar i només en cinc puja per l’augment de veïns amb dret a vot.
A la demarcació d’Alacant, formada per 141 municipis, es produeixen canvis en el nombre de regidors en set localitats pertanyents a tres comarques –el Baix Segura, la Marina Alta i la Marina Baixa– pel fet que una localitat incrementa els seus regidors i les altres sis, els redueixen.
L’únic municipi que tria més regidors que el 2015 és Almoradí, que com que ha superat els 20.000 veïns passa de 17 a 21 regidors, mentre que perden quatre regidors tant la Nucia, que passa de 21 a 17 després de baixar dels 20.000 habitants, com Castalla, que passa de 17 a 13 ara que s’ha quedat per davall dels 10.000 habitants.
També trien dos edils menys que fa quatre anys Parcent, que passa de 9 a 7 després de quedar-se amb menys de mil habitants; Vall d’Ebo, que passa de 7 a 5 perquè està per davall dels 250 residents, i Benimassot i Benillup, que en tots dos casos passen de 5 a 3 edils perquè no han arribat al centenar de veïns.
A la demarcació de València, composta per 266 municipis, hi ha canvis en el nombre de regidors de sis localitats de cinc comarques –la Costera, Camp de Morvedre, la Safor-Valldigna, Vall d’Aiora i la Serrania– pel fet que dos guanyen regidors i les altres quatre, els perden.
Els municipis que guanyen regidors són Palmera i Potries, que passen de set a nou edils ara que han superat els mil habitants, i els perden Énguera, que passa de 13 a 11; Cortes de Pallars i Quart de les Valls, que passen de 9 a 7, i la Yesa, que baixa de 7 a 5.
A la demarcació de Castelló, formada per 135 municipis, hi ha modificacions en nou municipis de tres comarques: l’Alcalatén, Millars, els Ports i l’Alt Palància. En dos casos perquè trien més edils en localitats com Argeleta i la Serratella, que passen de 3 a 5 gràcies al fet de superar el centenar d’habitants, i en els altres set perquè perden dos regidors.
Els municipis de la demarcació de Castelló que veuen descendir el nombre de regidors són Sant Mateu i Càlig, que passen d’11 a 9; Rossell i Sant Jordi, que baixen de 9 a 7; Teresa, que passa de 7 a 5, i les Fonts d’Aiòder i Toga, que tenien 5 actes i se’n queden amb tres.
A més, el vot de les eleccions municipals decidirà també la composició de les tres diputacions, els integrants de les quals es trien de manera indirecta en funció dels partits judicials en què es divideix cada demarcació –que agrupen diversos municipis i adopten el nom del municipi amb més població–. Segons la població resident en els partits judicials, tant la demarcació d’Alacant com la de València elegeixen 31 diputats cadascuna d’elles i la de Castelló, 27.
