Pérez Garijo creu que no es podrà actuar en les fosses d'Alacant perquè s'hi van soterrar més persones després

L'Institut de la Memòria Democràtica busca "una ubicació idònia" a la ciutat alacantina
22 juliol 2019 14:44h
Pérez Garijo ha precisat que a Alacant es van afusellar 724 persones però les fosses són "molt grans". A més, a banda d'eixes persones hi ha ciutadans que van morir per altres qüestions després de la Guerra Civil. / FOUNDLING

ALACANT. La consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, ha explicat que no es podrà actuar en les fosses comunes de la Guerra Civil del cementeri d'Alacant de la mateixa manera que es fa en les de Paterna a causa de la dificultat que suposa que en eixe lloc s'hagen soterrat amb posterioritat persones no mortes en la contesa.

Pérez Garijo ha precisat que a Alacant es van afusellar 724 persones però les fosses són "molt grans". A més, a banda d'eixes persones hi ha ciutadans que van morir per altres qüestions després de la Guerra Civil. "El nostre objectiu és obrir les fosses", ha dit la consellera tot precisant que la gent que hi treballa diu que "no hi ha les condicions necessàries" en aquest cas. 

La titular de Qualitat Democràtica ha assumit la reivindicació per a alçar un mausoleu: "Treballarem al costat dels familiars i les associacions que han tingut una reivindicació durant molts anys".

Així mateix, sobre el monument feixista d'Aguamarga, Garijo ha recordat que la "retirada de vestigis franquistes és una qüestió que s'ha de fer", com estableix la Llei de Memòria Històrica i que, segons ha anunciat, es portarà "endavant".

Alacant, seu de la memòria democràtica

Pérez Garijo ha incidit que l'Institut de la Memòria Democràtica s'instal·larà a Alacant, tot i que encara es tracta de localitzar una ubicació idònia per a fer-ho. Mentrestant, ha precisat que les polítiques de memòria democràtica seran desenvolupades des de la Direcció General de Qüestions Democràtiques.

Des de la Comissió Cívica d'Alacant, Vicente Carrasco ha lamentat que la ciutat té "el trist valor de ser el lloc on va concloure la contesa [la Guerra Civil] i on es va liquidar el projecte republicà, probablement el millor projecte d'aquest país en el segle XX".

"Això ha de tindre un reconeixement i una visibilitat en el teixit urbà i en les persones que transiten per a intentar que eixos successos no tornen a produir-se", ha seguit Carrasco, i ha confiat que la memòria servisca per a fer una societat "més justa i més igualitària" i que "no repetisca els seus errors".

Sense regidoria a la ciutat

Carrasco ha lamentat que la Memòria Històrica haja perdut "força i interés" per al nou equip de govern local, format pel PP i Ciutadans. No obstant això, ha remarcat que no perdran l'"alé" i que seguiran en "la dinàmica de treball, de recuperació de la memòria, i d'exigència de justícia, veritat i reparació fins on siga possible".

Així, ha anunciat que sol·licitaran una entrevista amb l'alcalde, Luis Barcala, per a abordar el treball que queda per fer i que ha identificat en la comissió de carrers "i qüestions pendents com un memorial al port que homenatge els republicans". Carrasco també ha parlat de la possibilitat de crear itineraris urbans, la recuperació dels refugis o la visibilització dels vestigis a Alacant.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next