MADRID. Els perits cedits pel Banc d’Espanya a la causa de l’eixida a Borsa de Bankia, Víctor Sánchez Noguera i Antonio Busquets, han defensat aquest dimarts que l’entitat era conscient de les deterioracions que arrossegava el Banc de València, ja que aquest era el principal participat de Bancaixa, una de les set caixes del grup BFA.
Durant la prova conjunta que des de dilluns celebra la secció quarta de la sala penal de l’Audiència Nacional, tots dos experts han assegurat que “no es pot argumentar que no hi havia informació sobre el Banc de València quan 17 anys abans es va integrar en els balanços consolidats de Bancaixa”.
Això donava a l’entitat valenciana “un perfecte coneixement de l’actiu, del passiu, dels ingressos i despeses” de la seua participada, amb la qual compartia president, José Luis Olivas, vicepresident executiu de Bankia.
Per aquest motiu, els antics administradors del grup financer no poden al·legar “desconeixement de la deterioració del Banc de València”, que va ser intervingut pel Banc d’Espanya al novembre del 2011, fonamentalment a causa “del dèficit d’inversions”, ha indicat Sánchez Noguera.
Des de la seua estrada, els perits proposats per les defenses no han evitat mostrar la seua disconformitat amb la versió de Sánchez Noguera i Busquets. Rubén Manso, per part de Bankia, ha matisat que el Banc de València “no era una subsidiària” de l’entitat, sinó de la seua matriu, per la qual cosa la seua valoració “no va afectar els accionistes de l’eixida a Borsa”.
En aquest sentit, ha indicat que encara que es va complir amb la normativa, “les pèrdues que pogueren no estar reconegudes afectarien a BFA, no a Bankia”, i ha puntualitzat que, en qualsevol cas, “al grup només li afectarien el 27% de les deterioracions, amb la qual cosa l’efecte era molt, molt, molt xicotet”.
Tant Busquets com Sánchez Noguera han comparegut a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que sol·licita fins a cinc anys de presó per als exgestors de BFA-Bankia (Rodrigo Rato, José Luis Olivas, José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú) per presumpta estafa a inversors, delicte al qual se suma el de suposada falsedat comptable, com atribueixen les acusacions particulars i populars, entre elles la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), que eleva la seua sol·licitud de pena fins als dotze anys de presó per a una trentena de directius i el soci auditor.
Durant la seua intervenció com a acusat el gener passat, Rato va enlletgir a la fiscal Carmen Launa les contínues al·lusions sobre el Banc de València, que va reiterar que no formava part del procés de fusió, per la qual cosa no havien de preocupar-se dels seus problemes, com així li ho van traslladar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el Banc d’Espanya.
