Picasso-Cela: la conciliació artística de les dues espanyes

El Museu de Belles Arts acull la primera exposició que revela la intensa relació entre el pintor malagueny i l'escriptor gallec
29 març 2019 06:00h
L'exposició 'Picasso-Cela: dibuixos, escrits i ceràmiques. Col·lecció Gabarrón' es pot visitar del 29 de març fins al 10 de setembre. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. Pablo Picasso (Màlaga, 1881, Mougins, 1973) va residir fins al final de la seua vida prop de Cannes amb Jacqueline Roque –la segona muller del pintor amb qui es va casar el 1961. L'artista tenia setanta-set anys quan Camilo José Cela (Iria Flavia, 1916, Madrid, 2002) picava insistentment la porta de la residència de la parella, a la Costa Blava. 

Després d'anys de reconstrucció del moment, el Museu de Belles Arts de València exposa la investigació que documenta com va ser la relació entre ambdós artistes internacionals políticament antagònics. Picasso-Cela: dibuixos, escrits i ceràmiques. Col·lecció Gabarrón és el resultat de la recuperació d'aquesta col·laboració que es va materialitzar en la publicació de quatre llibres, diverses làmines i ceràmiques dedicades a la dona del lletraferit i un seguit de correspondència que recupera l'estratègia que va seguir el premi Nobel de Literatura per a acabar menjant, literalment, de la mà de l'autor del Guernica.

El pintor i l'escriptor van començar una relació d'amistat el 1958, un lligam que va durar fins a la mort de Picasso, el 1973, i que va anar més enllà de l'acceptació de les diferències ideològiques. L'apropament no va ser fàcil. Picasso, exiliat i famós, era comunista. Cela, tot i que sotmés al procés de la censura establerta pel règim franquista, era un autor que convivia amb el sistema dictatorial a Espanya. Cela va haver de recórrer un llarg camí fins a aconseguir que l'artista li obrira sa casa i posara al servei de Papeles de Son Armadans, l'editorial del gallec, la seua destresa artística i literària.

La col·laboració entre Picasso i Cela va arribar després que l'escriptor convencera el pintor que no representava l'establishment franquista. L'artista vivia a l'exili amb "el desig de tornar a Espanya quan morira Franco", va recordar aquest dimarts Cris Gabarrón, secretari executiu de la Fundació La Casa Encendida.

L'exposició compta amb deu fotografies de gran format algunes de les quals retraten el grau de relació que es va establir entre Cela i Picasso. / DIARI LA VEU

"Hi havia una atracció de Cela cap a Picasso", va explicar el comissari de l'exposició, Juan G. Sandoval. L'escriptor ja havia publicat dues de les seues obres més significatives: La colmena (Emecé Editores, 1951) i La família de Pascual Duarte (Aldecoa, 1942). El gallec va fer arribar dos exemplars a Cannes per tal de convéncer Picasso perquè aquest el rebera a sa casa. Tanmateix, el creador del Colom de la Pau, del 1949, rebia inputs negatius sobre Cela i el seu vincle amb el franquisme.

Cela relata a través de missives a la seu muller –les denominades "quatre cartes desesperades"– les sensacions que experimenta davant el rebuig de Picasso i les dificultats per a accedir al seu entorn familiar. Fins i tot va intervindre Joan Miró, qui va tractar de mitjançar entre el gallec i l'andalús a través d'una carta. "Cela volia persuadir Picasso intel·lectualment", va apuntar el comissari, de manera que es va presentar a Mougins, va picar la porta i ningú va respondre. En una altra ocasió, ho va tornar a intentar per segona vegada. Aleshores, la porta de la casa del pintor malagueny es va obrir. "Va conéixer (David Douglas) Duncan, el fotògraf de Picasso, qui també va mitjançar perquè el pintor coneguera Cela", va relatar Sandoval.

La conciliació de les dues espanyes

Picasso, amb una edat avançada i una carrera internacional "no necessitava que el reconegueren a Espanya", va indicar el comissari de l'exposició. Tampoc Cela necessitava cap vistiplau per part del pintor. "Eren dos artistes internacionals de prestigi", va ressaltar Sandoval.

Una de les fotografies recorda la invitació a dinar del pintor a l'escriptor. El gallec li va dir que s'hi quedava si li "donava de menjar a la boca", va explicar el comissari. Picasso li va posar davant de la cara un plat de creïlles de pobre. / DIARI LA VEU

Per a Cela, conéixer i treballar amb Picasso era com una mena d'obsessió intel·lectual, mentre que per al pintor, treballar i admetre dins del seu cercle familiar l'escriptor era una "conciliació", d'alguna manera, entre els bàndols de les dues espanyes que representaven: l'exiliat comunista espanyol i el conservador que s'adapta a la dictadura.

La correspondència –que s'exposa per primera vegada–"no documenta que entre ells parlaren de política", sinó d'art, literatura i projectes artístics, va apuntar el director de la Fundación Casa Encendida.

Entre Cela i Picasso van crear quatre llibres on un escrivia i editava i l'altre il·lustrava, però, també van aconseguir que col·laboraren amb les publicacions alguns dels artistes més destacats del segle XX com ara Tàpies i Miró.

Al Museu de Belles Arts es pot veure un exemplar de Dibujos y escritos (1961) i la Gavilla de fábulas sin amor (1962), que contenen 36 il·lustracions signades per Picasso, el poema picassià Trozo de piel (1959) i un dibuix de Cela publicat en la primera edició dels poemes VII, VIII i IX el 1960, són algunes de les 145 peces que es podran contemplar en l'exposició.

Les publicacions creades per Cela i Picasso es feien en edició limitada, per als subscriptors de Papeles de son Armadans. / DIARI LA VEU

La mostra es completa amb 23 ceràmiques inèdites a València; 8 dibuixos a cera; 12 fotografies de gran format on es pot veure el grau de familiaritat amb què s'hi reunien Cela i Picasso; 6 linòleums, 2 gravats de linòleum i 1 punta seca; 10 llibres publicats per Papeles de Son Armadans amb homenatges a artistes, i 76 escrits i documents.

En la mostra destaquen els dibuixos a ceres de colors sobre paper, dedicats per Picasso a Cela, a Charo i a la seua família l'11 de maig del 1961, els linòleums o la punta seca Rapto de Jezabel por Quirón el Centauro (1962).

L'exposició que es pot veure a València duu al darrere un llarg procés d'investigació que es mostra per primera vegada, van destacar tant el comissari com el director de la Fundación La Casa Encendida. De fet, una institució "de les importants" dels Estats Units i una altra europea han traslladat l'interés per dur la mostra a l'estranger, va reconéixer Gabarrón. 

Per als llibres publicats per Cela van col·laborar, a més de Picasso, artistes com Miró i Tàpies. / DIARI LA VEU

Picasso-Cela: dibuixos, escrits i ceràmiques s'inaugura aquest divendres, 29 de març, a la qual assistiran el germà i el fill de Camilo José Cela i es podrà visitar fins al 10 de setembre al Museu de Belles Arts de València.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next