VALÈNCIA. Els pimentons cultivats de forma ecològica contenen més quantitat de vitamina C i majors nivells de compostos fenòlics, un antioxidant natural, que els sembrats de forma convencional.
Així ho han demostrat investigadors de la Universitat Politècnica de València en un estudi que se centra en el pimentó, encara que les seues conclusions poden ser extrapolables a altres cultius, com ara tomaques i altres hortalisses.
Els resultats de l’estudi, en el qual ha col·laborat la Unió de Llauradors i durant el qual s’han analitzat desenes de varietats, s’han publicat en la revista PLoS One, segons han informat a EFE fonts de la institució universitària.
El que indica aquest treball és que les condicions de baixos inputs del cultiu ecològic “provoquen una resposta dels teixits, fulles i fruits de les plantes que els permet acumular antioxidants”. Així ho ha explicat Adrián Rodríguez Burruezo, coordinador de l’estudi i investigador de l’Institut per a la Millora i Conservació de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV) de la Universitat Politècnica de València.
Segons Rodríguez Burruezo, durant la investigació també han comprovat “com les diferències en vitamina C i compostos fenòlics enfront de cultiu convencional s’incrementen amb la maduració dels fruits”.
L’estudi forma part, a més, de la tesi doctoral d’Ana María Ribes, doctoranda en el COMAV de la UPV, segons han indicat les mateixes fonts. El treball de camp es va dur a terme en diferents parcel·les experimentals de la Marjal dels Moros, a Sagunt (el Camp de Morvedre), i durant dos anys, els investigadors de la UPV van analitzar fins a un total de 37 varietats, cultivades tant de forma convencional com ecològica.
“És l’estudi comparatiu més exhaustiu que s’ha dut a terme fins al moment amb pimentons de diferents racons del món i centrat en eixa dualitat ecològic versus convencional”, ha destacat Ana María Ribes.
Entre les varietats analitzades, l’estudi ha permés conéixer nous detalls sobre el pimentó Valencià, Vitet d’Ibarra, Llarg de Reus, Pimentons del Piquillo, del Bierzo, de La Rioja, d’Arnoia o de Guernica, entre altres varietats estatals. Però també sobre denominacions d’origen estrangeres, com el Di Senise italià i altres exòtiques de gran rellevància local a Amèrica, com els jalapeños, xilis serrans i ajís.
María Dolores Raigón, investigadora també del COMAV-UPV i coautora del treball, ha explicat que el cultiu ecològic es basa fonamentalment en aportacions de fem i cap ús de pesticides, siga de síntesi o fins i tot els que s’accepten en producció ecològica. En el convencional, la base va ser la utilització de fertilitzants de síntesi i pesticides convencionals, ha indicat la investigadora.
Per a determinar les diferents aportacions de compostos nutricionals en tots dos tipus de cultiu, els investigadors van emprar mètodes potenciomètrics i espectrofotomètrics. “Aquestes eines permeten determinar avaluar i comparar els nivells de molts nutrients en grans col·leccions varietals, de forma senzilla i ràpida i amb bastant precisió”, ha apuntat Raigón. Per als investigadors del COMAV de la Universitat Politècnica de València, aquest estudi proporciona un valor afegit a la producció ecològica.
“D’aquesta manera, als agricultors els pots ajudar fins i tot a seleccionar a la carta aquelles varietats tradicionals amb millor resposta per producció i qualitat nutricional a les seues condicions específiques de producció ecològica”, conclou Adrián Rodríguez Burruezo.
