El fiscal i la Policia creuen que es va constituir un "govern paral·lel" en Divalterra per a col·locar afins al PSPV i Compromís

La UDEF xifra en dos milions d'euros el potencial perjudici causat per les set contractacions irregulars en l'empresa depenent de la Diputació de València
16 abril 2019 17:23h
Imatge d'arxiu de Jorge Rodríguez a l'Ajuntament d'Ontinyent. / EFE

VALÈNCIA. La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) ha xifrat en vora dos milions d'euros el cost per a les arques públiques que hauria suposat la contractació, durant tota la legislatura, de les set persones suposadament col·locades irregularment a la Diputació de València la tardor del 2015, a raó de 70.000 euros bruts cadascuna.

En un informe entregat al jutjat d'instrucció número 9 i que consta en el sumari del cas Alqueria, al qual ha tingut accés EFE, es reputen com a suposadament il·lícits set contractes d'alta direcció que es van realitzar, pel que sembla, sense els preceptius informes jurídics ni financers i, segons la declaració de testimonis, per indicació de Presidència o assessors pròxims.

Aquests contractes d'alta direcció, juntament amb els d'Agustina Brines com a vicegerent d'Imelsa i de José Luis Vera com a director dels Serveis jurídics, transparència i administració d'Imelsa, van sumar nou contractacions en la modalitat d'alta direcció.

L'auditor intern de l'empresa, en la seua declaració davant la Fiscalia en qualitat de testimoni, va dir que aquests nomenaments "tenien un marcat caire polític i no hi havia necessitat de realitzar" aquestes set contractacions, de les quals "tres són afins a Compromís i quatre al PSOE".

Una estructura de govern paral·lela amb sis àrees

El sumari inclou declaracions i correus electrònics que "podrien evidenciar el coneixement d'aquestes arbitrarietats i artificis" per part dels investigats en la causa, que "revelen també la creació d'una estructura de govern paral·lela a la voluntat del consell d'administració –de Divalterra–".

Segons la UDEF, els cogerents de Divalterra José Ramón Tiller i Agustina Brines "van remodelar l'estructura de l'empresa per a configurar sis àrees, al capdavant de les quals van decidir col·locar càrrecs lligats al PSPV".

"La creació d'aquests llocs d'alta direcció ha pogut generar una actuació arbitrària i capritxosa en la contractació de les citades persones" mitjançant "artificis buscats per a tractar d'emparar unes contractacions que responen a un afavoriment dels membres del partit dominant en la Diputació", afegeix l'informe policial.

El citat informe reflecteix que, en la data en la qual es van produir les contractacions, estava pendent per part de la Diputació la classificació d'entitats del sector públic i, per tant, no s'havia determinat el nombre màxim de directius que podien contractar-se sota aquesta modalitat.

Què diu la querella de la Fiscalia?

El cas naix d'una denúncia de la Fiscalia Anticorrupció, que qüestiona que aquestes contractacions responguen a la vertadera necessitat de l'empresa, produint una possible "vulneració dels principis d'austeritat, eficiència i transparència en la gestió del sector públic".

"L'única motivació per a la seua contractació és l'adscripció o vinculació dels contractats als dos partits polítics que governen a la Diputació, Compromís i el PSOE, de manera que de les persones contractades, tres són afins a Compromís i quatre són afins al PSOE", assenyala el fiscal, que creu que els fets poden ser constitutius de prevaricació i malversació.

Segons el fiscal, el 2015 el personal d'alta direcció de Divalterra va passar d'una persona –el gerent– a deu, sense tindre en compte els Pressupostos de l'Estat per al 2015 i la Disposició de reducció de la càrrega financera del 25 de juliol que determinava que les societats mercantils públiques no podrien contractar nou personal excepte en casos excepcionals i per a cobrir necessitats urgents i inajornables.

Amb això sembla evident, segons els informes en el sumari, que no es complien les exigències legals per a considerar les set contractacions com a personal d'alta direcció i que tampoc s'han emés informes tècnics que acrediten la concurrència de circumstàncies excepcionals, urgents i inajornables.

En el seu escrit, el fiscal relata com al juliol del 2015, davant el Consell d'Administració de l'empresa –anomenada encara Imelsa–, presidit per Rodríguez, el secretari de la Diputació va contestar a un dels consellers que no era legal el nomenament que es proposava de dues persones –Brines i Vera– com a personal d'alta direcció. Això ho va ratificar posteriorment en una declaració que va prestar davant la Fiscalia.

"Els querellats coneixien les arbitrarietats"

El fiscal també aprecia, com la Policia, "la creació d'una estructura de govern paral·lela a l'autèntica voluntat del Consell formada tan sols pels consellers membres dels partits polítics que sustenten la Diputació Provincial". Així figura en la querella que adreça el fiscal al jutjat, inclosa en el sumari del cas Alqueria i consultada per Europa Press, contra l'expresident de la Diputació de València, Jorge Rodríguez; l'excap de gabinet, Ricard Gallego; el secretari-lletrat assessor del Consell d'Administració de Divalterra, Jorge Cuerda; l'assessor del president Manuel Reguart, i els exdirectors gerents de l'empresa Xavier Simón i Agustina Brines.

El ministeri públic es refereix seguidament a un altre episodi succeït en els mesos de setembre i desembre del 2015, quan es va produir la contractació de set persones com a personal d'alta direcció "sense subjectar-se als principis de publicitat, mèrit, transparència i capacitat". "Aquestes contractacions –sosté el fiscal– es produeixen al marge i obviant les funcions del Consell d'Administració que és únic òrgan que pot realitzar-les, no existint cap expedient de contractació, informació de necessitat, ni sol·licitud d'existència de crèdit o consignació pressupostària".

A més, el fiscal assegura que els querellats coneixien les arbitrarietats que es produïen i també els "artificis buscats per a tractar d'emparar unes contractacions que responen a un pur voluntarisme polític d'afavorir als membres del partit dominant en la Diputació i afí al president d'aquesta".

Rodríguez qüestiona el moment de l'alçament del secret de sumari

Rodríguez, dos assessors i tres alts càrrecs de l'empresa pública Divalterra van ser detinguts el 27 de juny del 2018 per presumptes delictes de prevaricació administrativa i malversació de cabals públics.

Dos dies més tard, el PSOE el va suspendre de militància i tres dies després va presentar la seua renúncia tant a la presidència de la Diputació de València com a l'acta de diputat provincial, però va mantindre el càrrec d'alcalde d'Ontinyent, a la reelecció del qual es presenta.

Al setembre va ser proclamat candidat del PSPV a l'Alcaldia, ja que la seua candidatura va ser l'única que es va presentar.

La direcció federal del partit va interrompre el procés, encara que posteriorment el va posposar a desembre i finalment va ser designat per a la seua reelecció, ja que no hi havia altres candidats i no es va alçar el secret de sumari.

Aquest dimarts, davant la previsible difusió del sumari quan s'obri el termini per a la presentació de les candidatures municipals, l'alcalde d'Ontinyent i expresident de la Diputació de València ha qüestionat "les casualitats" que, a parer seu, hi ha al voltant del cas Alqueria.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next