VALÈNCIA. El Partit Popular continua la seua croada contra la llei de plurilingüisme després que el govern espanyol haja decidit tancar la comissió bilateral entre l’executiu estatal i la Generalitat plantejada per l’últim govern del PP per a recórrer la normativa. La portaveu d’Educació dels populars, Beatriz Gascó, ha demanat aquest dimecres la compareixença en les Corts del conseller d’Educació, Vicent Marzà, i ha requerit documentació que certifique el tancament de la comissió.
Per al PP, aquesta normativa que qualifiquen com a “llei de la imposició lingüística” suposa una restricció “de la llibertat de les famílies” i “calca el decret del xantatge lingüístic”. En aquesta línia, Gascó denuncia que la llei del plurilingüisme coartarà més encara el dret de les famílies quan s’introduïsca, a partir del curs següent, en els cursos de secundària. Segons la diputada, els instituts estan preparats –no compten amb els recursos necessaris– i part de l’alumnat no ha cursat mai cap assignatura en valencià.
Gascó, de fet, posa el focus en l’alumnat de les zones castellanoparlants. La diputada d’Educació denuncia que els estudiants de secundària que, en principi, estaven exempts de l’assignatura de valencià, ara hauran de fer com a mínim un 25% del currículum educatiu en aquesta llengua. Això implica que els alumnes hauran de cursar assignatures troncals com ara Biologia, Matemàtiques o Geografia en valencià. En aquest sentit, des del PPCV consideren que aquesta normativa “il·legal” el que farà és “imposar” el valencià en algunes assignatures que contenen conceptes “tècnics” que faran més complex l’aprenentatge a l’alumnat de l’ESO i, especialment, de Batxiller, “que després han d’enfrontar-se a les proves PAU”.
Beatriz Gascó s’escuda que els directors dels instituts han denunciat la “falta de recursos” que mantenen, ja que no disposen ni de “capacitat organitzativa”, ni de “preparació”, ni de professors. Respecte d’aquesta organització, la diputada explica que els calendaris d’aplicació són “massa curts”, ja que la llei s’introdueix a meitat del cicle que estan cursant els alumnes.
Una de les altres crítiques que Gascó dirigeix contra la llei del plurilingüisme és la falta de professor qualificat per a poder impartir les classes en valencià. Afirma que és aquesta la raó per la qual la Conselleria d’Educació ha decidit “rebaixar” el nivell exigit i ha plantejat que desaparega com a requisit obligatori el Certificat de Capacitació per a l’Ensenyament en Valencià i el Diploma de Mestre de Valencià, que passarien a considerar-se com a “mèrits”. En el seu lloc, els aspirants haurien de comptar amb el nivell C1 de valencià (l’antic Mitjà) per a accedir al treball docent. Als ulls del PPCV, aquesta proposta s’ha fet per la manca de professionals qualificats amb els requisits anteriorment exigits.
“Sectarisme”, “irresponsabilitat”: les acusacions del PP a la llei
Des de la passada legislatura, la llei del plurilingüisme s’ha convertit en diana de les crítiques de l’oposició. De fet, aquest dimecres Gascó ha destacat que la llei segueix els passos del “model lingüístic català” per a imposar el “nacionalisme” des del “sectarisme”. La diputada s’ha recreat en aquesta idea i ha afegit que els instruments dels quals es fa servir Marzà per a estendre “el catalanisme” són l’educació, els mitjans de comunicació i “les entitats catalanistes”. “Són exactament els mateixos mecanismes que han estés el problema català”, ha assegurat.
La diputada del PPCV ha incidit, a més, en la “irresponsabilitat” que el Consell impose “unes normes que calquen el decret de xantatge lingüístic il·legal” –en al·lusió al Decret del Plurilingüisme que va tombar el Tribunal Superior de Justícia–que “no respecta els drets i la llibertats dels alumnes”. Per aquesta raó, ha demanat la paralització de la llei i ha exposat com a alternativa el Decret que el PP va proposar el 2012.
